Page 9 -
P. 9

RONSANA • 9

EL SOPAR DEL «RONSAN»

    Com ja s'havia anunciat i con-      sentants de sis entitats del poblé,     per part de la Magda Tura a una
  vîdat, el dissabte día 16 d'abrîl va  que va deliberar durant una bona        companya del grup (ella es tro-
 tenir Hoc al Restaurant La Vali        estona i va donar el seu veredic-       bava assajant «La Passió»).
 el tradicional «sopar de germa-        te: la millor entitat l'Agrupació
 nor» que la nostra Revista orga-       Folklórica, i la millor actriu la          I aquí es va donar per acabada
 nitza anualment en agra'ímenl          Magda Tura. Un Ilarg aplaudi-           la vetllada, amb el desig unànim
 ais seus redactors i coHabora-         ment va segellar l'encert del ju-       de tornar-hi l'any que ve.
 dors. Normalment sempre la par-        rat, que ningú va discutir.
 ticipació es limitava a les perso-                                                Enguany va assistir al «Sopar»
 nes que més directament interve-          Membres de I'Associació patro-       especialment invitât, i per donar
 nen en la confecció i distribució      cinadora van fer entrega dels tro-      encara més relleu a l'acte, en
 de «Ronsana», però vist que la         feus ais guanyadors: a l'Agrupa-        Jaume Guillamet, periodista, sots-
 festa cada vegada resultava més        ció Folklórica en la persona del        director de «Catalunya/Exprés».
 compierla, ì que la consideràvem       ssu president Joan Espuña (a la         Va pronunciar el parlament que
 interessant per a tothom, va sem-      pàg. 23 ho explica detalladament        transcrivim a continuació:
 blar oportú fer una invitació pú-      la crónica de Zona Primavera), i
 blica a tots els lectors i simpatit-
 zants, intentant que aquesta fes-      c(Ronsana» de Santa Euiàlia
 ta que fins ara era solament del
 «Ronsana», fos en el futur de tot           He de dir-vos en primer Noe que     premsa propia n'ha estât tradicio-
 el pöble. Es van posar a la venta       em compiau especialment aquesta         nalment i en comença a tornar a
 eis corresponents tíquets amb           invitació de la revista «Ronsana».      ser uns dels millors exponents.
 l'esperanca que la idea tindria ac-     Primer, perqué em dona una opor-        Una bona part de la meva activitat
 ceptació, i prova que la va tenir       tunitat excellent de conèixer la gent   professional, especialment eis anys
 és que els assistents van ser més       de Santa Euiàlia. Aquest poblé aviat    que vaig ser cap d'informació co-
 del doble dels anys anteriors (un       farà vuit anys que el conec, gracies    marcal de Tele/eXprés, ha estât
 centenar), que van fer gairebé          a la que aleshores era la meva xi-      inspirada en aquest sentit. Però so-
insufícient el menjador de «La           cota i des de en fa cinc i escaig és    bretot vaig posar especial il-lusló en
 Valí», tot i que alguns que no hi       la meva dona. Venim de tant en          el llibre «La nova premsa catalana»,
 sollen faltar mai, per força major      tant a la caseta que tenen aquí eis     publicat ara fa dos anys, que és
eis va ser impossible assistir-hi        meus sogres i fins I tot hi hem pas-    fins ei moment l'únic estudi publi-
 aquesta vegada.                         sat alguna temporadeta. La vida que     cat sobre el seu ressorgiment de
                                         hi hem fat, però, ha estât ben bé       l'opressió a que l'ha sotmès tants
   L'acte consisteix en un sopar,        de forastera, amb les coneixences       anys el franquisme, alhora que una
senzillet però ben preparat, i,          indispensables que s'adquireixen a      reivindieació del paper fonamental
quan la cosa ja està una mica ani-       les botigues i per alguna casuali-      que hi ha tingut la premsa comar-
mada, en Jaume Farrîol s'aixeca          tat. Això és una cosa que jo, com       cal.
per anunciar que comença l'edi-          a home de comarques que també
ció d'un «Ronsana» Ilegit. A con-        sóc, sempre he detestai, però com-         Cree que la premsa comarcal és
tinuaciô vénen eis diferents par-        provo que una mica hi estem con-        un dels exponents més clars de la
laments de gairebé tots eis redac-       demnats eis que ens toca viure a        Personalität de Catalunya. Som un
tors de la revista, cadascun amb         la gran Barcelona. Ja die que ne-       país no massa gran, però molt pie.
la seva secció habitual que més o        mes una mica, no em vuli treure         Cada comarca és de fet un petit
menys han preparat per aquesta           cap culpa del cim. Procuraré d'ara      país i entre totes fem aquesta pà-
ocasió. Val a dir que tots, cada         en endavant sentir-m'hi més com        tria que durant quasi quaranta anys
un amb el seu estil particular,          de casa.                               no solament ens han negat, sino
resulten molt intéressants; des-                                                que també ens han fet malbé. El
prés d'un que et fa partir de rîure         «Ronsana», dones, també la co-      Vallès, tant l'un com l'altre, n'és
en ve un altre de molt seriös que        neixia. No us diré pas que l'hagi      un dels exemples més clars. Sovint
et fa reflexionar, i així, n'hi ha      seguit cada mes, perqué tampoc és       quan venim de Barcelona, cami de
per tots els gustos, fins que, des-     Verität, però sí que n'he vist alguns   Sta. Eulalia, constatem la destruc-
prés d'una llarga estona —encara        exemplars de tant en tant. Per mi       ció fisica a que està sotmesa aques-
que es trobí curta— es posa el          va ser una sorpresa molt agradable.     ta comarca, com tantes d'altres.
punt final.                             La Verität és que a primer cop d'ull    Les mateixes urbanitzaeions que en
                                        no m'ho havia pensât.                   principi son un fet social positiu
   Enguany, a més a més, la festa                                               han eontribuit en molts casos de
tenia nous alicients. Per iniciativa        La meva especialització en i'estu-  manera decisiva a aquesta destruc-
de I'Associació de Propietaris de       di de la premsa catalana i, de ma-      ció de l'entorn natural. Les vuit-cen-
Zona Primavera, s'han establert         nera particular, en la premsa local     tes que ens van contabilitzar fa al-
uns premis anuals consistents en        i comarcal ve del meu origen ma-        gún temps com a iHegals solament
uns artístics trofeus, que cada         teix com a periodista a la de 1p        a l'àmbit administratiu del que se'n
any serán adjudicats en el trans-       meva ciutat de Figueres, on vaig        diu la provincia de Barcelona en
curs d'aquest «sopar». Un que s'a-      coincidir a les pàgines de «V. P.»,     son una demostració palpable. I no
nomenarà «Trofeu Ronsana», a            abreviatura postconciliar del setma-    solament això, sino també que
I'entitat socio-cultural que més        nari «Vida Parroquial», amb l'amie      sovint s'han ocasionat greus per-
hagi destacat per la seva activitat     Jaume Farriol a qui avui he tingut      judicis a la gent que de bona fe ha
en el transcurs de l'any anterior,      el goig de conèixer personalment.       comprat parcelles.
i un altre per a premiar Tactor o       Una de les meves preocupacions
actriu del grup teatral del Casal       ha estât durant molt temps, i en-          Si hi ha hagut durant el franquis-
que hagi tingut una actuació més        cara ara, trencar la indiferència       me una destruccló física del país
brillant en el mateix període.          amb que des de Barcelona, la nos-       deguda al carácter antidemocratic
                                        tra capital dels catalans, s'ha vist    de la dictadura i a la corrupció que
  Tot i que faltava experîència en      durant molt de temps la vida de
aquests afers, i que la cosa a ve-      les comarques, de la que la petita                         (segueix a la plana 34)
gades pot resultar difícil i com-
promesa, es va conseguir reunir
un jurat de sis persones, repré-
   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14