Page 4 -
P. 4

4 - RONSANA

Davant tos oleccions

             Ln intoni de ctarificació                          poiíiiaa

                                                                              Joan Ruiz i Calonja

                               1. Fer política                  presenten com a Iliures. Tanmateix, han quedat encara
                                                                 partits sense legalitzar i fins al moment de la cam-
 Fins ara mateix, als ciutadans de l'Estat espanyol, la         panya electoral els espais oficiáis de publicitat han
política ens l'havien donada feta. Des d'ara —amb al-           estât controlats pel poder: la propaganda no hi ha es-
gunas limitacions—, tenim l'oportunitat de fer-la.              tât equitativa. Cal vigilar que, almenys durant aquesta
                                                                campanya, ja immediata, tots els partits i programes
    ÉS possible que encara hi hagi molta gent que, des-         tinguin les mateixes oportunitats.
prés de tants anys de ser dirigits —i teledirigits— pels
que manen, pensi que això de fer política és cosa dels             És possible que sí. També és possible que no. Mi-
 politics i que malaventurat qui s'hi fica: que o bé s'em-      rem de judicar més pel contingut de la propaganda
 bruta o bé, si és honrat, en surt amb les mans al cap.         electoral que no pas per la seva quantitat. Pensem
                                                                que la democracia no es pot instaurar per decret, si-
    Certament, no tothom té vocació ni aptituds per a           no que l'hem de construir entre tots i que possible-
ser politic. Però, certament també, tothom té el dret           ment no l'haurem construida pas tota amb aqüestes
 i el deure de fer politica. Perqué ai capdavaii: fer po-       eleccions. Cal esperar, però que hi haurem guanyat un
 lítica no és altra cosa que collaborar a obtenir que les       nou espai de Ilibertat que hem d'anar eixamplant. Amb
 coses de tots i de cadascú, de tot el poblé, de tot el         els nostres vots i amb la nostra actuació.
país, funcionin tal com convé a la majoria de la pobia-
ció, no pas a uns quants «politics» o a uns quants                    2. Dretes, esquerres i altres mots politics
privilegiats.
                                                                Abans he parlat de desorlentació. Per qué? Segurament
   Hi pot haver, dones, a dreta ilei, qui se senti cridat       perqué el procès de constitució deis diversos partits
a ser politic actiu, militant o fins dirigent d'algun par-      politics ha hagut de ser tan rapid que els colors en-
tit que tingui per programa allò que s'avé amb les               cara surten barrejats, veiem amb astorament que els
seves pròples idees sobre l'organització i l'administra-         diferents grups es divideixen o. es reagrupen abans
cló de les coses públiques. D'altres poden pensar qùe,           que ens hàgim fet él càrrec del que cadascun d'ells pro-
al marge del partit que siguí, son capaços de treballar          clama. Paraules com ara democràcia, socialisme, autono-
 pel bé de la co II e ctivi tat en institucions civiques, cul-  mia, dreta o esquerra són manejats per cada grup, apli-
turáis 0 sindicáis. D'altres, finalment, no veuran pos-         cat a eli o ais altres, de forma sovint confusionària.
sible o convenient d'intervenir activament en res de            Deu ser normal després de tants anys d'inacció. Tam-
tot això, i creuran que el seu paper és complir tan bé          bé podria convertir-se en un defecte coNectiu que hem
com puguln en la propia vida familiar o professional.           de mirar d'evitar.
Totes aqüestes opcions son respectables, sempre que
siguin triades a consciència, no pas per egoisme ni                Abans —vuli dir en époques passades—, almenys
per comoditat, i totes poden contribuir a fer millor el         tal com ho veiem ara, les coses semblaven més sen-
país.                                                           zilles. Dretes i esquerres, per exemple, tenien signi-
                                                                ficats força concrets. Simplificant, ser de dretes volia
   Tothom, tanmateix, dins I'edat que la Ilei permet —i         dir ser conservador, catòlic, autoritari, capitalista, etc.
que bé caldria eixamplar—, siguí quin sigui el Hoc que          Un home d'esquerres, al contrari, passava per ser re-
ocupa en la societat, té una manera de «fer política»:          volucionari, anticlerical, demócrata, socialista...
votar, exercir el seu dret al vot.
                                                                   Avui les són més complexes. Trobem catòlics socia-
   Votar no vol dir pas anar a tirar un papereta a l'ur-        listes, capitalistes demòcrates, revolucionaris autorita-
na perqué la «tele» ho diu, sense mirar gaire qui són           ris i anticlericals conservadors...
eis de la llista electoral que votes. Votar vol dir in-
formar-te bé dels diferents programes dels partits;                Els amies de «Ronçana» m'han .demanat que mirés
plantejar-te seriosament quin d'aquests programes és            d'aclarir una mica el panorama. No sé pas si sóc la
el que sincerament voldries que fos aplicat; mirar de           persona més indicada; però intentaré d'exposar les co-
saber quines garanties ofereixen els candidats per a            ses d'una forma senzilla—potser massa—, tal com jo
l'aplicació honrada d'aquest programa si guanyaven. I           les veig i, tant com podré, objectivament. Em fixaré
llavors, només llavors, donar el teu vot al costat del          només en tres aspectes fonamentals. No cal dir que,
vot deis altres ciutadans.                                      dintre de cadascun, podeu posar-hl tota una escala
                                                                de matlsos.
   En unes eleccions Iliures, sense trampes ni coac-
cions, ha de guanyar el partit o programa que tingui            a] Democracia i totalitarisme
més vots, el que obtingui majoria. I aquest partit o            La democracia, en principi, representa el govern de la
grup de partits será el que governarà durant un temps.          majoria amb un respecte al parer de les minories. Qui
Ens podem equivocar, és cert. També ens poden en-               és majoria i qui és minoría, ho diuen les eleccions
ganyar. Tant en un cas com en l'altre, hem d'esperar            Iliures en les quals participen tots eis ciutadans capa-
tenir ocasió de rectificar o de fer rectificar.                 ços de I'edat establerta, en igualtat de condiclons: ca-
                                                                da persona té un vot.
Molts deis ciutadans, la majoria, no hem votât mai en
unes eleccions politiques démocratiques. Podría ser que            Majoria, és ciar, no vol dir pas unanimitat. Sovint
la manca de práctica, després de tants anys de dicta-           la «majoria» no és prou ampia perqué, de debo, gai-
dura, ens fací anar desorientats; o també, que la il-           rebé tot el pöble estigui content. És possible que, si
lusiô de participar en una activitat fins ara prohibida         els governants elegits compleixen el programa, actúen
ens encomani una ingenuïtat de la quai s'aprofitarien           honradament i les circumstàncies generals del país i
els que «en tenen els dits pelats». Cal ser objectiu i          del mon no són gaire adverses, la majoria obtinguda
seré. Les eleccions davant les quais ens trobem es              s'eixampll a les pròximes eleccions. Si no, és possi-
   1   2   3   4   5   6   7   8   9