Page 3 -
P. 3

EDITORIAL                                                                              RONSANA - 3

nacE•Ow         Portem anys, per no dir segles, de degradació mental o almenys
estât      semàntica, en quant al sentit i mala aplicació del mot «nacional» o «na-
           cionalitat». Algunes filosofies o teories politiques en son els culpables
           radicals, i la mala fe o les intencions ni santes, ni morals de massa per-
           sonatges histories, han cuinat el plat i han intentât fer-nos-el empassar.

              L'arrel del mot nacional (nacionalisme o nació) prové del verb «nasce-
           re» (néixer) i no té res a veure amb ele partidisme politic de l'organit-
           zació i concepció de Testât. La seva força veritable no rau en la legisla-
           ció o en el reconeixement legal, sino en el dret dels homes i dels pobles,
           que avui en diem drets humans. Sempre és i ha de ser anterior a les liéis
           i constitucions.

                N o es tracta dones, d'un problemet o d'una moda, sinó del reconeixe-
           ment del mateix dret natural: no és una qüestió de legalitat, sinó detica.

                Seria una aberració identificar la paraula «nació» amb la paraula
           «estât». Cada un d'aquests mots expressa conceptes ben diferents. Un
           estât és una organització político-económica d'un territori que pot com-
           prendre una nació, un tros de nació o vàries nacionalitats. Les delimita-
           cions actuals de la majoria d'estats europeus són el fruit natural d'una
           causa injusta: les guerres. I les guerres no hem vist mai que es regissin
           per normes de justicia, ben al contrari, mana la força bruta.

                Els estais que en diuen unitaris o uniformistes acostumen a ser sem-
           pre una expressió parcial o total d'injustícia i d'opressió. N o deixa de
           ser un signe totalitari i antidemócrata. Ja fa temps que els nostres avant-
           pasííats es van encomanar aquest mal dels francesos...

                En els segles d'esplendor Espanya era un sol estât, amb un rei, i amb
           un gran respecte a totes les nacionalitats...

                Una altra aberració seria identificar nacionalisme amb séparatisme.
           Encara que históricament algunes vegades el nacionahsme, reaccionant
           contra l'atropellament deis drets fonamentals, hagi tendit a la divisió
           de Testât, sempre es mou en un altre nivell.

                Históricament, també, han delinquit més els estais contra els drets
           dels pobles, que no pas a la inversa.

«He vist planar d'amunt Ies ones,                                 FESTES DE PRIMAVERA
blanques gavines,
amb punta gris, ses ales.                                                  1977
Van i venen,
i es revolquen dins de Taire;                                      Membres de Ies vocalies de
es deturen!                                                      Cultura i de Joves de l'Associa-
i amb llur pie desencanten tanta aigua                           ció de Veins, ens hem reunit
que la mar,                                                      per a preparar Ies «Pestes de
recobra un instant un bri de vida.                               Primavera»> d'enguany.
I la gavina s'alca i s'oblida
i es perd cel enilà...                                            Aqüestes, després de parlar-ne,
felic,                                                           hem decidit fer-les amb l'eslo-
plenament felle!                                                 gan de «VOLEM L'ESTATUT»,
Mestre, al vostre Ragne, serem fellcos com elles?                adherint-nos així a la campanya
                                                                 darrerament Mangada per l'As-
    La Passio                                                    semblea de Catalunya.

     «Resposta de Déu als homes»                                    Hem programat ja una sèrie
                                                                 d'actes com: oonferències, tea-
Hi intervenen més de 100 persones de totes les edats             tre, gimkhana, concurs de foto-
                                  DIES 3, 10, 17 ì 24 d'ABRIL    grafíes, recital, actes per als
                                          a 2/4 de 9 del vespre  nens, sardanes, etc., i es realit-
                                                                 zaran des del 22 d'Abri! fins el
REPRESENTACIÓ A L'AIRE LLIURE:                                   8 de Maig.
                       Feixa de les oliveres, a La Sagrera
                                                                   Aquesta comissió organitza-
— PER PRIMERA VEGADA A SANTA EULÀLIA —                           dora queda oberta a totes aque-
                                                                 lles persones que vulguin parti-
                                                                 clpar-hi.

                                                                    Per posar-vos en contacte amb
                                                                 l'esmentada comissió, podeu
                                                                 passar per les Escoles de la Sa-
                                                                 grera (local provisional de l'A.
                                                                 de Veins), qualsevol dilluns al
                                                                 vespre.

                                                                                           La Comissió
   1   2   3   4   5   6   7   8