Page 1 -
P. 1

ACCIÓ
                    PUBLICACIÓ QUINZENAL

PORTAVEU DE LES DELEGACIONS COMARCALS DE BERGA I SOLSONA

Any I.  19 de març de 1932.                                                                Núm. 2

             REDACCIÓ I A D M I N I S T R A C I Ó :  P R E U S DE S U B S C R I P C I Ó ;
CASAL D'ACCIÓ POPULAR DE BERGA I SOLSONA
                                                     Un any, 5 pessetes.  Número solt, 20 cèntims.

     Figura bíblica de la Passió de Jesucrist.

          Abans de tot, devem donar les gràcies més corals als nombrosíssims amics qui ens
han felicitat per l'èxit assolit pel primer nombre d'aquesta humil publicació. Ens felicitem
en veritat, de la bona acullida que ha tingut, i això, ens esperona per a treballar amb du-
plicat delit per als nostres comuns i salvadors ideals. Complert aquest deure, passem al
nostre assumpte.

          Estem en els temps sagrats en els quals l'Església commemora els grans misteris de
la redempció del llinatge humà. Som en temps de la Passió del Fill de Déu, de la Gran
Setmana, i no respoadriam pas al nostre ideari cristià, si no ens deturàvem a fer unes con-
sideracions sobre aquest fet culminant de la història de la humanitat.

          El llibre dels Nombres, escrit per Moisès més de quinze centúries abans de Jesu-
crist, porta una profecia i figura commovedora de Jesucrist mort a la creu. El poble de Is-
rael es rebelià contra Déu i contra Moisès. Llavors succeí lo què transcrivim a continua-
ció del cap. XXI del citat llibre, versos 6 i següents: «I Yaué (Aquell qui és, Déu de Israel)
trameté contra el poble els xardorosos serpents, que mosseguessen al poble. I molta gent
de Israel moria. I el poble anà a Moisès i digué: Hem pecat per haver parlat contra Yaué
i contra tu. Prega Yaué que allunyi de nosaltres el serpent. I Moisès intercedí pel poble.
1 Yaué digué a Moisès: Fes-te un (serpent) xardorós i posa'l dalt d'una perxa (un pal de
fusta); i s'esdevindrà que tothom qui haurà estat mossegat i l'esguardarà, viurà. I Moisès
feu un serpent de bronze, el qual posà dalt la perxa. I s'esdevenia que si el serpent havia
mossegat algú, i (aquest) esguardava vers el serpent de bronze, vivia». (Traducció directa
de l'Hebreu, de la Biblia de Montserrat).

          No altra explicació pot tenir aquest pas bíblic, sinó la quina li ha donat sempre i
unànimament la tradició cristiana que entronca amb la dels Sants Pares. Es més, la mateixa
Veritat increada ens la dona quan diu (Joann. III, 14 i 15); «De la mateixa manera que
Moisès enlairà el serpent en el desert, així convé que s'enlairi (a la creu) el fill de l'home,
per tal que tothom qui en EU cregui no mori, sinó que obtingui la vida eterna». Ambdós
són enlairats: el serpent a la perxa (o pal de fusta), Jesucrist a la creu (de fusta): ambdós
són esguardats pels homes amb esprit de fe, doncs, per la confiança que tenien els hebreus
«en Déu Salvador dels homes», es guarien al mirar el serpent (Sapientise XVI, 17) i per la
fe en Déu Salvador se guareixen els cristians: per ambdós se salven: els hebreus de la mort
   1   2   3   4   5   6