Page 1 -
P. 1

.y.

               consana
               REVISTA^ D'INF
   AGOST 1972                                                                     N'' 43
                      SANTA EULALIA DE R O N S A N A

   EDITORIAL                                                                        Cu joues i la festa major

               (paùàdica                                                             La Festa Major era abans un motiu de trobada de tota la gent
                                                                                  del pöble, de les families. Era la festa lògica d'una socletat,
      Cada dia els mitjans de comunicació social, sobre-                          d'un món estable, sense masses problemas, sense canvis. En
   íot eis m a s s i u s , en be o en mal, tenen m é s influència                 el fons era la festa del món pages on la gent vivía essencial-
   en el c o m p o r t a m e n t i la vida de les p e r s o n e s o de            ment de la terra.
   les comunitats.
                                                                                     Ara, amb les torres, els estiuejants, els immigrats, les urba-
      Ja s a b e m que no s o m m a s s a c o m e r c i á i s , ni turis-         nitzacions i les fabriques, l'economia del pöble ha canviat.
   tas, ni esportius, però ja fa t e m p s que « R o n s a n a » fa
   aflorar en planes i m p r e s e s — e n c a r a que ho ignori                     M é s ben dit, va canviant. I per tant, també la seva gent. Eis
   «Diario de B a r c e l o n a » — quelcom de la vida de Sta.                    joves ja no fan de pagès, sino que s'adapten com poden — c o m
   Eulàlia, en sentit de «formació» i «informació» local.                         p o d e m — al neu ambient. És un ambient dur, dificii, però real.
   Ja tenim historia. P l e n a m e n t r e s p o n s a b l e s , la n o s t r a  Moites vegades el trobem massa difícil i llavors ens evadim.
   situació és legal i reconeguda.                                                Ho fem de diverses maneres: o fent kilometres, o anant de
                                                                                  «Juerga», o corrent «boites» o — p e r qué n o — créant mínories
      Encara que humils i pobres, ens estranya que el                             que fan activitats inteMectuals com pot ser el teatre «d'élite»,
   número 1 de «Tenas», de Santa Eulalia de Ronsana,                              per exemple. Però no hi ha res d'això que ens ajudi a trobar-
   no hagi estât t r a m é s a la nostra revista. Però c o m que                  nos i a posar-nos davant la realitat de la vida, sino que més
   I'hem vist i I'hem tingut a la mà, no I'ignorem i el                           aviat ens n'allunya.
   saludem cordialment, desit]ant-li anys de vida, de
   Prosperität i de serve! g e n e r ö s i útil a tota la nostra                     El propòsit d'organitzar una Festa Major, encara que estés
   comunitat.                                                                     tenyida de defectes, hauria pogut tenir aquest significat: el de
                                                                                  parar-nos i trobar-nos. Almenys per una vegada hauriem con-
      Degut al s e u anonimat total de dirocciò i collabo-                        viscut aquests joves que —victimes de l'ambient i deis can-
   ració, 1 davant la Impossibilitat de fer-ho personal-                          v i s — , estem tot l'any junts però no ens trobem mai. Per una
   ment, tal c o m e n s d e m a n a r í a la c o r r e c c i ó , c o m a m é s   vegada hauriem deixat de rodar com uns esmaperduts. Hauriem
   veterans, des d'ací oferim, com a signe d'acolliment,                          valorat la persona per sobre de la maquina.
   l'Intercanvi de publicacions.
                                                                                     També per culpa de l'ambient, el propòsit no es va poder
      De cara a la formació dels lectors, bo i sabent que                         convertir en realitat. Els joves — v i c t i m e s com sempre de la
   els nostres mitjans de c o m u n i c a c i ó social s ò n petits,              mentalitat del canvi— presentàvem un programa que no tocava
   l'existència de dues revistes locals és prou important                         ben bé de peus a terra. Els grans —potser victimes de l esta-
   i ens dona ocasió de recordar algún text de «Inter                             bilitat i del «fora mais de c a p » — van preferir no aventurar-se
   mirífica» del c. Vaticà II:                                                    (primer amb una carta i després amb els fets), confiar la Festa
                                                                                  Major a la comissió velia i seguir pensant que amb el jovent no
      "Tots els destinataris: lectors, espectadors i oients,                      hi ha res a fer.
   que per una e l e c c i ó Iliure i p e r s o n a l reben les infor-
   macions difoses per aquests mitjans, tenen unes obli-                             No vaig assistir a tots els actes de ia Festa Major, però s i
   gacions especiáis. Una recta elecció exigeix d'afavo-                          a alguns. Entre aquests, al «Trial». És possible que fos un dels
   rir plenament tot allò que excel-leix e n virtut, c i è n c i a                llocs més concorreguts. Els organitzadors eren joves. A cada
   i art, i d'evitar en c a n v i tot allò que pugui s e r c a u s a              «zona» hi havia un grup de gent que mirava passivament l'evo-
   0 ocasió de dany espiritual propi, o perill pels altres                        lucló deis homes i de les maquines. Ni els uns ni els altres
   degut a mal exemple, o que dificulta les bones noti-                           feien cas del soroll. Quan es va acabar, tothom es va reunir
   cies i promou les dolentes; la quai c o s a p a s s a s o v i n t              sota el camp de fútbol en espera del repartiment de premis.
   quan es paga a e m p r e s e s que n o m é s busquen, en l'ús                  Es va procedir ais càlcuis de temps. Després, les paraules d'un
   d'aquests instruments, raons econòmiques...» «Será                             dels joves organitzadors: «Bé, dispenseu que aquí no hi tinguem
   per tant Nur o b l i g a c i ó de tractar les q u e s t i o n s econò-         Íes autoritats ni res, però anem a donar els premis». Eis gua-
   f^lques, politiques o artistiques de tal faisó que no                          nyadors es varen anar acostant, un per un. Les cares més aviat
   vagin mai contra el bé comú».                                                  impàvides, inexpressives. Alguns aplaudiments esporàdics. Gens
                                                                                  de comedia.
                                            La direcció de «Ronsana»
                                                                                     Em va fer pensar. Em vaig adonar de la distancia que hi ha
                                                                                  entre els grans ì els joves. Vaig veure que, almenys per un
                                                                                  mati, en aquesta Festa Major el jovent de l'època de les mà-
                                                                                  qulnes s'havia trobat en el seu ambient. Vaig veure que aquests
                                                                                  joves incompresos —tant pels grans com per ells mateixos—
                                                                                  són encara ben capados de plantejar-se la vida a fons.

                                                                                                                                                                 Lluis Galobart

«
   1   2   3   4   5   6