Page 5 -
P. 5

ble que llavors alguns dels qui eren minoría passin                                                                      RONSANA - 5
 a ser majoria i l'orientació política canviï. De fet, cap
 partit democràtic al poder no pot aplicar totalment el         SOS provisionals i progressius per acabar amb la di-
 seu programa, perqué ais représentants d'altres par-           ferència de classes socials en una futura societat co-
 tits al Parlament —l'oposició— s'hi oposen, i a vega-          munista. on tothom rendeixi segons la seva capacitat
 des cal cedir una mica per no perdre-ho tot. I a l'in-         i sigui retribuït segons les seves necessitats.
 revés, hi ha governs que han ¿'aplicar part del pro-
 grama de l'oposició, per guanyar-li vots.                         Entre aqüestes formes extremes, capitalisme liberal
                                                                i comunismo, s'han anat perfilant noves modalitats de
    Contráríament, eis partits totalitaris, quan ocupen el      l'un i de l'altre.
 poder, suprimeixen la democracia, normalment amb el
 suport de les armes, i apliquen el seu propi programa,            Per una banda, el capitalisme modem, o neocapita-
 prescindint que sigui majoria o minoría qui el vol. Su-        lisme, ha pensât que Túnica forma que tenia de man-
 primir la democracia vol dir fer callar, com sigui, qual-      tenir-se era fer concessions als treballadors, a fi d'evi-
 sevol oposició. Vol dir prohibir els partits o fer un         tar que la radicalització d'aquests portés a una lluita
 partit únic, el deis que manen. Vol dir impiantar una          massa forta —en forma de vagues mogudes pels sin-
 dictadura. Però eis partits totalitaris, ais seus progra-      dicats, per exemple— En conseqûència, ha emprés
 mes, no diuen mai que ho son. Parlen d'ordre, d'au-           tres camins simultanis en eis països més avançats del
 toritat, i fins i tot d'alguna mena especial de demo-         sistema. L'un és la concentració d'empreses' en un
 cracia. Em penso que tots en tenim prou experiència            grup capitalista per tal de dominar el mercat Iliure de
 perqué m'hi estengui més.                                     preus; l'altre, regular bé el sistema d'impostos perqué
                                                                l'administració, estatal o local, pugui oferir uns bons
 b] Del centralisme ai federalisme                             serveis públics gratuits, o almenys barats, i una se-
                                                               guretat social suficient; el tercer, millorar eis salaris
 Eis governs centralistes retenen a les seves mans tot          i les condicions de treball i, a vegades, iniciar una
 el poder, de forma unitària, uniforme, a tot l'Estat. Com     cogestió, participació deis treballadors en les decisions
 a màxim, el deleguen a persones de la seva confian-            i beneficis de l'empresa, perqué eis assalariats, amb
 ça. Prescindeixen de les diferències que pugui haver-         un benestar relatiu, no Huitín per canviar el sistema.
 hi entre els diferents pobles que el formen: imposen          Això és el que fan, en graus diversos, segons les pos-
 les liéis, eis costums i la Mengua del poblé dominador        sibilitats de cada país i la situació internacional, eis
 i s'emparen de la riquesa de tots per distribuir-la se-       neoliberalismes i les democracies socials.
 gons la decisió del poder central.
                                                                   Per altra banda, els programes de diversos partits
    Una forma atenuada d'Estat unitari és la «concessió»       de base socialista —eis eurocomunìstes i els socia-
 d'autonomies més o menys amplíes. L'Estat continua            listes democràtics— han renunciat a la implantació
 assent únlc, però permet que ens certs aspectes de            totalitària del socialisme —dictadura del proletariat—
 l'admlnistració hi hagi un poder autònom en determi-          i Pensen a obtenir per via democràtica, és a dir, se-
 nadas nacions o regions, que els permeti d'organitzar         gons demani el pöble, una progressiva socialització de
à la seva manera í segons les pròpies necessitats els          la societat, començant per les branques d'activitats
espais politics acordats en un «estatut».                      que afecten més directament al servei public.

    El federalisme, en canvi, parteix d'una realitat, l'exís-                                  3. Conclusió
tència de nacions que s'autogovernen en un Estât pro-
pi segons les pròpies lleis i necessitats, i segons el         Penso que, dit d'una manera evidentment massa sim-
pöble decideixí en eleccions démocratiques. Aqüestes           plista, aquest és el panorama politic que se'ns pre-
diferents nacions, per raons històriques de convivèn-          senta davant les immédiates eleccions generáis al Con-
cía i per S o l i d a r i t ä t humana, com també per raons    grès de Diputats i al Sénat, organismes que hauran
practiques atesa la complexitat de l'organització eco-         de fer les noves lleis. Els programes dels innombra-
nòmica í política, «es federen» entre elles i cedeixen         bles partits han de venir a coincidir en un ventali d'op-
per decisió del poblé uns espais de l'administració a          cions fonamentais limitât a les que han quedat expo-
un govern federal, on totes son representades i que            sades als tres apartats anterlors.
unifica i coordina allò que convé al conjunt d'Estats.
                                                                  Avui, al nostre país, cal triar entre una continu'ítat
c] Entre capitalisme i socialisme                              del franquisme i la democracia de debò; entre el cen-
                                                               tralisme madrileny i l'autodeterminació de Catalunya;
La forma més clara de sistema capitalista és la que            entre la persisténcla del capitalisme més o menys mo-
va començar el segle passat amb l'anomenada revólu-            dérât i les formes progressives de transformació so-
ció industrial. Essencíalment, capitalisme vol dir que         cialista.
una persona o grup de persones —una socíetat— és
propietaria, i en disposa, d'un mitjà de producció en             Cadascú, a consclència, ha de fer la seva opció.
el quai treballen moites altres persones a canvi d'un
salari. Els salaris, el manteniment i renovació deis es-        Terres Catalanes
tris, maquines o edificis, la materia necessària per a
traballar, més eis impostos que puguir pagar a l'Es-              la reuista trimestral de Perpînyà
tat, son despeses que corren a càrrec del capitalista
—patró o societat—; aquest s'ho cobra dels preus                  que cada català hauria de ilegir
dels articles que compra la gent del pöble, la majoria
assalariats. Eis guanys que el negoci produeix, eis be-                      Per la seva informació original
neficis, queden propietat dels capitalistes. Aquest ca-
pitalisme, o capitalisme liberal, es basa en l'absoluta                      Per (a seva formaeió nacional
lilbertat de la iniciativa privada i porta, naturalment a
l'explotacio del débil pel fort.                                             Per Solidarität catalana

   El socialisme, en la seva forma més radical, repre-              Subscripció: un any 100 ptes.
senta la supressió de la propietat privada dels grans
mitjans de producció. Quan el capital, la direcció i la            Trameteu-les a la Delegació de Girona
planificació general passen a mans de l'Estat, aquest
disposa també deis beneficis, que han de passar a                                   r > l a ç a del Vi, 2
l'administració per fer gratuits el màxim de serveis
publics. És el cas de l'anomenat capitalisme d'Estat.
Quan eis qui disposen de la direcció í del capital son
eis mateixos treballadors i técnics de l'empresa en un
sistema democràtic, diem que es tracta d'un socia-
lisme autogestionari.

  Segons ei marxisme, les formes socialistes son pas
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10