Page 5 -
P. 5

u

                                                                                                                                                             RONSANA•5

Confessió de cléricalisme

   Hi ha una qüestió a flor de pell en la vida de     bles de l'evangelització del seu propi ambient,
l'Església.que és tema permanent en els nostras       ambient al qual la predicació de l'Evangeli que el
dies, tema de preocupació i de polèmica sovinte-      Senyor va encomanar ais Apòstols no hi podia
jada, sobretot des del Concili Vaticà I I . Es trac-  arribar sino a través d'aquells laics que hi eren
ta del paper dels laics en la vida de l'Església.     presents aportant tot el testimoniatge cristià que
Aquesta qüestió j o diría, però, que qui la va        es desprèn del seu baptisme. Això portava a bis-
posar sobre la taula, en el nostre temps i d'una      bes i laics a sentir-se responsables solidàriament
manera ben oberta, va ser el Papa Plus X I en         de l'evangelització del món.
fundar l'Accio Católica. Eli ja la definia d'una
manera ambigua —aquí tindríem el motiu de la             El Concili Vaticà I I ha tornat a airejar aquesta
polèmica— com la participació o cooperació deis       qüestió remarcant la personalitat nova que la f e
laics a l'apostolat jeràrquic de l'Església. Aqües-   determina en cada un dels batejats. Els laics no
tes dues paraules: participado o cooperació han       són cristians de segona divisió. Els laics, tan
estât el cavali de batalla de totes les discussions   cristians com els bisbes, estan inclosos en aquell
sobre aquest tema i ho son encara avui. Per           manament que Jesús va donar als seus deixebles:
exemple, fent servir uns altres termes, però del      «aneu i prediqueu l'Evangeli a tots els homes».
mateix contingut, quan volem definir el paper         Els bisbes tenen la responsabilitat que aquest
d'un Conseil Pastoral, institució que el Concili va   precepte del Mestre es porti a terme, però els
manar que es portés a terme, però també sense         laics no poden ser uns missioners franctiradors.
definir-la massa, perqué una cosa no es pot defi-     Uns i altres han de sentir-se solidàriament res-
nir abans d'experimentar-la.                          ponsables, solidàriament compromesos.

   El paper del laic és una participació o una co-       L'Església d'avui és clericalista? Els laics no
operación Participar de l'apostolat jeràrquic vol     acaben d'assumir d'una manera responsable la
dir que la tasca evangelitzadora que el Crist va      seva tasca? Heus aquí uns interrogants dificils
encomanar ais dotze Apòstols és també missió          d'aclarir. N o és fàcil portar a terme la pròpia res-
pròpia de tots els batejats: portar a terme la        ponsabilitat, perqué les coses no s'arreglen ma-
predicació evangèlica i organi tzar-la. Cooperar a    nant perqué els altres obeeixin, ni tampoc que-
l'apostolat jeràrquic és ser un bon instrument de     dant-se a casa esperant que ens cridin. Les solu-
la jerarquía perqué aquesta pugui portar a ter-       cions no són mai teòriques. Cai llan9ar-se a Tacciò,
me d'una manera ben complerta la tasca que el         però amb molta humilitat, amb una capacitai d'es-
Crist va encomanar al Collegi Apostolic.              coltar extraordinària i mai fent de franctirador,
                                                      sinó essent solidari.

   Quan Pius X I va instituir l'Acció Católica la va     Procurarem continuar aquest tema amb uns
vincular directament a la jerarquía, de tal mane-     quants articles comentant el Decret del Concili
ra que el cap nat en cada part de l'Església era      Vaticà I I sobre TApostolat dels Laics. Serà bo
el Bisbe de la diòcesi. Voila dir això una depen-     que busquem la Hum, no en els propis criteris,
dencia, però també una oficialitat. Els conseils      sinó en la doctrina de l'Església.
diocesans —formats per laics— que dirigien la
tasca apostòlica de la institució eren responsa-                                                              Lluis Ferret

ELOY                                                                                          C
                                                                                              I
                                              GARAGE: ELOY                                    T

                                                         de PEDRO FONT JUANOLA                 R

                                                                             CONCESIONARIO     O

                                                                                              Ë
                                                                                              N

                                                                                            A

GiiaAfOLtfiflS: T e / é f o n o 0 7 0 0 0 72

BâflâtOflia: Teléfono 380 25 97
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10