Page 9 -
P. 9

ACCIÓ                                                     P 0 P ü L A li  9

AGRÍOOL·ES                                                     La patata necessita bon fons de terra; ben estovada
                                                           i afinada (res de terrossos); força adobs; excel·lent lla-
      Essent aquestes comarques essencialment agrí-        vor, i esmerat cultiu.
 coles i ramaderes, no podíem oblidar nostres pa-
 gesos.                                                         Miílor fóra que s'hagés llaurat a la tardor per tal de
                                                           que els gels l'afinessin i de que tingués temps de me-
      No obeiria aquesta publicació a les finalitats a     teoritzar-se, això és, d'estar en contacte amb l'aire i
 que va adreçada, si no ens preocupéssim des               rebre els efectes de la pluja, sol, vent, e t c ; i, ara, do-
  d"ACCIÓ POPULAR de constribuïr a Vaugment                nar-hi els fems completament fermentats o podrits; puix
 de la riquesa i producció d'un sector del poble, la       que els fems eixuts o grossers o rescenment eixits
  importància del qual és ben sabuda de tots.              dels corrals, fermenten dins de la terra i perjudiquen la
                                                           plantació.
      El governs espadyols s'han preocupat escassa-
 ment de la prosperitat de Cagricultura i ramaderia,            ADOBS. La patata multiplica molt si disposa d'ele-
 i així la història dels governs espanyols em palesa       ments necessaris per a créixer. Hi han països com Ale-
 un abandono dels pagesos. Oblidar llur enssenya-          manya, Bèlgica, França, Inglaterrai altres, que obtenen
 ment, carregats de contribucions i impostos, pri-         produccions que us semblarien fantàstiques. Potser la
 vats de bones comunicacions í mitjans de trans-           qualitat de les terres, el clima, e t c , hi influeixen molt;
 port, la nostra pagesia ha surat poc o molt, mer-         però, no dubteu que ells hi posen molt de la seva part.
 cès a Vesforç particular i sovint individual.
                                                               La patata rai, que no la perjudica l'ajeure's.
      Establim aquesta Secció, per tal d'orientar la           Doncs, bé: poseu-hi per cada quartera de sem-
 nostra pagesia envers el cami de treure millor ren-       bradura de terra, ço que segueix.
 diment de llurs terra i bestiar, defensant-la de per-         Fems de bona qualitat: unes 80 a 100 càrregues. Su-
 secucions, principalment en ço que fa referència a        perfosfat 18/20 de 250 a 300 quilos. Clorur de potassa,
 la part econòmica, i assenyalant procedimets per          de 150 a 200 quilos. Sulfat amònic, de 80 a 100 quilos.
 tal de millor aprofitar la producció obtinguda.           Sulfat de ferro, de 25 a 30 quilos. Guix, de 80 a 130
                                                           quilos segons la terra siga calissa o argilosa.
      Volem combatre enèrgicament, farem per desa-             Si hi ha poc fems, o sempre que es veges què les
 rrelar de les nostres comarques la mala costum de         motes groguèixen, cal que, en cavar la plantació, s'hi
 considerar els pagesos, i de considerar-s'hi              apliquin 50 quilos de nitrat i altres tanst en calçar-les.
 aquests, com una classe socialment inferior als al-           LLAVOR: Ha d'ésser bona i sana. No sembreu mai
 tres estaments populars. Precisament, volem con-          llavor de grill prim, ni averiada. No hi planyeu res, que
 vèncer els nostres llegidors de que no hi ha res          hi guanyareu. Tampoc les plantes espesses, puix que les
 d'aixó, sinó que, difícilment, són pròspers els po-       privaríeu de créixer: quan menys de 35 a 40 centíme-
 bles de pagesia pobre o endarrerida.                      tres d'una mota a l'altre i de 50 a 60 centímetres de
                                                           renc a renc.
     Parlarem dels diferents cultius predominants              CULTIU: Aixis que hagin nascut i amb saó corres-
 en aquestes comarques; dels nostres mercats i fi-         ponent, s'han d'entrecavar puix les males herbes les
 res, i publicarem totes les lleis, decrets i altres      perjudiquen; i abans de florir o al principi de la florida
 disposicions que afectin o interessin els nostres pa-    s'han de calçar. Aquestes feines es poden fer amb uns
 gesos.                                                   aparells anomenants cultivadors americans els quals,
                                                          si es disposa d'una cavalleria a propòsit, fan molta fei-
     Des d'aquestes planes us adressem, amics pre-        na i ben feta Solament cal que l'home arrangi els es-
 dilectes, el més afectuós i sincer DEU VOS-              pais entre mota i mota.
 GUARD.
                                                               Hi han regions en les quals s'han d'ensulfatar les
El cultiu racional de la patata,                          plantacions per tal de combatre el wildiu de la patata.
   moresc i altres tardaneries.                           S'usen les mateixes màquines sulfatadores dels ceps;
                                                          però els brous han d'ésser més dèbils. Aplicant el brou
     Ens trobem ja en una època de l'any molt propera,    conegut per «caldo bordalés», cal afegir-hi a la dosis
per cert. a la plantació de les tardaneries i, per això,  corrent de sulfat, un 50 per 100 d'aigua i de calç.
ens limitarem a suposar que el bon pagès haurà esco-
llit i reservat les terres que vol destinar al cultiu de      Com que a les nostres comarques, la patata es cul-
patates o trumfes, moresc o blat de moro, remolatxes      tiva en els secans, no parlem de regar-Ies. Si algú ha
0 bledarrave; que les tindrà ben preparades i que no 11   de fer-ho i pot, que no hi gasti gaire aigua i les regui
mancarà bona llevor i obundants adobs.                    sovintet; però. aleshores, ha d'estovar la crosta de les
                                                          regueretes i aplicar-hi, en fer aquesta feina, i en diver-
    Tractarem, primerament, de la patata, per ésser la    ses vegades, 50 kilos de nitrat i 60 per 80 de clorur de
que deu sembrar-se més prompte.                           potassa

                                                              A primera ullada, alguns potser direu que valen més
   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14