Page 6 -
P. 6

6-RONSANA

J tal dia ^oAa un g/m^

El temps de la calor

  JVLIOL                                                    espayols s'estimaven més perdre la vergonya que la
                                                            «cartilla» de racionament. Per això, l'arribada de
  1 El mes de juliol ha estât, de tota la vida, el mes      tota aquesta gent en calces curtes va ser ben rebuda,
      de la calor. Aquest any ha estât el mes de la         fins i tot per les autoritats. Els capcllans, de m¿
                                                            ment, van fer escarafalls per allò de la poca roba i
  flebitis. La informació exhaustiva i detallada que ha     del biquini, però després es van resignar. Els tu-
  arribat a tot el món, ha provocat infinites reaccions     ristes, dones, van ser acollits amb satisfaccio i ens
  1 comentaris.                                             van ensenyar moites coses. Després, el turisme va
                                                            sortir de mare, es va estendre per tot el país, va ve-
     En adonar-se de la quantitat de precaucions que en-    nir en vagons de tren i apilonat en gàvies, va acabar
  voltaven el president nordamericà, els meus coneguts     portant-se el dinar fet i les mandarines. Però, en-
  que pateixen inflors de peus i carregament de cames,      cara, va ser el nostre eixuga-dèficits de la balança
  han demostrat un evident desassossec. Es veu que la       de pagaments. Aquest any ens ha vingut d'un pél,
  flebitis és una cosa greu —deien ells mirant-se amb      Molts turisten han fet números i s'han quedat a casa,
  preocupació el turmell o la gaita de la cama. És- d a r   D'altres han vingut desinflats, gairebé per compro-
  que ells no pensaven que per a un malalt important       mis.
  no hi ha cap malaltia petita: la magnitud social d'una
  malaltia està en raó directa amb el volum social            Calen accions concretes: propaganda massiva de]
  del pacient. En aquest cas, dones, totes les precau-     «diferent», desgravació fiscal, preus rebentats. I en-
 cions eren poques: més que una flebitis de cama           comanar misses.
. era una flebitis presidencial.
                                                           6 Una vegada, ja fa anys, vaig demanar, a Barce-
 2 Emilio Romero que és un home extraordinari,                  lona, un pis de la Caixa. Algú va confirmar-me
      ocupa un Hoc extraordinari i les seves opinions
                                                           el que ja em temia: allò de la llibreta més antiga era
 son sempre d'altura. Ha parlat sempre, amb una ha-        un pur formulisme i van assegurar-me que s'empor-
 bilitai inenarrable de totes les qüestions humanes i      taven els pisos els que es presentaven més ben do-
 divines que passen a Madrid. Algunes vegades, dona        cumentats. Vaig bellugar-me, és d a r . I vaig acon-
 la impressió que pensa que el color blau, més que         seguir que un bon amie intercedis per mi amb una
. portar-lo a la sang, cal portar-lo a la camisa.          carta al senyor Porcioles. Algú dirà que el senyor
                                                           Porcioles no era pas de la Caixa, però això no fa el
 3 Des de que era petit, havia sentit parlar amb in-       cas.. La gestió va resultar completament catastròfica;
      sistencia de dos problèmes: el problema sexual       encara espero el pis, i per molts anys. Tenir un pis
                                                           de la Caixa, ha estât, a Barcelona, una mena de des-
 i el problema xipriota. El problema sexual, de fet,       fici coHectiu, una obsessió ciutadana. Ignoro la quan-
 cada vegada és més sexual i menys problema. Però          titat de milers de cartes que el senyor Porcioles
: el problema xipriota, cada vegada és més problema i      havia rebut, de parents i amies, demanant que «fes
 menys xipriota. I quan els problèmes surten de ma-        cl que puguis». Ignoro els milers de barcelonins que
 re, acaben sortint de pare i tenen mala solució. Els      han esperat, primer decebuts, després ressentits la
 xipriotes, a part de tenir un nom tan lleig s'ho com-     influència del senyor Porcioles i, en conseqiiència,
 pliquen essent grecoxipriotes i turcoxipriotes, i 11a-    el pis de la Caixa. No m'estranya que, anys després,
 vors sí que ningú s'entén. El senyor Makarios, que        ja fora de l'alcaldia, el senyor Porcioles hagi estât
 és un bisboxipriota d'una barba política considera-       increpat. Que Barcelona hagi esdevingut literalment
 ble, ja havia tingut seriosos problèmes amb el senyor     inhabitable, passi. Que no hi hagi zones verdes, pas-
 Grivas, que era un gucrrixipriota de consideració. Els    si. Que l'urbanisme hagi estât manipulat per la pica-
 successors de Grivas van voler tirar pel dret i ho        resca passi. Però que jo m'hagi quedat sense pis de
 van esgavellar tot. El résultat de tota aquesta com-      la Caixa per deixadesa del senyor Porcioles, no té
 plicada aventura ha estât la invasió deis tures. I és     cap mena de perdo. Proposo que l'Avinguda de l'Ai;
 que ja se sap que els tures son una gent molt inva-       calde Porcioles sigui esborrada del mapa. Que qued:
 sora. Els nostres avantpassats, quan sentien a parlar     clausurada a la circulació.. Que s'hi facin jardins,
 deis tures, corrien a tancar la porta perqué no els       escoles i parcs. I, sobretot, pisos de la Caixa.
 invadissin el rebedor. Per tota la mediterrània ha-
 vien assolit una fama deplorable. Però ara feia temps     7 Hi ha diaris que passen per una situado angu-
 que no invadien i semblava que ho trobessin a faltar.          niosa: la crisi del paper, ja se sap. Una de Ies
 Les baralloxipriotes els han donat una excusa estu-
 penda per invadir. I tot ha anat com ha anat. Penso       conseqüéncies més funestes de la crisi de raatèries
 que el problema xipriota i el problema sexual s'han       primes, és sens dubte, la crisi del paper. I és que el
 barrejat d'una tal manera que, ara, el problema           Ilibre i el diari son cultura. La manca del paper po-
 xipriota ja és un problema sexual.                        dría crear una situado inescrutable de tragedia col-
                                                           lectiva a escala mundial. Però, que farem el dia que
 4 Abans, els grecoxipriotes solien tenir una «cama»       s'acabi el paper del water?
     turca. Ara ja les tenen totes dues.
                                                           8 Els grecs, que havien inventât la democràcia, feia
 5 El país ha experimentat un calfred gairebé mor-             temps que se l'havien descuidat. El senyor P y
     tal: el turisme ha fet crisi. Els hotelers han em-
                                                           dopoulus s'havia tret de la mánega els tañes i la dic-
pal-lidit súbitament i s'han queixat a les amistats        tadura amb la peregrina idea de que així tot añina
 de mal de cap i de cartera. I és que el turista es-       més bé. Aquesta idea deis tañes i la dictadura es una
tranger, malgrat les seves manies democràtiques,           propensió autoritària que, de tant en tant, s'apoaer
havia estât la primera pedra de l'expansió econò-          de la humanitat. Els grecs, dones, van ser expulsa^
mica de la post-guerra i de la post-«cartilla» de ra-      de l'agora i van ser comminats a no parlar a® P j-
cionament. Abans del turisme, era tan natural tenir        tica i a parlar de fútbol que sempre és una soluci •
«cartilla» com tenir penellons, a l'hivern. I molts
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11