Page 7 -
P. 7

RONSANA . 7

La Volta en carro s'ha acabat

VISCA lA VOLTA EN CARRO!

«1/o/faLa nostra revista no podia pas restar ìndìferent davant la                                      en carro pels

Paisos Catalans». De fet, no ho ha restât pas; era massa nostra, del nostre

pöble. El que passa és que una publicacíó que surt espalada d'un més o dos no

podia reflectìr-ne totes les vicissituds i totes les peripècies, com escau als diarls

Hem fet el que hem pogut. Per alxò ens ha semblât que podrlem resumir una mica

que ha estât la Volta, aprofitant les festes de I'arribada. Aquí ho teniu

          El vespre del dia 29 de setembre, a Venvelat mun-                                              iqruees. l'ha feta i en la terra i el poblé que són eis nos-
        tat a «La Cruilla» de LUssà d'Amunt, que ve a ser ja                                                El grup! La Volta en carro ha mos trat que, al cos-
        una mena de plaça de Catalunya de la Valí del Tenes,
        s'iniciava la festa «major dels carros», és a dir, la                                            tat de molts escèptics sorneguers, hi ha gent encara
        celebrado del -final de la Volta en carro pels Pdisos                                           amb una gran capacitat d'iHusionar-se: joves i grans,
        Catalans, amb un pa amb tomàquet de prop de cinc-                                               dones i homes, exemplars humans de tota mena
       cents comensals que seguiren atentissims uns actes                                               que han assumit com un joc el rise de l'aventura
       commemoratius excepcionals de qualitat: una «revis-                                              inèdita de final imprevist. Ha mostrat també en tot
       ta parlada» amb intervenció de personatges de la                                                 el que valen l'esforç i la tenacitat d'uns quants —molt
        Volta, gent del mon de les lletres, la política, î'esport,                                      pocs, massa pocs, que no cal assenyalar amb el dit
       la cançô.                                                                                        perqué tothom els coneix— que han aguantat el pes
                                                                                                        fort de l'organització i han fet possible de reeixir
          El text que transcrivim a continuació és el del par-                                          quan semblava impossible, al costat de l'abstenció
       lament que feia d'éditorial de la revista, Regit per                                             de tants que, com en tot, només s'ho miren o, si
       Joan Ruiz i Calonja com a obertura oficial dels actes.                                           s'escau, ho critiquen. Ha mostrat les possibilitats
                                                                                                        meravelloses de la convivència entre persones ben
                LA LLIÇÔ DE LA VOLTA EN CARRO                                                           diferents, sovint desconegudes o gairebé, formant
                                                                                                        equip durant una setmana; o també aquell replec
           Amb aqüestes paraules tenim el goig d'encetar la                                             insolidari que tots podem exhibir alguna vegada,
       celebració del final de la «Volta en carro pels Països                                           que dona el toc agredolç o, si es capgira, la nota
       Catalans». Un viatge d'abast volgudament limitât,                                                humorística, a una jomada massa llisa.
       potser pintoresc però no pas frivol, un bon punt in-
       tencionat però no pas polèmic. Senzillament això:                                                   I la terra i el pöble! La nostra terra i el nostre
       un viatge, amb carro, i pels P^sos Catalans.                                                     pöble! La Volta en carro ha permès, a poc a poc, a
                                                                                                        una marxa forçada de quatre quilòmetres per hora,
         S'ha parlat, i us parlaran, d'unes motivacions éco-                                            el contacte amb la natura bella i vària de les nostres
       logiques, sociologiques, politiques; d'aliò que hem                                              comarques, des de la serralada imposant a les cos-
       anomenat «filosofia» de la Volta en carro. Potser                                                tes rialleres, de la plana fértil ais secans agrests,
       aigú les ha menysvalorades, destacant-ne només els                                               del campanar arredossat a la vileta illenca; i sovint,
       aspectes anècdotics. Potser algú altre les ha exage-                                             en un o altre punt, en tants i tants punts, la natura
       rades, convertint la Volta i els voltistes en la punta                                           abandonada o malmesa o poliuïda o violada, per la
       de Uança d'algun moviment reivindicatiu. Sense in-                                               mesquinesa, la incùria, la desidia o la corrupció. La
       sistir-hi, potser valdría la pena de dir que no n'hi                                             Volta en carro ha permès d'estabhr contacte, a poc
       ha per tant ni per tan poc. La Volta en carro ha                                                 a poc, amb la gent viva i vària del nostre poblé:
      estât simplement la realització de la iniciativa sor-                                             aquells, molts, que formaven rotllana per oferir-se
      gida d'aquest grup de la Vali del Tenes, fet de gent                                             cordials i entusiastes o que vibraven en explicar els
      variada, de totes les edats i professions, d'origens                                             seus problèmes locals i comarcals; aquells altres
                                                                                                       que s'ho miraven indiferents o mofetes, desdenyosos
    dLiinveesrsoisnqiuiedt'uiddesolcougliteusráidsifei rceinvtisq,uecsa,raucntaerictozradt iaplietart   de barrejar-se amb personatges bon xic estrafolaris;
                                                                                                       aquells pocs fanatics agressius, nascuts o encoma-
      contagiosa i un considerable sentit de l'humor.                                                  nats al poblé com un mal gra.
        La Volta en carro, però, s'ha fet gran. Volem dir
                                                                                                          Ciar i fose, ombres i sol: realitat humana inelu-
      que ha madurat. Volem dir que ha complert taint                                                  dible, al nostre país i a tots eis països, realitat hu-
      com a pogut els seus objectius fins al final —aquest                                             mana de la qual cal partir sempre, ni que sigui per
      final que ara comencem a celebrar— i ha descobert                                                emprendre una cosa tan modesta com la Volta en
      unes potencialitats ocultes, mig intu'ídes algún cop,                                            carro pels Paisos Catalans; realitat humana amb la
      mig explicites d'altres, de la gent de la Volta, de ia                                           qual hem de refer iHusionats, a pas de carro si
      gent de la Valí del Tenes i de la gent de tota la                                                voleu, però amb paciència de cavali i amb tossuderia
      nostra nació. I això és el que voldríem subratllar                                               de carreter, malgrat els derrotistes i els venuts de
      sota el titol de «lliçô de la Volta en carro».                                                   sempre, tota la nostra terra i tot el nostre pöble.
                                                                                                       Terra i poblé que no són pas una idea nascuda de
        Diguem d'antuvi que la Volta se'ns ha revelat                                                  qui sap quin cap politic calent, sinó consciència del
      eminentment humana. Amb això volem expressar                                                     pöble incontaminat, com aquella dona de Tremp
      que, en un claroscur exemplar, ha fet relluir totes                                              que preguntava si fèiem la Volta a Catalunya i, en
      les qualitats i tots els defectes que són propis d'una                                           dir-li que també aniríem al Pais Valencià, a les liles,
      empresa d'homes qualsevol. No ha estât perfecta ni                                               a la Catalunya Nord, ens afegia convençuda: «Los
      ha estât desastrosa. Ha tingut falles i ha tingut en-                                            nostres, eh?». Si, els nostres. La nostra terra i el
      certs. I ha arribat a terme amb tot un ròssec de                                                 nostre pöble, en la seva admirable varietat: això
      neguits passats i d'esperances noves, dins el grup                                               que en diem, simplement perqué ho son, eis Països
                                                                                                       Catalans.
il
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12