Page 2 -
P. 2

A CCI 0                                                  POPULAR

sobre les lleis i la vida pública; dels qui volen de-       encaminada a la prosperitat i pau, no sols espiri-
fensar els fonaments de la societat: la religió, la         tuals, sinó materials del país, que són, al cap de
família i la propietat, així com la justícia i la cari-     vall, el fi d'una sana política; que consti, però, re-
tat, l'harmonia i la pau en l'ordre social. ACCIÓ           petim, que seguir aquesta política és un deure ine-
POPULAR vol la llibertat per al bé; vol promou-             ludible de tot bon ciutadà, i més, si aquest és
re l'instrucció, educació i cultura i enlairar el ni-       catòlic.
vell intel'lectual i moral de la joventut i el poble,
mes no amb sistemes pseudo-científics, basats en                  Una paraula per a explicar la norma de la
l'ateisme o el panteisme, qui deformen les facul-           nostra conducta periodística. Volem fer obra cons-
tats humanes i han produïdes ja, ça i enllà del             tructiva, obra d'amor i de pau. Per això no baixa-
món, paoroses runes, si no amb les doctrines i              rem a xorques i enverinades disputes. Mantes ve-
ensenyances ja provinents de la revelació, ja il·lu-        gades als nostres adversaris quedaran sorpresos
minades per eixa revelació esplendorosa que tra-            en veure que no contestem els seus atacs, sobre-
gué al món pagà de l'esclavitut i de les tenebres i         tot quan se tracti d'atacs, àdhuc injustos, a la
degradació espantosa en les quals jeia, i ha anat           conducta privada deies persones. Si alguna volta,
produint la civilització i cultura modernes, de què         però, les circumstàncies ens obliguen a restablir els
s'enorgulleix la nostra època, en lo que aquestes           fets falsejats o les insinuacions malèvoles, ho fa-
tenen d'enlairat i noble. Volem... Però no seguim           rem, procurant no nomenar en lo possible al de-
perquè els nostres propòsits els ha manifestats ja          tractor i procurant guardar sempre la dignitat, la
concretament i especificadament «Acció Popular»             caritat i la modèstia cristianes.
de Barcelona en son manifest-programa escampat
per tot Catalunya i reproduït en aquest mateix                    Per fi presentem els nostres humils i cordials
nombre.                                                     respectes i oferiments a les autoritat eclesiàsti-
                                                            ques, civils i militars, i a tothom, a particulars i
      Si a l'execució d'aquests nostres propòsits al-       col·lectivitats, ens oferim per a tot quant poguem
gú li vol dir política, no negarem que pugui efecti-        ésser útils al bé de quiscú i de tots plegats.
vament nomenar-se alta política, doncs, ella va
                                                                                              LA REDACCIÓ.

                    Manifest- Programa

de r"Acció Popular" adreçat als catòlics de Catalunya.

              Civilització cristiana                        la vida a obrers de pura espiritualitat són ignorats o
                                                            arreconants.
    La civiiiízació d'Occident és totalment cristiana. Mil
nou-cenís anys de Cristianisme han plasmat una ideolo-                    Crisi de la Universitat
gia i una visió del món i de les coses consubstancials a
la vida dels pobles europeus. Aquesta gran civilització,        La Universitat, Valma mater de la Ciència, passa
però, esíà en perill. Dos grans enemics l'amenacen:         per tot arreu una crisi. Ha perdut la unitat de doctrina
l'esperit de Mammon vingut dels Estats Units, i la ne-      i de pensament. L'estudiant ja no coneix la disciplina
gació de tot allò de sobrenatural que pugui haver en        mental ni l'acadèmica. Aquells principis perennes que
l'home, vinguda de la Rússia soviètica. Els dos van de-     emanaven dels estudis de la Filosofia escolàstica i de
vorant la vella Europa.                                     |a Teologia i dels coneixements de les lleis, ja no infor-
                                                            men la vida de la Universitat. La disciplina mental ob-
    Vivim un temps molt semblant al de les invasions        tinguda amb l'estudi profund de les llengües clàssiques,
dels bàrbars. Com en aquell temps, la vertadera cultura     és desconeguda dels escolars. Aquest fet decanta els
ha de cercar un recer a l'ombra benèfica de l'Església      homes de carrera cap a la indiferència o cap a l'escep-
catòlica; com en aquell temps, únican-ent els valors es-    ticisme; els problemes fonamentals de la vida, de la Re-
pirituals del Cristianisme poden salvar Europa.              ligió i de la cultura no els interessen.

         Afany de riqueses i de plaers                                               Premsa

     Una set desmensurada de riqueses i de plaers eixa-          Gran part de la premsa d'avui o és una agència de
 rreeix el cor dels homes. Boxadors, artistes de cinema      negocis, 0 un instrument de chantage, o un mitjà d'agi-
 i escriptors adotzenats de literatura dissolvent compten
 les admiradors per milers. En canvi, els qui consagren
   1   2   3   4   5   6   7