Page 1 -
P. 1

ACCIÓ POPULAR

        PUBLICACIÓ QUINZENAL

PORTAVEU DE LES DELEGACIONS COMARCALS DE BERGA I SOLSONA

Any I.  30 d'abril de 1932.                                                            Núm, 5

               REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:         P R E U S DE S U B S C R I P C I Ó ;
CASAL D'ACCIÓ POPULAR DE BERGA I SOLSONA
                                                 Un any, 5 pessetes.  Número solt, 20 cèntims.

        L'ENVEJA

       Tristor i pesar del bé d'altri. Patrimo-  industrial d'altre industrial, un comerciant
ni maleït de la discòrdia. Consellera ma-        d'altre comerciant, un amic d'altre amic.
lestruga de la difamació. Llebrosia de l'àni-    Planyem l'envejós.
ma. Germana de l'odi i de la vanitat. Una
de les set testes del monstre grotesc i veri-           La nota característica del progrés de
nós, flagell dels pobles. Ridícula mona imi-     tot poble, és que aquest viu ungit d'una es-
tadora, solament sap apropiar-se de les ini-     piritualitat indispensable de religió. Dir-se
ciatives d'altri. Sap, però, engendrar a me-     catòlic i ésser envejós, és antagònic, ridícul.
ravella la malèfica gelosia i totes les baixes   La religió cristiana combat a ultrança l'en-
passions fraticides; sap enverinar el cor que    veja per mitjà de la caritat, virtut formida-
li dóna acollida. La seva còrpora turmenta-      ble per a la dignificació de la societat.
dora sol nodrir-se de les Jlàgrimes i àdhuc      L'enveja no pot pas mantenir-se quieta din-
de la sang de llurs víctimes. Monstre inno-      tre l'ànima que envaeix: tot seguit incita
ble, sol presentar-se disfressada, com els       l'odi i la calúmnia, malvestats humanes.
porucs. S'ha dit que el sentit comú és el
 menys comú de tots els sentits: el sentit             I aquest element pertorbador ç[ue s'a-
 comú repugna l'enveja. Cal no confondre         nomena enveja, ^d'aon ha sostit? <^'Es pos-
 l'enveja amb l'admiració que hom pot sen-       sible,; sa existència? Vertaderament seria
tir envers les bones qualitats d'altri, ni tam-  que té una bena als ulls o el cor insenssi-
poc amb els desigs lícits d'imitar-Ies per tal   ble, qui s'atrevís a negar l'existència d'a-
de perfeccionar-se o de millorar de condi-       questa baixa passió, car qui més qui menys,
ció. Aquests desigs no són pas enveja, per-      n'ha rebut les conseqüències. Sembla que
què admiren, mes no escometen.                   l'enveja huria d'ésser incompatible en el
                                                 cor dels homes que volen ésser homes;
       L'enveja és enemiga de la llibertat, de   però, per més sarcasme, l'enveja coneix sa
la cultura, de la ciència, de la pau social i    pròpia maldat i li és plaent esperonar les
del progrés dels pobles. L'enveja vol enlai-     altres baixes passions. Hem vist qui té per
rar a l'home, joh paradoxa! posant-li per        virtut l'enveja. Com hi ha qui d'un intri-
cimbell les víctimes que ha perseguit i es-      gador en diu un home llest. jQuína llàstima,
fondrat amb la baba verinosa de la injustí-      quina vergonya!
cia i de la calumnia. L'enveja ofega l'espi-
ritualitat dels pobles. Ben sovint fa l'enve-          El diumenge prop-passat en el míting
ja que un obrer sigui llop d'altre obrer, un     del Bosc, foren llegides unes quartetes de
                                                 Cambó en les quals deia: «A Catalunya,
   1   2   3   4   5   6