Page 9 -
P. 9

RONSANA - 9

meditaciô

El sentit de les nostres vides

     Fa unes setmanes, un cata'à que ha           Les nostres vides, la meva i la teva, tenen un sentit. Cal descobrir-lo.
  donai 30 anys de la seva vida ais nos-          Fa dos mil tres-cents anys, Aristôtil, el gran pensador grec, digué que la vida
  tres germans de l'india, va parlar a un    de cada heme és com una sageta dirigida al blanc.
  petit grup de santeulaliencs.
                                                  Jhon Henry Newman, el cardenal anglès del segle passai, va escriure: «Déu
     Un dissabte al vespre, al Casal, và-    m'ha creat perqué li fací un servei définit. M'ha encomanat un treball que no ha
  rem conèixer una mica d'aprop el què       encomanat a ningú més. Jo tinc la meva missió. Tinc una part en la gran obra; sóc
  voi dir fam, lepra, subdesenvolupa-        una anella en la cadena, un llaç de connexió entre persones. No m'ha creat per a
  ment, tercer món... Tots érem Inter-       no-res. He de fer el bé. He de fer la Seva obra.»
  peHats, tots podíem ajudar..., però la
  nostra reacció va ser molt freda.               He tornai a pujar a Montserrat i un monjo ha récitât, lentement, el salm 139:
                                                  «Déu meu, penetra els meus secrets per conèixer el meu cor, examlna'm per
     Fa 30 anys el jove Jaume Travesa        conèixer què desitjo. Mira que no vagi per camins d'idolatria, guia'm per camins
  va reìpondre a una crida en favor deis     eterns.»
  més pobres. I hi ha restât fidel. Aques>
 ta fidelitat omple de sentit la seva vi-         I jo, dones? I tu, amie, amiga? Som transparents a Déu? Som fidels a caminar
 da.                                         pel carni que Déu voi per a nosaltres?

     Ei P. Jaume Travesa ha deixat les            Els camins són infinits. Triem el nostre i comencem a caminar. Però és com si
 possies de Sant Joan de la Crea a un        a cada tombant ei carni es mig parteixi, I constantment hem d'optar, de triar.
 braman amie seu. Traduit a Tanglès,
 Joan de la Creu ha desvetliat en l'a-            — Camins d'infants...
 mie hindú un ressò de velia cosa co*             — Camins de joventut, ferms, joiosos, plens d'esperança, o bé egoistes i ja
 neguda.
                                                       farts de tot.
    «Jo he anat a l'india per ajudar — a          — Camins de prometatge: joia Inexpressable d'un noi i una noia que es saben
 !a meva mida— a descobrir camins de
 pau, de germanor, de s u p e r a d o huma-            mirar amb ulls purs, o esbojarra ment passional i tèrbol.
 nai Per ajudar, amb humilitat i amor, a          — Camins de matrimoni, castos o hipòcrites.
 deixar camins d'idolatria i a descobrir          — Camins adults, nobles o podrits pel diner I el poder.
 camins eterns.»                                  — Camins reals de sacerdoci, que apropen ais homes el do de Déu o bé es

    Un gest —aquella resposta de fa 30                 consumeixen en intellectualisme eixorc, o en so de campanes que repiquen
í,anys—. ara, inesperadament, ens inter-               superficialment per qualsevol Iluita només humana.
                                                  — Camins de vellesa, tristos, plens de reganys i obllts...
 peHa a nosaltres.
. Fa qiiatre anys que Santa Eulalia ini-          Alguna vegada hem seguit camins d'idolatria?
 cia un agermanament amb el Gujerat.              Són els que allunyen de la pau; els violents; els del vici trist; els que porten a
 Ens interessen aquells germans? Ens         enganyar els infants i els joves; els que menen a l'oblit deis veils: els que abusen
 ho creiem que, ajudant-lcs, tindran una     del caigut i no perdonen; els del diner fácil o el treball fet sense amor; els egois-
-mica més de sentit les nostres vides?       tes, que trepitgen els més pobres, els més ignorants, els més indefensos.

                                                  Cal que ens deturem. Ens cal seguir camins d'honradesa, de sinceritat, de ser-
                                             vei net ais altres, a tots els altres. Quina és la nostra opció? La sageta va dreta al
                                             blanc?

                                                  Cai que tu i jo, amie o amiga, anem descobrint amb iHusió, amb esfor?, amb
                                             joia, dia rera dia, el goig de viure, el sentit pie de les nostres vides.

                                                                                                                                                            Marcel Galobart

    La vostra a j u d a ais homes, dones i infants d e l G u j e r a t será acó lida
en qualsevol d aquests Hocs:

                            - Can Vila (estañe)
                            - Teléfons
                           - C a n Francesc (rae io, T. V . )

                                                                     Q u e D é u us pagui el vostre esforç
   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14