Page 13 -
P. 13

És costum enfilar-se en l'aeri a la muntanya «of the Grou-                                                                     R O N S A N A - 13
 ses» —muntanya que botzina, remuga o rondina— perqué en
 certs temps s'han sentit grans remors subterranis que no             La donzella canadenca resulta un simil tan perfecte de la petita sirena, que
 corresponen a microsismes ja que l'escala de Rictiter no                      ens revela I'origen europeu de les gents de la Coiúmbia Británica.
 assenyala res. Tanmatelx, és ben original aquest país! Hi ha                                                                                                   (Foto de Slide de l'autor)
 uns grans avets però encara son més imposants els cadres,
 que una vegada més —nois, ho sento!— son els més volu-                 Hi ha uns homes-granota que vénen a encastar-se al vidre
 minosos del mon.                                                    per tal d'impressionar els infants. Després juguen amb un
                                                                     gran pop, que té un aspecte poc galdós, amb un pareli de
    Hi ha algún policía muntat, uniformat de vermeil, però és        tentacles —o tentàcuis— trencats i que s'ho deixa fer tot
 més un símbol que una eficàcia. Els jeeps pollcials —com            sense reaccionar. AIgú va dir:
 és logic— han desbancat a la llegendària i simpàtica silueta
 del cavalier guarda canadenc.                                          —Aquest pop i res tot és un.
                                                                        A!gú li respongué:
    El public és, però, menys efuslu que a U.S.A. Correctís-            —Aixl si te'l trobessis tot banyan-te en una platja no et
 sims, mantenen no obstant una «distàncla» amb l'interlocu-          preocuparía.
tor estranger. Són més anglesos que americans.                          —Home. Quines coses tens! LIavors seria de debò i no
                                                                     em faria cap gracia.
    És també el paradis dels pellaires i deis que cerquen les           I això és el que passa. Malgrat la proximitat dels animals
 pells. La guineu roja ha substitui't en la moda al veil «renard    consíderem l'espectacle com un show en un circ i no com
 argenté». Aleshores el ciutadà venedor de Vancouver deixa           una realitat.
 d'ésser anglès per a convertir'-se en hebreu. El regateig tan          Però, certament és quelcom molt original i que segons ens
poc usât a U.S.A. aquí es cosa normal, i tot-seguit ens ado-         expliquen no és únic, sino que, en tot el món n'hí ha quatre
 nem que estem davant de mestres d'aquesta peculiaritat.            o cinc.
El protocol de menjador observât entre els lanquis es manté
però encara més rigid i exacerbat.                                      La petíta ciutat és neta í polida al màxim I s'estén —sen-
                                                                    se gratacels— com una «country» anglesa en totes direc-
    Els "breakfest» d'aquesta terra com els de Singapur tenen       cions. Autòmnibus vermeils de dos pisos —com a London—
nom de desdejuni, però en realitat són festivals gastrono-          hi circulen tranquiHament I tothom marxa sense presses,
mies suficients per aguantar a un home tot el dia.                  però de cara a la feina,

   VICTORIA: Confesso que jo res no en sabia de Victoria                Enfront al port interior s'alça l'hotel Empress, d'arquitec-
—que s'escriu aíxí mateix, com en la nostra Mengua. Aques-          tura victoriana. Ens ensenya eís seus sis pisos amb gairebé
ta ignorancia no té perdo.                                          totes les finestres emmarcades per una eura colossal i d'un
                                                                    verd que fa mal als ulls. Aquella gran paret verda també la
   I creieu que és un deis indrets —altra vegada!— més bo-          recordarem. El mateix hotel té un jardí interior que és un
nica del món: S'hi va —per exemple des de Vancouver—                hivernader i també tot allò que tenen els grans hotels de
per autopista vers el S. fins Tsawwassen on un modern, ex-          grans ciutats, o sia els restaurants diferents, amb preus di-
tens i ben organitzat port de transbordadors ens fa fer i"ua.       ferents i atencions paraHeles als preus.

   Els ferrys —British Columbia Ferry Authority— son grans              Hem d'assenyalar la oran importancia del Thunderbird Park
i de silueta baixa malgrat que carreguen quatre vegades més         —pare de l'ocell t r o — representació mitica indígena amb 17
que els de IVlallorca i Genova. Sales de joc, restaurant,           mât totems de les tribus dels haidas. tsimshi-ans, bella-
snack i miranda panoràmica. Tot molt net. A les cobertes            kolas, nootkas, salishes i d'altres que no recordo.
l'aire ja no és el del mes d'agost a la nostra terra.
                                                                       Aquesta breu visita al Canada maritim del Pacific ens ha
   Hi ha 1 h. 40 m. de travessa de Tsanwvi^assen a l'illa de        donat regust de poc. Com a observacions personals us puc
Vancouver que és la més meridional de les illes canaden-            comentar que:
ques del Pacific.
                                                                       a) Els anglesos o canadencs blancs no fan mai cap mofa
     Aquesta illa té 34.000 quilòmetres quadrats. D'aquests,        o facécia envers les velles creences indigenes.
tres quartes parts són gairebé inexplorats i els seus encon-
torns encara mantenen nombrosos ossos «grizzlys» aficio-               b) Tres o quatre vegades —ignoro si era facècia o no—
nats a devorar ais aventurers isolats.                              se'ns van fer observacions respecte a la màgia negativa
                                                                    secreta dels mat totems. I que en tot cas valia més no «pro-
   S'ha de travessar l'estret de Georgia que és el braç de          vocar-la».
mar entre Vancouver i l'Illa de Vancouver i després révoltant
pel Sud, s'entra a l'estret de Juan de Fuca —a l'altre costai          c) Però els pocs indis que hem vist per aquí ens recor-
del qual es troba l'extrem N. de Testât ianqui de Washing-          daven els lapons del Cap Nord. Ambdós tenen el seu cotxet,
ton—.                                                               modern i lluent amagat al darrera de la seva tenda ritual.

   En un altre port gairebé i^-ual al de Tsawwassen desembar-          d) Sembla que el donar major importància a aqüestes
quem i amb el mateix bus arribem a un indret on per certes          fustes pintades, retallades i clavades a terra és quelcom per
discussions territorials —no penseu que les discussions             a propiciar un turisme avid de misteris. Però amies, quantes
dels taxistes de Barcelona i del Prat siguin una cosa única—        coses hi han que ens esforcem per a comprendre sense
hem de canviar i ens porten ais jardins más ben acondlcio-          aconseguir-ho...
nats —encara?!— de tot el món.
                                                                         Qui «comprén» l'infinit? Qui comprén l'energia? Qui com-
   Els Butchard Gardens cobreixen una extensló de 25 acres          prén l'eternitat?
—unes deu hectàries— cuidats per 150 jardiners diplomats
que sota la direcció del net del primitiu Mr. Butchard prim-           Retornàrem a Vancouver amb ferry de la mateixa com-
filen quelcom que m'és molt difícil de descriure. Quan arri-        panyia i encara de dia.
bem els jardins están en el moment més esclatant. Les ma-
tes están apinyadíssimes i els colors combinats perqué els             Vers el Nord, enllumenades pel sol ponent, es veien mun-
més vius no es «mengin» ais més suaus. Caminets i més               tanyes enesprades totalment cobertes de neu.
caminets ens permeten no perdre detall i diverses fonts es-
cultòriques hi donen el toe de gracia. Jo en Botànica tine de          Ara hem de treure tota la roba d'abric que portem perqué
confessar que sóC"Un olla» però el aue puc assegurar és que         la temperatura tropical de Miami s'ha acabat.
és impossible de superar la resplendent manifestació de jardi-
nería que tenim davant. Hi ha un jardi francés que en tot el           Demà tenim de marxar vers els cims nevats que veiem I
Loire no n'han vist cap de semblant i un de japonés que ni          quan hi siguem haurem entrât a Alaska.
Kamamura o Hakone s'hi poden comparar.
                                                                       Però aquesta será una altra lletra que us enviarem, senyor
   Després de dues hores llargues passades als jardins, mar-        director, si Déu vol, un altre día.
xem vers Victoria on hi entrem per l'indret del port de iats.
                                                                                                                Dr. Eduard Padrós de Palacios
  Victoria té solament 55.000 habitants i totes les comodi-
tats d'una gran i moderna ciutat. En aquest Hoc fem una
visita submarina.

   Els «Undersea gardens» —^jardins submarins— ens propor-
cionen una altra sorpresa.

  Això, tampoc mai no ho havia vist.
  Veureu. Tots hem visitât un aquari on per uns passadissos
anem contemplant diferents peixeres o dipòsits on s'hi
mouen degudament classificats diverses menes de peixos.
   Dones bé; això és a l'inrevés. La gent baixa per uns cor-
redors estañes —hermètics a la pressió de l'aigua exterior—
i així es fica dintre del mar, arribant finalment a una mena
de petit teatre, on a través d'un gran vidre veiem com els
peixos i uns submarinistes es mouen davant nostre. Natu-
'•alment totes les seves evolucions no són dintre d'un dipò-
sit 0 peixera, sino dintre del mar Iliure. És a dir, bastant lliu-
fe. Perqué hi ha uns enreixats que priven la introducció
d'exemplars massa grans i no previstos.
   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18