Page 11 -
P. 11

ACCIÓ                              POPULAR  11

  strecercl lesnua^                                          catòlics, conservadors alguns, varen esverar-se davant
                                                             tals manifestacions, i alguns fins pregaven per la con-
Conferència pel Dr. Carles Cardo                             versació del Papa. El conferenciant va remarcar les di-
                                                             rectives donades per alguns, catòlics, que ell anomena
Diumenge, dia 14 del passat febrer en el local de            reformites o progressistes i els fruits que el seu treball
                                                             ha produït.
l'Acció Popular de Berga van iniciar-se una sèrie de
                                                                 Simultàniament a aquesta reacció catòlica hi hagué
conferències que donaran prestigiosos oradors i publi-       la reacció de les masses obreres provocada pel socialis-
                                                             me a base de les mateixes idees del capitalisme, materia-
cistes de l'Acció Popular sobre temes de palpitant ac-       lisme i concepció teleològica naturalística de la vida. Et
                                                             socialisme no vol sinó implantar un regim de democrà-
tualitat. La que va donar el Canonge de la Seu de Bar-       cia i d'igualtat, aon l'estat seria l'unic propietari, seria
                                                             el Patró únic pro aquest tant absolutista com els ma-
celona, Dr. Carles Cardo, fou un comentari a l'encícli-      teixos patrons d'abans. Socialisme és escencialment
                                                             lluita de classes per això el millorament que intenta del
ca «Quadragesimo anno» del Papa Pius XI. Amb un              obrer es fictici i són d'apariència, puix li convé man-
                                                             tindré aquest estat de lluita únic normal en la seva con-
llenguatge verament suggestiu i persuasiu va exposar la      cepció de la vida, ja que sens l'esperit, sens ideal és
                                                             una utopia parlar de justícia i de dret, sols pot parlar-se
qüestió socialén la seva gènesis, les diferentes escoles     de força i lluita dels uns contra els altres.

que han volgut donar-hi una solució, principalment la            El socialisme vol que l'obrer pateixi fam, perquè el
                                                             dia que esdevingui propietari i trobi un benestar serà
lliberal, la socialista i la catòlica en les seves dues bi-  conservador i no revolucionari.

furcacions de conservadors i progressistes. El savi con-         El socialisme porta fatalment al comunisme, com la
                                                             experiència ho demostra.
ferenciat assenyala com a causa piincipal de tot aquest
                                                                 Davant les actuals circumstàncies econòmiques que
capgirament d'idees que ens ha portat a una lluita, cada     són molt més greus que en temps de Lleó XIII, l'ónica
                                                             solució veritable és la que assenyala Pius XI en la seva
dia més aferrissada, de clases, la revolució francesa        Encíclica «Quadragesimo anno» en la que referma els
                                                             principis del Papa Lleó XIII referent a la funció social
que volen divinitzar a la raó humana, la feu regla i nor-    del dret de propietat ja assenyalada per St. Tomàs, po-
                                                             sant límits al mateix dret que cal que determini el còdic
ma de tota vida, i font de tots els drets. L'Estat en to-    civil.

tes les seves formes ve del poble, la sobirania popular           Reivindica la justícia del salari individual i diu que
                                                             és de justícia legal el salari familiar. L'ordenació eco-
porta necessàriament a un absolutisme estatal i a un         nòmica deuria aspirar també a fer participant al obrer
                                                             en l'empresa ja sigui amb les diferentes formes d'accio-
anarquisme revolucionari. Desnaturalitzada la font del       nariat, ja de obligacions. Feu una acurada exposició
                                                             dels diferents mitjans a emprar per a remeiar la trista
dret, i materialitzada la concepció de la vida el llibera-   situació econòmica i moral del obrer.

lisme implantà el règimen de lliure concurrència, i de            Acabà dient, quel'agreugement de la qüestió social
                                                             es deu principalment a! estat de corrupció moral de nos-
competència, la fam de riqueses i els desig creixent de      tra societat, el seu estat agònic fan impossible cap inoó
                                                             vació sens un nou trasbalsament i una nova convulsi-
noves satisfaccions; bandejà del cor dels patrons tot        de mort. Cal meditar i pensar que sols hi ha dues so-
                                                             lucions possibles, 0 anem a Roma directament seguin
sentiment de responsabilitat moral, tota idea d'humani-      les ensenyances que provenen dels principis evangèlics
                                                             de pau, justícia i amor; o anem a Moscou d'aon vindrà
tat envers el pobre obrer i aquest fou explotat amb una      una catàstrofe universal, acabant d'una vegada amb la
                                                             moderna civilització per a deixar únicament persistent
tirania insospitada.                                         l'església, la qual tornarà a bastir una nova civilització
                                                             cristiana damunt les runes dels pobles com ho feu en la
La necessitat de buscar nous mercats per a donar             edat mitjana desprésde 1 invasió dels barbres. Sols la
                                                             Pau del Crist pot oferir i donar una vera solució gis pro-
sortida a la sobreabundant producció afavorida amb l'in-     blemes que avui tan ens preocupen. La conferència du-

venció de grans maquinàries que donaren gran impuls a

les indústries, provocà la creació de noves necessitats,

de superfruitats, i de nous refinaments en totes les ma-

nifestacions de la vida.

Contra aquest abús del capitalisme no cessà el crit

amonestador de l'església per mitjà dels seus grans Co-

rifeus, de les seves Autoritats, i principalment del Pa-

pa Lleó XIU en la seva famosa carta magna, l'Encíclica

«Rerum Novarum».                  ^_

El Papa recorda la finalitat que tenen les riquesesen

la vida, la funció social que té el dret de propietat, que

si bé es individual en el seu conreu i explotació, en el

seu aprofitament és social i collectiu. Dóna les normes

del just salari, per tal d'aquest sigui suficient per a sa-

tisfer les necessitats i justes conveniències d'un obrer

sobri i morigerat; i com aspiració assenyala la conve-

niència del salari familiar per al sosteniment de la llur

família.

Assenyala el Papa el dret de sindi,car-se com mitjà

just i honest per a vindicar els seus drets la classes

obrera contra les injustes opresions dels patrons. Els
   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15   16