Page 7 -
P. 7

RONSANA - 7

     LA L L E I D ' E D U C A C I O

       En alguns números de la Revista han aparegut articles que,            Hom sense voler, pensa en el començament del curs pas-
     amb mes o menys optimisme, tracten de la Liei d'Educació             sat, en les famoses festes dels dissabtes. La Liei ho diu
     actual.                                                              ciar: «para que los niños puedan disfrutar de la vida en fa-
                                                                          milia»; això és fantastic, però a l'hora de la veritat el pare
       En tots ells hi ha coses molt encertades, altres no tant, pe-      treballa i per la mare és potser el dia de més feina. Ales-
     rò no crec que sigui ara el moment d'analitzar-ho. El que            hores aquesta convivència familiar només és sobre el paper.
     m'ha deixat més palplantat és aquell que diu que tot el que          Cuan totes les empreses facin festa eis dissabtes, podran
     falla en la Liei és el factor humà; això s í que és una veritat      fer-ne les escoles, del contrari encara creem problèmes a
     corn un temple. Mentre no torni a baixar l'Esperit Sant, totes       les families en comptes de lograr més convivència.
     les falles del mon serán humanes; no oblidem per això, que
     no sois son homes eis que posen en práctica la Liei, sino               També podríem dir que aquesta Ilei és extraordinaria per
     també eis que la fan, amb tantes possibilitats d'error eis           un país desenvolupat, però no s'ha tingut massa en compte
     uns com eis altres.                                                  la situació real del nostre. Es parla de gratui'tat com si fos
                                                                          una cosa fácil d'aconseguir en un obrir i tancar d'ulls.
       Si volguéssim comentar l'articulat de la Liei, no hi haurla
     prou espai amb tota la revista, i també estic segur que, mal-           Un altre aspecte problematic és el de la impossibilitat da
     grat que és un tema que ens afecta a toîs, molt pocs tin-            repetir curs. Molts infants de suburbi o bé que per viure en
     drien la paciència de llegir-ho.                                     el camp, allunyats de les escoles, no han pogut tenir una
                                                                          escolaritat normal, entraran amb retard a l'È. G. B. i per tant
       intentaré dones exposar l'opinió que jo m'he anat formant          eis résultats obtinguts no li permetran arribar a estudiar el
     d'alguns aspectes de la Liei i que, malgrat d'estar plenament        B, U. P. (Batxillerat Uniflcat Polivalent), aquests infants hi ar-
     posât dins el mon de l'educacìó, será molt criticable i subjec-      ribarien amb tantes possibilitats d'éxit com molts d'altres,
     tiva.                                                                però amb un o dos anys de retard. Aquí en la meva manera
                                                                          d'entendre hi ha una discriminació, ja que molts nens de pö-
     ASPECTES POSITIUS DE LA LLEl                                         ble o de suburbi queden marginats.

       Un dels valors més positius d'aquesta Liei és que ha uni-             Podem dir que la Liei això ja ho té resolt, doncs eis que
     ficat l'ensenyament fins els 14 anys. Feia temps que ens             no hagin adquirit aquell nivell als 14 anys, podran fer des-
     adonàvem de l'equivocació que representava entrar a l'en-             prés la prova de maduresa per accès al Batxillerat, però ales-
     senyament mitjà abans d'acabar el primari. El nen es trobava          hores aquests nens s'ho juguen tot a una sola carta; seguei-
     amb uns canvis per als quais no estava preparai cronològica-          xo opinant que no tenen les mateixes possibilitats. No parlem
     ment ni inteHectualment; aquesta havia estât la causa per             de les recuperacions, doncs és un altre «tinglado» que no es
     la quai molts nens havien avorrit l'estudi; cosa que feta al         veu massa dar. Son un "problema difícil de s'olütífOTar i que
     seu temps corresponent, no hauria présentât cap problema.             atempta contra l'economia familiar.
     Per tant, aquest mal pas ha quedat solucionat.
                                                                              Un altre aspecte per a mi negatiu és el que diu: «El Go-
        Una altra cosa important és que té en compte la formació           bierno atenderá la E. G. B. en los centros estatales prefe-
     integra! de la persona. Per moites escoles no és cap novetat,         rentemente». Aquesta disposició daixa les escoles privades
     però per la majoria d'escoles tradicionals ha estât una revo-         en Inferiorität de condicrons. Penso -que als paras teneh el
     lució el posar en pràctica l'anomenada pedagogia activa.              dret d'escollir per als seus filis l'es escojes que creguin que
                                                                           funcionen millor, siguin privades-o« estatalsV-i aleshores totes
        Evaluacions en Hoc d'exàmens, és una millora reaiment bo-          les families nombroses o débils econòmicament no tenen
     na. el nen no s'ho juga tot en una sola carta. De totes mane-        aquesta opció, ja que les escoles privades son cares i per
     res pot ser un arma de dos talis com veurem més endavant.             tant reservados a les families d'una determinada classe so-
                                                                           cial. Això que acabo de dir podria semblar una insinuació a
        Adequació del treball dins la classe segons les necessitats        que les escoles nacionals no funcionen: ,poc a poc, no vull
     del nen —treball de grup, personalitzat, tècniques d'investiga-       pas dir això, però mentre hi hagi dèficit d'escoles, les peti-
     ció, audio-visuals, etc.—. En aquest apartat val més ser op-          cions de places serán superiors al nombre que un mestre
     timistes.                                                             necessita per a poder conseguir una ensenyança activa, per-
                                                                           sonalitzada... com preveu la Liai.
        També és important això de la igualtat d'oportunitats. J a
     en parlarem més endavant, doncs de moment tampoc no ho                   En quant a la igualtat d'oportunitats, la Liei ho diu t penso
     veig massa dar.                                                       que tots estem d'acord en que ha de ser aixi, però analit-
                                                                           zem-ho:
        El que la gent hem entés amb més facilitat és allò de que
     l'ensenyament és gratuit. Amb aquest sol tema podrien que-               L'Estat no pot atendre de moment l'educacio pre-escolar,
     dar exhaurits el paper i la tinta de moites impremtes.                que passa a ser voluntària i no gratuita, perqué es farà en
                                                                           centres privats; això vol dir que resultará cara per les raons
        Hi ha molts altres avantatges que es desprenen de la Liei,         ja esmentades. Aquí ja partim d'una desigualtat i m'atreviria
      sino falla el «factor humà», però com que depenen totalment          a dir que comença un procès selectiu.
      d'això, hem d'esperar parlar-ne quan veiem els résultats.
                                                                              Pensem altra vegada an aquells nens que per motius eco-
      ASPECTES QUE, «DE MOMENT», NO TROBO POSITIUS                         nòmics 0 altres, no puguin seguir un bon cicle d'educació
                                                                           pra-escolar, entraran a l'È. G. B. amb greus problèmes d'adap-
         És evident que qualsevol transformació crea problèmes,            tació, aprenentatge de lectura i escriptura, agreujats moites
      perqué topa amb estructures o interessos creats. Per altra           vegades per la falta d'ambient cultural a casa. Amb recupera-
      banda, hi ha una tan innecessària com excessiva velocitat en         ció o sense, aniran aprovant als cursos, perqué per altra ban-
      posar en práctica alguna part del pía.                               da tampoc no eis poden repetir, però en acabar, només tin-
                                                                           dran opció a la Formació Professional, que no és pas una co-
         Pensem per exemple amb els canvis de nom. Ensenyança              sa dolenta, però la llàstima és arribar aquí per motius socio-
      Primaria: Educació General Bàsica; exàmens: evaluacions;             economics.
      curs: nivell; Batxillerat Superior: BUP; Pre-universitari: COU;
      etc. Fa molta por qua això sigui només un canvi d'etiqueta,             Aquest problema será més greu a les zones bilingües en
      però el contingut segueixi essent el mateix.                         les quals l'aprenentatge da la lectura es fa més difícil, dones
                                                                           molts nens, posem per cas catalans, han d'aprendre a llegir
         Amb aquesta mateixa rapidesa dels canvis de nom, l'Esco-          dirigits per mestres castellans.
      la Tradicional —amb els seus defectes i v i r t u t s - per un dé-
      cret, ha passat a ser activa, personalitzada, etc., etc. Els edi-        Per acabar, penso que seria interessant saber quants mes-
      ficis son els mateixos, els mitjans idèntics i els educadors un      tres han intervingut en la confacció del pía d'E. G. B.
      any més veils. Ens torna a fer por allò de les etiquetes.
                                                                               Espero que això servirà par donar una mica més de Hum
                                                                           al tema. SI algú vol fer preguntes sobra coses que no quedin
                                                                           prou clares, intentaré contestar-Ies amb molt gust, sempre
                                                                           que pugui.

                                                                                                                                              Josep Vails

Éta
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12