Page 3 -
P. 3

RONSANA - 3

1978: L'any dels tres Papes

     Una vegada els catòlics vàrem estar tres anys sense        monges de Puiggraciós— i va ser cridat per Pius Xllò
  papa. Desde el día 29 de novembre de 1268, que morí           a Roma, com a Auditor de la Rota Romana. Monsenyor
  Climent IV, fins al dia 1 de setembre de 1271 en que          Bonet va ser consultor de diverses congregacions ro-
  fou elegit Gregorl X.è                                        manes I tmgue part activa, com a membre assesor en
                                                                la redaccio d alguns documents del Concili i del oost-
     Per cert que els cardenals, reunits a Viterbo, no acon-    concili.
  seguien posar-se d'acord i feren compromisari a Sant
  Bonaventura, general dels frares menors (franciscansj             Tots el^s bisbes del mon han de fer periòdicament la
  perqué els indiqués qui havia de ser elegit.                  visita «ad limina apostolorum», és a dir la visita a Roma
                                                                on hi ha el sepulcre de Sant Pere, on hi ha el seu suc-
     D'aquesta feta es feu una reglamentacio més precisa        cesor, bisbe de Roma i bisbe de l'Església Católica.
  dels cónclaves, en la quai s'indicava que passat un ter-
  mini, als cardenals se'ls suprimirien àpats.                     Abans cada bisbe feia aquesta visita per separat
                                                                   El Concili ha recordat que eis bisbes formen un" col-
     Nosaltres, hem vist tres papes en un mateix any i          legi.
  ho hem viscut ben de la vora, perqué les noticies i les
  imatges gràfiques ens han arribat el mateix dia, algu-           Dones bé, com a expresslò de la collegialitat, ha es-
  nes fins i tot en el moment dels esdeveniments.               devmgut normal que eis bisbes facin la visita «ad limi-
                                                                na» en grup.
     Per això havia pensât d'escriure quelcom sobre els
  tres papes d'aquest any 1978.                                    I foren precisament els bisbes catalans eis primers
                                                                en fer-ho així el dia 10 de juny de 1976.
     De Pau Vlé. en vaig escriure llargament en el darrer
  número. Em limitaré a algunes dades de la seva relació           Monsenyor Montini havia intervingut en favor de ca-
  amb persones de Catalunya. A Joan Pau I, seguint              talans que es trobaven en dificultats o en perill.
  l'exemple d'altres, em permeto d'escriure-li una carta,
  recollint en part algunes coses que vaig dir en una              Així com va demanar que el comunista Julià Grimau
  homilia d'una missa exequial celebrada pregant per ell,       no fos executat — i no aconseguí de salvar-lo, mentre
  al monestir de Sant Maties, de les monges Jerònimes, a       que aquest gest li costa de ser titllat d'«arquebisbe
  Sarria.                                                       roig» que desde Mila gosava posar-se en «afers interns»
                                                               d'Espanya —així també intervingué per a salvar la vida
    De Joan Pau II no sabria què dir que no ho hagiu           de Tactual secretan politic del comité barceloní del
  llegit als diaris o sentit fa pocs dies. Però Mossèn Pere    PSUC, Jordi Cunill, el quai recordava la gestio de l'ar-
  m'ha indicat que seria bo de reproduir en el Ronsana         quebisbe de Milà, en comentar la mort de Pau Vlè.
  l'article que li dedica Mossén Josep M. Ballarin, al diari
  -Avui».                                                          Finalment, en la biografia d'un gran català, el carde-
                                                               nal Francese d'Assis Vidal i Barraquer, hi trobem també
            PAU VIè I CATALUNYA                                una intervenciò del jove Monsenyor Montini, que pro-
                                                               fessava una gran admiració pel cardenal.
    Vaig parlar de la seva amistat amb l'abat Gabriel M.®
 Brasò, de qui II va plaure molt el seu llibre, publicat en       Quan desde l'exili organitzà l'ajut a persones que
 castella, «Liturgia y espiritualidad».                        estaven indistintament sota un o altre dels dos governs
                                                               en Iluita —cosa que li valgué l'acusació d'ajudar eis co-
    Quan després del viatge a Terra Santa, alguns obser-       munistes— rebé diversos donatius, entre els quais n'hi
 vadors no catòlics presents en el Concili proposaren la       havia un de Monsenyor Montini.
 creació d'un institut ecumènic, és a dir un centre d'es-
 tudis on es trobessin cristians de diverses confessions,         Ouan el Cardenal sollicita una entrevista amb l'am-
 Pau Vlé pensà en els monjos de Montserrat.                    baixador espanyol al Vatlcà, Sr. Yanguas Messia —tot
                                                               i que era l'ambaixador el qui —segons el protocol de
    Ho explicà el Pare Abat Cassia en l'homilia de la          costum— havia de demanar audiéncia a un cardenal,
 missa exequial de Pau Vlé:                                    l'ambaixador accepté i fixa l'hora per a aquell mateix dia.
                                                               Però poc abans de l'hora convinguda, Monsenyor Mon-
   «Eli va enviar secretamene fa uns anys, un amie per        tini de la Secretaria d'Estat del Vaticà, va haver d'anar
 preguntar a l'abat Brasò si estariem disposats a Mont-       a trobar el Cardenal Vidal i Barraquer per a comunicar-ll
 serrat a collaborar en aquest projecte que el papa es-       que l'ambaixador diferia la visita fins a haver rebut ins-
 timava tant i que li havien suggerit alguns observadors      truccions especiáis del seu govern.
 protestants del Concili. L'abat Brasò malgrat les difi-
 cultats del moment i del mateix projecte, ho assumi              Recordem finalment que durant el pontificat de Pau
 generosament i començà aviat a preparar un grup de           Vlè. han sigut nomenats gairebé tots eis bisbes de la
 monjos, alguns dels quais encara están a Jerusalem i al-     Provincia Eclesiástica Tarraconense, uns perqué han si-
tres son entre nosaltres. Allà tenen una convivéncia,         gut consagrats bisbes, ja que eren simplement preveres;
per primera vegada, d'estudi i de pregarla constant           d'altres perqué han sigut traslladats a una nova diòcesi,
teòlegs protestants, anglicans, ortodoxos i catòlics, que     com eis Arquebisbes de Tarragona i de Barcelona,
fan gairebé una vida de monjos al costat d'aquella petita     aquest darrer creat Cardenal per Pau Vlè. semblant-
comunitat de Tantur. Trobàvem tantes dificultats que en       ment al valencia Cardenal Tarancón. L'excepció la cons-
la primera visita que li vaig fer com abat a Roma, l'any      titueix el bisbe de Vie, anomenat ja peí papa Pius Xllè.
 Í967, ja hi anava preparai per explicar-li totes les difi-
cultats i per demanar-li que ens dispensés d'aquesta             I és grades a aquests nomenaments de Pau Vlè que
missió; però, tot just vaig encetar el tema, m'interrom-      eis nostres bisbats tenen tots un bisbe català, a més
pé i em dígué que era una cosa que la portava molt ai         dels tres auxiliars de l'Arquebisbe de Barcelona. El
cor i que era un servei important a l'Església i que          quart bisbe auxiliar, Möns. Ramon Torrella, fou cridat
per més sacrifici que ens costés tirés endavant, que          per Pau Vlè a la Cùria Romana, on actualment ocupa
Déu ja ens donaría fecunditat. I aixi fou».                   un Hoc important en el Secretariat per a l'Uniò dels
                                                              cristians.
  Parlant del monestir de Montserrat, podem recordar
semblantment que fou un dels primers llocs de culte que       NOTA: Algunes d'aquestes dades podeu trobar-les al
obtingué el permis per a que la missa hi fos concele-               llibre publicat recentment pel Pare Bernabé Dal-
brada cada dia, en els primers temps en que s'anava in-             mau, monjo de Montserrat, a la coHecció «El gra de
froduint gradualment la concelebracló.                              blat» i que porta el títol de «Pau VI, home i papa».
                                                                    Un llibre breu, que recomano als qui volgueu conèi-
  Un altre amie de Pau Vlè fou el prevere barceloní Mon-            xer millor la personalitat del Papa Pau Vlè.
senyor Manuel Bonet, fill de Sants, capellà del nostre
bisbat: havia estât en parròquies i al monestir de Sant                                        Mn. F. Xavier Aróztegui, Pvre.
fere de les Ruelles, de Barcelona —d'on provenen les
   1   2   3   4   5   6   7   8