Page 1 -
P. 1

REVISTA . D'INFORMACIO I FORMACIO LOCAL

NOVEMBRE-DESËMBRE 1977  SANTA EULALIA DE R O N Ç A N A  ANY X  K " 88

        un                        Coincidînt amb les festes nadalenques us arriba un nou número de la
de pau
Í joioôû.                                                                     revista RONSANA, que és el darrer de l'any.
auôteiitat                                                 Sembla que s'imposa una reflexió adìent amb el Nadal.
                         Hi han dos aspectes d'aquesta festa que tenen sempre actualitat, però que tal
                                     vegada aquest any s'haurien de subratUar amb més vigor i urgència.

                                                                               Nadal vol dir pau. I vol dir també pobresa.
                                  El cant deis àngels en la primera nit de Nadal entronca amb el desig

                                           de pau que tot creient i tot home de bona voluntat experimenta

                                                                                                en el fons més íntim d'eli mateix.
                        Aquest cant —«Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau ais homes que el

                              Senyor estima»— no parla tant deis homes que tenen bona voluntat com
                                           d'aquells homes envers els quais Déu té bona voluntat,estimació.

                                                                                                              I aquests homes son tots.
                         Potser no tots creuen en Déu o no tots creuen en Jesucrist, però segur que

                               aquest missatge pot desvetllar el cor de molts, si no de tots, i almenys
                           ajudar a entreveure que Déu, tal com ens l'ha donat a conèixer Jesucrist,

                                      no és estrany i alié a les esperances profundes i nobles de l'home.
                               La pau no pot ser només una tornada que aquests dies acompanya les

                                   nostres cançons. La pau que Déu vol donar-nos no s'esgota certament
                                                                     en el nivell de la vida única, però també l'inclou.

                        Potser els qui llegim la revista no podem fer gran cosa per a aturar Tonada
                          de terrorisme que darrerament es manifesta en diversos Indrets. Però si que
                                 podem educar-nos nosaltres mateixos i educar els nostres per a la pau.

                        Seria trist que cerquéssim la solució de la violència en la mà dura, l'ordre
                                            rígid, la restricció de Ilibertats i de l'exercici deis drets, i prou.

                        La pau no és simplement l'absència de guerra o de violència, sino un conjunt
                                                d'elements que permeten a les persones i ais pobles d'exercir
                                                                          de manera cívica i constructiva els seus drets.

                                          Una bona educació per a la pau, ha d'incloure tot això al costat
                                                             del rebuig ferm a la violència, que com a destructora
                                                                                         de la convivència ha de ser castigada.

                               És un bon tema per a reflexionar-hi creients i no creients, que hem de

                                                                                                  saber conviure com a ciutadans.
                        L'altre aspecte del Nadal que sembla urgent d'assenyalar és el de la pobresa.

                             Cert que Nadal és una festa. I com a tal festa necessita els seus elements
                                simbòlics, els quals és normal que depassin els límits econòmics d'aliò
                                                que és mínimament necessari per a viure. Perqué han de ser

                                                                                                                      signe de la gratuitat.

                        Déu ens ha enviât el seu Fili gratuïtament —no hem fet res per a merèixer-ho,
                                      per a poder-ho exigir— i tots sabem que estimar de veritat vol dir
                                             avançar-se a donar d'aliò que tenim i fins i tot d'aliò que som.

                        Però una cosa és fer alguns signes visibles d'aquesta gratuïtat, i l'altra és tirar
                               la casa per la finestra, i fer grans despeses per a quedar bé, per a ser-ne
                               récompensât amb la mateixa moneda o per a no ser menys que el veí.

                          Sembla que aquest any es regulará la despesa de llum ais carrers limitant
                                          els horaris de Ies IHuminacions extraordinàries (i a ciutat també
                                                                              de les ordinàries, i això no sois per Nadal).

                               Será bo que no ens dolguem d'una celebració més austera del Nadal,
                                                                    imposada a més pel moment actual de l'economia

                                                     (molts treballadors potser no podran rebre la paga doble).
                        L'austeritat ens acostará a I'autenticitat del Nadal i ens apartará del perill

                         de paganització d'aquestes festes. Però cal que aquesta austeritat I'acceptem
                                  de cor i n'anem fent norma de les nostres festes. Es poden fer détails
                                      de bellesa, i pot existir un clima de festa sense perdre l'austeritat.

                           I, naturalment, no estaría bé que fóssim austers en la celebració del Nadal

                                                                         i opulents en la vida de cada día durant l'any.
                                Els qui creíem en Jesucrist som els primers que ens hem d'avançar a

                                    donar-ne exemple. Perqué creiem en un Déu que quan s'ha fet home
                        ha nascut en una menjadora i quan ha proclamai el seu missatge ens ha dit:

                                                                                                                     «Feliços els pobres!».
   1   2   3   4   5   6