Page 9 -
P. 9

.RONSANA - 9

A míg aire
       de la serra

                          A mig aire de la serra            un llarg pont mena a una barriada de l'altra banda de
                          veig un ametHer fiorii.           fiord. El pont és estret. Just per a un vehicle, i el
                                                            trànsit hi és régulât per un semàfor. Calia eixamplar-
   Joan Maragall escrivia aquests versos fa cosa de vui-    lo, és dar, però això comportava tallar eis pollancres
tanta anys. La «serra» cap on pujava el poeta en les        de la carretera d'entrada al pont. I el pöble —vull dir
seves passejades des de Sant Gervasi era la serra de        la gent del pöble— s'hi va oposar. Una votació popu-
Collserola, la que encercla Barcelona i té per cim do-      lar va decidir que calia salvar els arbres i, en conse-
minant el Tibidabo. A mig aire de la serra de Collse-       qüéncia, s'està fent un pont neu un xic més enilà. I
rola, avui, deu ser difícil de trobar-hi un ametller. El    això que a Noruega n'hl ha, d'arbres...!
ciment ho ha anat envaint tot.
                                                               ¿01 que les excavadores —vull dir eis qui envien les
   Aquí, a Santa Eulalia, a mig aire d'una altra Serra,     excavadores— podrien fer el seu fet malmetent el mi-
més modesta però no pas menys entranyablement es-           nim possible, respectant el màxim possible i, en qual-
timada, no fa pas gaire que encara vèiem un ametller,       sevol cas, escoltant el parer del pöble? M'esgarrifa de
florit també així que el sol d'hivern començava a es-       pensar que algú pot sortir amb una d'aquestes eines
calfar una mica. Ara ja no hi és: una excavadora el         terribles amb l'ordre de tirar al dret, tal com d'altres
va aterrar. El pas implacable de les excavadores que        poden sortir amb una metralleta a les mans amb una
eixamplen carrers no respecta cap ametller, ni tan sols     ordre semblant. Ja sé que no és igual; però, salvant
quan s'esta humilment redossat a la vorera, com el          les distancies, el mecanisme és el mateix: un poder
que jo veia, amable testimoni d'una terra encara viva,      que ordena i una máquina que executa...
símbol del recomençament a cada pas de l'any.
                                                               Ara vegeu que lluny ens pot dur la decapitació d'un
    L'excavadora no mira, no s'atura, no pregunta. És       arbre! Potser m'he excedit? No ho sé. Només sé que
una máquina cega que t é encomanada la t r i s t a missió   enguany no veig l'ametller florit, ni la bona ombra de
de seguir la seva ruta, tragada des d'una taula amb         la figuera, ni aquell pi capaç d'aixoplugar un ramat. I
regie i escaire, bo i enderrocant tot allò que troba,       que ja fa un any llarg, que, des d'aquestes mateixes
caigui ei que caigui. L'ametller, com la figuera, va cau-   planes, em dolia que haguessin tallat tants arbres de
re; cauen les alzines, cauen eia pins. Temps a venir,       l'escola.
el ciment haurà esborrat amb la seva bianca ratlla ei-
xorca els vells camins de la Serra que s'esmunyien              (Aquí al costat una veu em diu que no som a No-
pei mig del bosc, deixant a banda i banda els munts         ruega. Just a mig aire de la Serra, sense ametller fio-
de terra groga que colguen la verdor deis galzerans i       riti).
del romanins. Temps a venir, també nosaltres enyora-
rem els famosos espais verds que ara, ja massa tard,                                                              Joan Ruiz ì Calonja
les ciutats inhòspites reclamen.

    Direu, potser, que no ens podem pas oposar — i
arai— al pas rabent deis cotxes que volen guanyar
uns segons, o a les filigranes del vailet desvagat que
fa aguantar la moto en una sola roda t o t espetegant
costa amunt. Ni hem pas d'impedir —pobres de no-
saltres!— que els terrenys veì'ns a les noves vies pu-
gin de preu. ¿Però no trobeu que seria molt bonic, i
molt més huma, veure que les maquines —obra hu-
mana, portades per homes— fan una petita marrada
per a salvar aquell ametller, o aquel! pi pinyer de gran
capçada acollidora, o aquell roure solitari de la cruilla?

    iVIireu. No fa gaires mesos, a Noruega, vam veure
un cas exemplar. A les afores de la ciutat de Namsos,

Œlectrofil Barcelona, S. A

            Materiales para Industria Eléctrica

Obispo Grivé, 27 y 29                                       GRANOLLERS
Teléfono 870 45 98
   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14