Page 5 -
P. 5

A CCJÓ                                                        POPULAR

gun augment de contribució; i si algú se'n cregués lliu-            Què hi hem guanyat en havent tret els Jesuïtes?
re, que no'sfassi il·lusions, puix a últim terme tot això     res, la pesseta més baixa i els treballs minven. Ente-
portaria l'encariment de la vida; i quan l'home que ha        nem que no és aquest el cami de la prosperitat. Laïcis-
de viure del seu jornal, esperimentés aqueix encari-          me, progrés i benestar del poble, semblen coses incom-
ment, creiem que foren poques les mercès que podria           patibles.
donar als homes democràtics que estructuressin un sis-
tema de viure que considerem difícil de soportar.                                                                       Z.

Els horrors d'una nova guerra mondial.

       El present epígraf ens evoca el record d'aquella        practicava. Sots aqueix punt de mira, molts dels es-
 guerra mondial, que pocs anys fa, vegérem com es de-          criptors de l'obra al·ludida creuen que una nova guerra
 senrotllava entre horrors de mort i de la qual la nostra      podria ésser molt semblant a la que fa pocs anys pre-
 societat actual n'està sufrint encara les seves fatals con-   senciàrem: d'altres autors però, creuen i amb força fo-
 seqüències. Això fa que ens traslladi a aqueix altre          nament, que la guerra futura podria ésser molt diferent
 camp de foc que una nova guerra, sense prèvia decla-          de la passada i provablement més terrible i tot.
 ració oficial, ha abrandat en l'extrem Orient, entre Xi-
 na i el Japó                                                        El general Fuller, discutint sobre el maquinisme
                                                               d'una guerra futura, preveu que les campanyes bèl·li-
      Les potències americanes i auropees semblen con-         ques de l'esdevenidor es realitzaran principalment per
 templar impotents la sagnant lluita desde llurs cuiras-       mitjà d'esquadrons de «tanks» manejats per un nombre
 sats de guerra anclats a les aigües xineses en front de       reduït de militars perits en art tan difícil i perillós.
 Shangai, al ensems que a Ginebra hom està cercant
 una prompte i eficaç solució al conflicte, sense que per           Un altre nou factor més important, si es vol, que
 ara hom puga alvirar-ne l'aurora de la solució defini-        els anteriors, és el nombre prodigiós d'aeroplans que
 tiva.                                                         les nacions es van construint per a les seves necessi-
                                                              tats presents o futures. Si l'acció combinada de les ar-
      Les hostilitats van agreujant-se de dia en dia, em-      mes aèries i terrestres no pot arribar a destruir l'exèr-
prant ambdós combatents els mitjans més eficaços, ofen-       cit enemic en poc temps, part al menys de la força aè-
sius i defensius, alliçonats per la fatal experiència de la    ria serà emprada en atacar els centres de indústria i
prop passada guerra mondial                                    proveïment de l'adversari, debilitant aixís la resistència
                                                               que aqueix pot oposar a l'ofensiva del contrincant.
      Aquesta darrera reflexió ens porta a consignar ací
algunes idees tretes d'una important publicació anglesa,           Són terribles els desastrosos efectes d'una guerra
referent a un llibre que poc temps fa vegé la llum pú-        amb els elements moderns de què disposen les nacions,
blica i el títol del qual es el mateix que encapçala          segons juí dels professors Politis i Noel Backer:
aquest article. Per tal de obtenir els nostres comenta-
ris més de novetat i autoritat alhora, pendrem per guia            «Els aeroplans diu el Dr. Backer, ocasionen incen-
Arthur MarshaI publicista anglès de gran anomenda.            dis imposibles d'extingir: arriben fins a incendiar tota
                                                              nna comarca i il·luminar les ciutats de la rodalia fent
      El fi primordial d'una guerra, una volta ha estat       imposible tot refugi segur als qui pretenguin sostreu-
declarada, és sens dubte esgotar l'enemic, reduint-lo a       re's de la seva acció destructora. Les bombes i projec-
què es vegi precisat a demanar la pau. Durant els se-         tils cauen damunt els edificis públics de les ciutats i
gles XVIII i XIX els procediments tradicionals de for-        punts estratègics de defensa. Les multituds espaordi-
tificacions foren suplantats per l'artilleria, ço que donà    des cerquen la salvació en els carrers i vies públiques i
per resultat que les guerres no fossin de tanta durada.       com si això no fos prou, es deixa sentir la presència
                                                              dels gasos axfixiants i inflamables que per la forma en
      En la gran guerra de 1914-1918 des del bell prin-       què s'empren, produeixen fatals efectes en qualsevol
cipi de les hostilitats s'abandonà l'idea d'assetjaments      banda del cos, per ells atacada. Aqueixos gasos, essent
per considerar-se d'eficàcia molt minsa, atesos els pro-      com són més pesats que l'aire, penetren per tots els in-
cediments moderns d'atac i de defensa: i en els seus úl-      drets, per tots els soterranis, cellers, fins i tot envaei-
tims temps el desemvolupament cada dia major de l'a-          xen les vies dels trens subterranis: arribant per tot la
viació militar, el nombre dels aeroplans i llur equip mo-     seva acció asfixiadora i mortífera. Un intens bombar-
dern facilitaren els atacs a la població civil indefensa      deig de poques hores i en aitals condicions damunt Pa-
des de la mateixa base de combat com efectivament es          rís, Londres, Berlin, podria ocasionar 500.000 víctimes

                                                              0 més.
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10