Page 3 -
P. 3

RONSANA - 3

            El nostre filòsoi Ortega i Gasset va tenir una        por de quedar-nos closos en una situació encarca-
         intuició interessant que, després, s'ha explotat         rada que ens impedeixi fer nous descobriments ó
         inolt en el nostre temps. EU delà: «yo soy yo            vagi esterilitzant la nostra capacitai de reacció
         y mi circunstancia». D'aquesta manera deixava            davant dels nous aconteixements. És que el com-
         ben ciar que es impossible definir una persona           promis de la fe està renyit amb l'obertura?
         sense tenir en compte el seu entorn, les circums-
         tàncies que l'envolten, el medi del quai ella s'ali-        Les circumstàncies d'avui, moites vegades, ens
         menta i en el quai ella s'expressa. 1 això avui es       menen vers un relativisme escèptic i esterilitzant.
         dona més que mai perqué la nostra cultura està           Els nous descobriments, no tan sols en el camp de
         molt influenciada pels mitjans de difusió i per la       la tècnica, sinó també en el de la investigació de
         publicitat. El. de fora no tant sols se'ns fica a casa,  l'home i en el de la interpretacio dels seus fets,
         sino també dins de cadascú de nosaltres, i crea          ens fan pensar que si nosaltres veiem moites co-
         unes necessitats i unes formes de comportament           ses ben diferents de com eren considerades cin-
         de Jes quais ens costa molt desenganxar-nos i, a         quanta o cent anys enrera, també la nostra visió
         vegades, fins i tot és impossible.                       actual será depassada pels que vinguin darrera
                                                                  nostre. Aquest fet ens deixa en una situació ines-
            La nostra reflexió, però, voldria anar una mica       table, de desconfiança vers tot el que ens envolta,
         més enllà. L'afirmació d'Ortega també ens ve a dir       àdhuc del que és més important en la nostra vida,
         que és impossible conèixer una persona a partir          com és la fe, capaç de donar-li sentit i orientació.
         només de les circumstàncies que l'envolten, sense        Aquesta inestabilitat i desconfiança l'acusen majo-
         tenir en compte qui és aquesta persona, el seu           ritàriament les generacions joves, perqué es miren
         temperament, la seva manera de pensar, la seva           la vida amb ulls més nets, ja que encara no han
         capacitai d'esforç, etc. És més, és impossible de-       sentit la temptació d'aferrar-se a qualsevol cosa
         terminar bé una circumstància sense tenir en             que ofereixi una certa seguretat. La nova visió
         compte el que pretenen les persones que la provo-        que, des d'una colla d'any cap aquí, l'Església
         quen. Així, dones, podríem dir que el jo i les cir-      va tenint del món, i que ha estât segellada
         cumstàncies determinen la manera de ser de les           pel Concili Vaticà II, afavoreix també la relativit-
         persones, fent abstracció de les diferents capaci-       zació de qüestions que fa uns anys no podien dis-
         tats de cadascú, més o menys en un cinquanta per         cutir-se.
         cent cada cosa.
                                                                     Si bé hem d'estar a punt per afrontar qualsevol
            És bo, dones, preocupar-se de que l'ambient que       canvi, el nostre jo cristià ha de mantenir-se ferm
         envolta una persona o un grup sigui favorable per        en el seu compromis personal amb Jesucrist. Ales-
         el seu pie desenvolupament personal, però també          hores els canvis, si son fruit d'un major coneixe-
         és important ensenyar i ajudar aqüestes persones         ment de les coses, es converteixen en nous ca-
         a fer front a l'ambient, a imposar-se quan aquest        mins, més autèntics, de creixement del nostre
         és desfavorable i fins i tot a transformar-lo. Cal       compromis. Recordem aquelles paraules de Sant
         anar clarificant, de mica en mica, un concepte, el       Pau als cristians de Galàcia: «Em sorprèn que
         més veritable, de la persona humana i, en el nos-        abandonen tant de pressa aquell qui us va cridar
         tre cas, també del cristià. Concepte que potser          en la gracia de Crist, per passar-vos a un altre
         mai tindrem ciar d'una manera absoluta, que cada         evangeli. No és que n'hi hagi cap altre; hi ha
         dia hi anirem descobrint noves facetes, però que         només alguns que us pertorben i volen capgirar
        ha de partir d'uns presupòsits ben determinats en         l'Evangeli de Crist». La força de la nostra fe no
         l'Evangeli i en la persona de Jesucrist. És cristià      rau en qué Ies circumstàncies que ens envolten
        aquell que s'ha compromès personalment amb                siguin més o menys favorables, sinó en l'adhesió
         Jesucrist i l'ha convertit en el centre de la seva       personal a Jesucrist, a la que Déu ens ha cridat
        vida. I això crec que pot fer-se a totes les edats, a     per un do gratuït del seu amor.
        partir del moment en que la persona fa us de la
        seva raó. És evident que el contingut d'aquest               «Res no ens pot apartar de l'amor de Crist» ens
        compromis variará segons la persona sigui infant,         dirà Sant Pau en la carta als Romans. Per tant el
        jove o adult, però a la mesura de cada edat la            ser cristià ha de restar profundament arrelat al
        persona ha de ser capaç de determinar-se. Dit             nostre jo per a viure el nostre compromis amb
        d'una altra manera: és impossible una vida plena-         valentia contra tota adversitat. Hem d'estar sem-
        ment humana i cristiana amb una actitud voluntà-          pre a punt per a manifestar la nostra fe i com és
        riament mantin^da en el dubte o amb una mena              aquesta la que ens porta a estimar eis homes, els
        de complexe d'incapacitat per entendre.                   nostres germans, perqué ells també acceptin la
                                                                  crida de Déu i se salvin. Per això la nostra vida
           Avui el jove té moites dificultats per a creure o      de cristians ha de ser un testimoni d'amor. Será
        per a mantenir una fe mínimament segura. Des-             dura, però val la pena viure-la, perqué l'amor de
        cobrieix un món massa ampli per a poder fer una           Déu sobrepassa tota possibilitat humana. És Veri-
        sintesi de tot. Mes, ¿voleu dir que li és fàcil a l'a-    tät qe el jovent troba moites dificultats per a creu-
        dult mantenir-se ferm en els principis que ha anat        re, però no són ells precisament eis posseidoirs de
        adquirinfèn el transcurs de la seva vida? Per a           la generositat i la iliusió per a fer quelcom que
        mantenir-se i créixer en la fe es requereix un veri-      valgui la pena? La joventut i l'Evangeli units son
        table esforç que ens espanta, a I'ensems que tenim        una força irresistible.

á                                                                                                                        Lhiis Ferret

                                                                          Estación Servicio
                                                                        SANTA EULALIA

                                                                                      mm. 7423

                                                                                      Santa Eulalia de Ronsana
   1   2   3   4   5   6   7   8