Page 7 -
P. 7

ACCIÓ                                                        POPULAR                    7

L'enterrament                                                misteriosa de la Fe, el pont de la inmortalitat gloriosa.
                de la Llibertat                              A malgrat de tots els sofismes, de tots els despotis-
                                                             mes, de tots els turments, l'home no tindrà mai per son
      En el capgirament formidable que hem sofert i que      amo exclusiu aquest monstre devorador, mai saciat,
pateix ei món, hom hi voldria enterrar quelcom que,          que hom ha batejat encertadament, amb el nom de ES-
tan se val si s'enterra com si no. I, diem que tan se val    TADOLATRIA. No considerarà mai la seva ànima com
 perquè allò a que ens referim ja ha estat enterrat d'al-    una simple i fatal trasnformació de la matèria, que s'ha
tres vegades, però sempre els enterradors, astorats,         d'oferir en holocaust al Partit que sigui en l'escambell
 han vist com ressucitava. No sabem si ara es repetirà       del Poder. Sentirà a totes hores la veu de les genera-
el crim; el que sabem, ens ho diu la història i la raó i     cions passades, que per la seva dignitat lluitaren al
 la fe, és que tan se val, perquè la normalitat no és la     Circ i al Camp i a la Presó, contra les feres i el bronze
 follia. De tant en tant, udolant, imponent, esglaiadora     i la soledat. Sentirà el desig infrangible de perpetuar-
 una part de humanitat, com un torrent que es precipita,     se. l'alè vital d'ésser feliç, l'ànsia insatisfeta de justícia.
al sinistre llampegueig de la teia i amb cridòria esboja-
rrada ha pretès enterrar la Llibertat, tot volent fer es-         I quan veurà que en aquesta terra prenyada d'igno-
telles de les Taules de la Llei, sense haver-se adonat,      mínies, hom li ofereix el No-res per destí, plaers fugi-
eterna miopia, que les Taules de la Llei no es poden         ssers per felicitat i una caricatura de justícia, alçarà els
estellar, car son de Pedra, d'aquella Pedra sobre la         ulls al cel, i alçarà el cor i l'enteniment i les mans, i
qual assentà el Crist la seva Església, edificant al en-     clavarà l'esguard de l'ànima més enllà de les fronteres
semps, el palau de la dignitat de l'home.                    de la mort. I amb lògica tremenda cridarà: No pot ésser
                                                             que les meves accions no siguin, un dia o altre, pesa-
      Tan se val que facin la fossa, profunda com el         des amb una balança justa: no pot ésser que haja estat
pecat, com que la facin a ran de la crosta de la terra,      llençat en aquest pelegrinatge com si fos producte in-
com que damunt d'ella hi posin blocs de granit i plan-       conscient del fluix etern de les coses, sense una cons-
xes de metall, tan se val, que la dignitat de l'home no      ciència que s'ha de satisfer, sense una recompensa o un
morirà. I no morirà perquè hi haurà una lluita aferrissa-    càstig congruents: No pot ésser que no vinga d'enlloc i
da entre la concepció atea i materialista de la vida de      que no vaja enlloc. No pot ésser que siga una màquina,
tots els socialismes i de la concepció cristiana.            una roda, una dent. un sumand, una volva.... i prou.
                                                             Sento que sóc superior a aquestes coses. Sento que
      L'home, entre la teoria que el considera com una       no'm satisfà plenament res d'aquest món, talment com
roda, com una peça, com un sumand; que es poden can-         sí enyorés vagament i tingués un recOrd d'una altra es-
viar, que es poden suprimir, que es poden fondre, en         tada primitiva, d'un paradiç perdut per la meva cul-
bé del cos social; i la que el considera com una totali-     pa....
iitat, com un problema, com un edifici sencer, triarà.
                                                                 I entre les tenebres de l'ergàstula que ens voldrien
      Davant de la idea aterradora de la roda que gira-      donar per estança definitiva els dèspotes del Kremlin i
volta brutalment i del sumand que desapareiex i de la        la llum de la ciutat de Déu, escollirem aquesta. I per ai-
peça que es llima i s'apedaça i es va lubrificant fins       xò, no ens deixarem barrar ei pas, no ens deixarem ro-
que ja no serveix; l'home obrirà els ulls, com davant        bar la Llibertat. I per l'enterrament de la dignitat, no
d'un precipici immens, i girarà en rodó. I al seu davant     cal qué prepareu el sinistre taüt, fossers desequilibrats,
veurà que si bé és veritat que forma part de la família,     no el fareu. I si Déu permetia que el parodiéssiu, les al-
del Municipi, de la Nació, de la Humanitat, també és         bades de la Pasqua no trigarien.
cert que és quelcom independent, propi, exclussiu en
quant a la seva finalitat superior, última.                                                         JOSEP ESPAR.

       Caldrà saber si accepta les normes, les orienta-      Holel Reslaurafl i n i l
cions, els manaments inapel·lables de l'Estat, obé si es
pot revoltar, contra totes les grapes inmundes que           y Cafè Alhambra
tractin de robarli el seu destí. I de la lluita, potser
cruenta, en sortirà enfortit i àgil: que ja haurà sentit la  Aigua calenta, freda, calefacció, banys y telèfon
seva carn el moasec del turment, i la seva ànima s'haurà                          en les habitacions.
trempat en la forja de l'adversitat; i de la lluita, mon-
joia excelsa, en treurà més respíandent que mai, Ig co-      Passeig Pere III, 16 i 18  ÏT1 a n r e s a
rona de la Llibertat.                                        Telèfon, 354

      Es en va que els tirans li vulguin imposar una
concepció materialista de la vida. La vida amb la seva
feconditat incoercible, com una estrella guiadora li
assenyalarà el camí del Bethlem de la dignitat, la ruta
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12