Page 10 -
P. 10

10 - R O N S A N A                                                       Des de fa 40 anys que servo una se-
                                                                      creta admiració per un periodista que per
          LIetres al                                                  reportar les coses i situacions amb es-
       Sr. Director                                                   tricta fidelitat ii va èsser retirât el carnet
   de «Ronsana»                                                       professionai.

                         0                                               El periodista de referencia va escriure
                                                                      en tot aquest temps a "La Vanguardia
I-Mirant enrera amb tristor                                           Española» i els seus articles eren ¡'única
                                                                      informado fidedigna que tenia la gent
                                                                      de Barcelona i de tot Catalunya.

                                                                         Com que no li era possible signar amb
                                                                      el seu nom adquirí un psedònim que per
                                                                      a mi representa la rectitud, la valentia i
                                                                      la serietat.

                                                                         Ara tothom escriu «coses». Tothom
                                                                      alga el cap. Tothom malparla.

                                                                         Però era aleshores —que res no es
                                                                      podia dir— que tenia un mèrit fabuiós,
                                                                      mantenir-se en una iinìa de conducta se-
                                                                      riosa, sense inventar res, sense exagerar
                                                                      res, sense amagar res.

                                                                         Per a poder fer això, aquest periodista
                                                                      sense carnet havia d'utilitzar el truc per-
                                                                      manent de «Cartas al Director» de les
                                                                      quais es van alimentar les gents de Ca-
                                                                      talunya i de terres enllà.

                                                                         Des de les planes de «Ronsana» ¡o vull
                                                                      retre el meu homenatge a aquest perio-
                                                                      dista exemplar mitjançant deu «LIetres al
                                                                      Director".

                                                                          Simbòllcament aquest será el meu ho-
                                                                      menatge a «AUGUSTO ASSIA».

Benvolgut Sr. Director:                                               no han pogut assistir a un coHegi de pagament. Això
                                                                      ha creat que el poblé espanyol siguí extremadament
Com que la nostra amistat és sincera i antiga no                      mal educat.

sento cap neguit en confessar que estic trist.                           És molt interessant l'experiéncia de l'automòbil, del
                                                                      qual ara gaudeix pràcticament tothom. Aquell home prim,
   Penso que no és massa licit que ho estigui, perqué                 petit i a qui tothom trepitja, quan es posa al volant
a fi de comptes, es pot dir que tinc un peu a l'estrep                del seu utilitari és capaç d'insultar a mitja humanitat
del Boehing DC-10 d'Ibèria que iia de portar-nos si Déu               per qualsevol motiu i és capaç potser de fer les ma-
                                                                      niobres més perilloses i penyorables, simplement per-
vol i «El Triángulo de las Bermudas» (1) no ens engull,               qué la seva manca de bíceps o de facilitat de paraula
vers San Juan de Puerto Rico i Miami Beach, cosa que                  han estât substituïdes pels cavalls del seu motor i la
en principi no sembla desagradable.                                   defensa de la carrosseria.

   Per favor no em mireu amb suspicacia. Això d'anar                     Ja he tingut ocasió de veure el desenrotllament i
de viatge, malgrat èsser el nostre «hobby» no ha estât                corredisses d'una manifestado no autoritzada.
una organització o projecte d'ara.
                                                                         Si no fes pena i por, jo penso que faria riure, Un
   Es tracta d'un viatge programat fa més d'un any i                  batalló de jovent de tots dos sexes, força ben vestits,
que ha sofert diferents vicissituds —aqui caic, alla                  estirant eis punys enlaire. van cridant «Amnistía y Li-
                                                                      bertad», cosa que de prompte es canvia per crits de
m'aixeco I més endavant s'apuja de preu gracies a la                  «Asesinos»!, també en llengua de Cervantes. Copsderoc
lluminosa decisió del senyor Villar Mir de desvaloritzar              contra bombes d'un gas pestilent i cops de puny contra
la nostra benvolguda i soferta moneda nacional— sense                 cops de porra. Els que criden libertad obliguen ais
                                                                      automobilistes aturats a orquestrar tres trucs, que volen
que nosaltres amb l'esperlt de rodamón crònic i amb                   equivaler a la mateixa paraula, però aleshores ja veiem
el convenciment que en 1977 sera un miracle disposar                  que la «libertad» es sois per a «mi» i no per a «tu».
de qualsevol divisa per a travessar les nostres benau-

rades fronteres, ens decidíssim a pronunciar l'assenya-
da frase ritual: —Esborri'm, per favor.

   Si, me'n vaig trist perqué a casa nostra en els darrers

temiDS han passat moites coses, però ben poques d'a-

gradables.                                      ,                        Els catalans, catalans, en tot això. véritablement no
                                                                      hi entrem ni en sortim. Si volguéssim la «guerra» hau-
A partir del moment de la mort d en Franco, la gent                   ríem de cercar l'ajuda dels «xarnegos» perque ens tre-
                                                                      guessin les castanyes del foc, perqué nosaltres —«nos-
no sols ha canviat de situació, sino fins i tot de carácter           altres sois»— no som bons per a cap Iluita.
i s'ha tornat violenta I agressiva.
                                                                         Ens escau especialment la cançô que, en un lameni
   Hi ha qui diu que el procediment de fer creure a la                continu, va dient «Dolça Catalunya, patria del meu cor..'
                                                                      però d'aqui no n'hem sabut sortir mai, i c a d a vegaaa
gant amb una vara de freixe a la mà, una amenaça                      que esmentem els Roger de LIúria i de Flor, J o t r e ei
latent i una presó amb la porta entreoberta és un ben                 Pilos el rei en Jaume o Pere el Cerimonios —poso
sistema per tal que un pais tiri endavant.                            per exemple— no fem més que a m a g a r sota els seus

Nosaltres estem absolutament convençuts del con-                      escuts, la nostra inoperància i laxitud alimentades per
                                                                      la bona premsa que té l'acreditat «seny» c a t a i a j j
trari, però és terriblement difícil aconseguir que la                 no ens atrevim a parlar de viure a Catalunya sino oe
qent funcioni i opini lliurement i correctament.                      que «hi vull morir» I amb això ja en tenim prou... ura

   Uns perqué han fracassat en el treball o en els seus

estudis, s'han tornat ressentits i irascibles. Altres per-
qué el «papà» i la «mamá» els van aconseguir tot el que
podien desitjar. però hi ha un moment en que aquest

suport els ha faltat del tot, sigui pel motiu que vulgui.             pat de sentimentals...                          -
i tercerament perqué a Espanya l'ensenyança primaria
ha estât terriblement abandonada i grans contmgents                   Ara un ramat que exhibeix abillaments que ens sem

                                                                      bien estrafalaris i cabells que semblen m a s s a abunoœ

                                                                      sos i poc asséptics. intenten agafar P^^®"*

                                                                      lanisme a través de xisclets i ritmes f o - i ^ s e ^ y ^ ^

                                                                      s'autodenominen «la nova cançô». Jo voldna s ^ ^

      (i) El lllbre «El Triángulo de las Bermudas», s'ha venut també  cara hi posaría, si visqués. en Josep           Jl^í^
a Santa EulâUa de Ronsana.
                                                                      Torres quan escrivia al Patufet les «Pagines viscudes
   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15