Page 6 -
P. 6

6  C CI 0                                                      POPULAR

     Hom no pot dir que el Dr. Backer exageri els ho-          "Diario Independiente"
rrors de les guerres.modernes, puix les mateixes terro-
rífiques descripcions es fan en l'obra en la què ens re-            Malauradament, són molts—encara que cada
ferim. Es, doncs, un esforç ben lloable el que hom fa als      dia disminueixen—els catalans que els sentireu
convenis i tractats internacionals per tal d'abolir els ae-    sovint llençar diatrives contra els «inventors» de
roplans i els gasos asfixiants com a mitjà d'atac als no       la gramàtica catalana, car els posen en un com-
combatents: en opinió, però, de grans estadistes, aquei-       promís cada vegada que una necesitat imperiosa
xos tractats i convenis no serviran de res en arribar el       els obliga a emprar, per a escriure, l'idioma català
cas d'una nova guerra mundial, si ja des d'ara no c'asso-
leix impedir la producció i maneig dels esmentats ele-              Veureu que quan han de posar guionets i a-
ments destructors. Per això el Dr. Politis diu; «La ver-       pòstrofs, ja els hi roda el cap, i, amb un gens dis-
tadera i eficaç política de la pau haurà de cenyir-se a        simulat malhumor, fulminen anatemes contra el
prevenir la guerra, més bé que suavitzar-la si arriba a        nostre idioma: és clar, és tan radiastre d'enrabes-
esclatar.»                                                     sat el terrible català que ara s'escriu.

    Més no essent opinió comuna entre els homes d'Es-                Afineu, però, l'atenció i fixeu-vos quins periò-
tat el que es pugui impedir totalment la guerra, ni la         dics llegeixen aquesta mena de gent, i quines són
preparació del material bèl·lic fins al punt de fer-la im-     les seves aíicions. •
posible, és cosa molt aventurada assenyalar el terme a
on poden arribar les futures lluites internacionals. 1 nosal-        Acostumen a ésser els que s'empassen, àvida-
tres hi afegirem pel nostre compte, que atès el continuat      ment, les «notas de Sociedad» del «Diarío indepen-
progrés de les ciències fisico-quíiniques, els meravello-      diente». Els mateixos que, en temps de la passada
sos avenços de l'electrotècnia que es palesen en les           monarquia, estaven minuciosament assabentats
manifestacions cada dia més sorprenents de l'electricitat      de tots els passos de l'ex-rei, dels banquets i fes-
i la tècnica militar, introduïda en les escoles politècni-     tes a què havia assistit, se sabien de memòria els
ques i.acadèmies militars., és difícil talment prejutjar       noms i cognoms dels seus acompanyants i llegien,
els caràcters greus que pot presentar una nova guerra          abm un cofoi posat de circuintàncies,'',tòts els no-
mundial. Mentrestant no dominin els principis cristians        menaments militars. Actualment, són capaços de
els pobles i llurs governants i aqueix exagerat naciona-       excomunicar-vos del món de les persones nor-
lisme no es sotmeti davant els benèfics influxos de la         mals, si us permeteu posar en dubte elseü repu-
caritat cristiana, els individus,. els partits, les nacions    blicanisme i fins i tot, el seu ultra-nacionalisme.
en lluita continuaran esguardant-se como a feres encar-
nissades que es disputen una presa: un pam més de te-                Són aquells que sí hom pogués escrutar-los'hi
rra, una caduca sobirania terrestre, marítima o aèria, o       el pensament, mentre fan un simple càlcul aritmè-
un dret miserable de tributació que uif altre de mes fort      tic, encara oiriem com mentalmeiit diuen; «dos
podrà el dia següent arrebassar-los.                           por cuatro ocho».

     Hom treballa molt avui dia, estudia molt i cerca da-            Ells us donaran raó de tots els astres i estre-
 lerosament per tal d'arribar a aqueixa pau tant desit-        lles del cinema i us explicaran, amb tota rriena de
jada: però debades: no se la trobarà pas perquè no sè          detalls, si a tal o a qual altre actor li agrada la xo-
 la cerca on és: hom la cerca fora de Déu i fora Déu no        colata desfeta o bé el mareja prendre ún bany.
 més hi ha la negació i mesquinesa i egoïsme de l'horne i
 en Déu hi ha l'amor, perquè Déu es amor: i l'amor és                En fi són els incondicionals lectors del «Dia-
 el millor aglutinant dels pobles i la més sòlida base de      río independiente» i del «Periódico ilüstradb»,
 la pacificació dels esperits.                                  que estan empapats d'aquella literatura tan eixuta
                                                                d'espiritualitat, del periòdic, que un temps publi-,
 -' Hem de confessar doncs que anem darrera d'un ideal          cava, amb dedicatòries elogioses els retrats dels
 impossible d'assolir, d'una quimera; correm vers tm oa-        dictadors, i avui insereix unes fotograífies d'alguns
 si de felicitat que l'espegisme de folls entusiasmes di-       convents o temples incendiats pels revolucionaris,
 buixa en l'esdevenidor incert de la nostra actual socie-       sense una paraula de censura. Una cosa així: «es-
 tat. Debades treballarem, tornem a insistir-hi, menti'e        tado en que quedo el templo, después de ser'des-
 que els medis no siguin proporcionats al fi: mentres ca -      truído», com si es tractés d'una vulgar anècdota.
 dascú no digui sincerament al seu proïsme: «tu i jo som
 germans i la mateixa sang redemptora de Crist corre per              Què n'hi ha de feina a fer, Catalunya endins!
 les nostres venes. Estimen-nos doncs com a germans
 amb aquella pau i concòrdia que avui tants d'altres cer-                              J. M." RIBERA.
  quen per viaranys que en lloc d'orientar-los, els extra-
  vien i porten a la timbera d'un abisme.»                     Berga, i març de 1932.

                                         A. Sandy-Nadalet.         Si voleu defensar els vostres interessos,
                                                               subscriviu-vos a ACCIÓ POPULAR.
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11