Page 6 -
P. 6

6 - RONSANA

          El Drama de TAmnistia

   Obra en dos actes i un epíleg per a ser represen-       Fraga: (Amena?ant amb el dit) Xirinachs, això està
tada eis dijous, si pot ser.                                    prohibit! Et posaré una multa!

   Decoració única: un despatx de ministre, de debo.       Xirinachs: (Tocant un poupourri de «Can^ó d'amor
A mà esquerra segons s'entra, una taula de minis-               i de guerra»). No la pagaré, em portaran a decla-
tre de debo. Al fons, un sofà de ministre, també de             rar, no declararé, em tancaran, no menjaré res,
debo i d'eskai. A la dreta, un penja robes amb un               em portaran a Carabanchel, vindran els metges..!
paraigües i un barret de copa. A la dreta, segons
s'entra, una gran cartera de ministre amb un car-          Fraga: Prou! M'ho sé tot de memòria! (Fa un salt
tell que diu, precìsament «cartera de ministre», per            i es posa dret damunt del sofà, suant copiosa-
demostrar que és un ministre amb molta cartera.                 ment).
Les parets, graciosament decorades amb sigles de                (En aquest moment entra Camilo José Cela, amb
partits de l'oposició, demostren una clara inclinació           boina i sabates altes, de claus. S 'asseu sobre la
reformista. Un cartell a la porta diu, precisament:             taula i comen9a a treure's de la motxilla, metres
«Obert per reformes». Sobre la taula, uns quants lli-           de bandera gallega, basca i catalana. Al capde-
bres: « La forma de la reforma», «Bricolage refor-              vall, hi penja una botifarra de Vie).
mista», «L'esperit del 12 de febrer i altres contes»,
etc.                                                       Cela: Bribonazo! Fraga: traga. Vengo de la Alcarria
                                                                empecinado en trepanar una amnistia cachonda
                                ACTE I                         y erótica, machacón i galaico reformista de ma-
                                                                rras.
   (En començar l'accio, apareix assegut darrera la
taula de ministre de debò, el senyor Fraga de debò,        Fraga: (Comen9a a passejar-se per sobre el sofà)
amb elàstìcs i tot. Va en cos de camisa i escriu, rà-           Inaudito! Bellacos! (Després, recitant) Y o a las
pidament, folis de paper Torras i Hostench, amb piu-            cabañas bajé, yo a los palacios subí y en todas
ma de gali d'indi escocés. De tant en tant, el senyor           partes dejé, memoria larga de mí.
Fraga s'atura, agafa aire i torna a prosseguir l'es-
criptura de cartes. Al carrer se senten crits de «Am-      Cela: (Amb calma i solemnitat) Bribón de siete sue-
nistia, Ilibertat, amnistia, Ilibertat» en diversos idio-       las! Este es un tenorio tremebundo í caduco, de
mes. En un moment donat, eis crits es fan més                  vaciedades seniles i meninges prostéticas. (Can-
forts).                                                         ta, amb veu desafinada « Y viva España») (Fraga,
Fraga: Cuan gritan esos malditos, pero mal rayo me             vol replicar, però, en aquest moment entra Mar-
                                                                celino Camacho, vestit de ferroviari i amb una
     parta, si en terminando esta carta, no pagan ca-           bola de pres que arrastra sorollosament per da-
     ros sus gritos.                                            munt del mosaic. Es para i recita amb els bra-
Secretarv. (Entra) Senyor, hi ha un senyor que de-              cos oberts).
     mana per veure les reformes.
Frega-. Que passi.                                         Camacho: Comisiones obreras por la amnistia, viva
Xirinachs: (Entra i, ràpidament, s'asseu a terra. Po-           su madre y viva su tía!
     sa un barret al davant seu i es posa a tocar, al
     violi, «L'emigrant», amb molt de sentiment. Duu       Fraga: (Escabellant-se) Això és un abús (a Xirinachs
     una pancarta al davant que diu «Amnistia» i una            que toca «El cant dels ocells) Un atropello (A Ca-
     altra al darrera que diu «Cada dia una amnistia»           macho y Cela que canten a duo, «Asturias patria
     i «Dues millor que una»). Sóc captaire d'amnis-            querida») Llopis, Lopis!
     ties. Una mica d'amnistia, que Déu us ho pagara.
Fraga: (Atònit) Voto a brios. ¿Qué es esto?                Secretari: (Entrant) Digue, digue, senyor Fraga.
Xirinachs: Si no em parla en català no el contestaré       Fraga: (Gesticulant) Com es que deixa passar a tot-
     (Es posa a tocar «La santa espina», amb una sola
     corda de violi) Amnistia, Ilibertat, amnistia, Ili-        hom?
     bertat!                                               Secretari: M'han dit que si els donaven el Nobel,
Fraga: (Dret i gesticulant) Xirinachs! Això és una
     alteració d'ordre públic. El tancaré a Caraban-            se'l repartirien, a parts iguals, amb vostè.
     chel!                                                 Fraga: Maldita sea!
Xirinachs: Ja no em vé d'aquí. Escriuré un altre
     Ilibre. (Es posa a tocar enèrgicament «L'estaca»)          (Entra Alexander Solzjenitisin, amb un evangeli
     Amnistia, Ilibertat! Toca «Muntanyes del Canigó»           a la mà i una boina basca. Fraga se'l mira espe-
      (amb ritme de tango). Poblé català, posa't a ca-          rangat, mentre li diu, amb rus) Gràcies a Déu que
      minar.                                                    veig un Nobel com cal i directe!
                                                           Soljenitisin: (Pujant dret a sobre la cadira i mos-
                                                                trant l'evangeli) Déu recomana l'amnistia! Am-
                                                                nistia, Ilibertat, amnistia, Ilibertat!
                                                                (Cela, Xirnachs, Camacho i Soljenitisin s'abracen
                                                                al mig de l'habitació de ministre, cantant «La In-
                                                                 ternacional» i «Soy un pobre presidiario». Fraga,
                                                                 desesperat, es tira daltabaix del sofà, de cap a
                                                                 1'alfombra, mentre cau ràpidament el

                                                                                                            teló).

MERCERIA                                                                 Gema
• PERFUMERIA

     • GENEROS DE PUNTO
          • OBJETOS DE REGALO
               • PAPELERIA
                     • PERIODICOS

Plaza Ayuntamiento, 3                                      Teléfono 420

                                                                         SANTA EULALIA DE RONSANA
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11