Page 9 -
P. 9

RONSANA - 9

El factor huma en la Ilei d'educaci ó

   He llegit l'article «Més sobre la Ilei d'educació» de J. Sam-    curs, que els filis deis «febles» amb capacitai i amb molt
pera al n.° 38 de «Ronsana». Amb sinceritat he de confessar         més interés, havien superat l'avantatge de la possible millor
que m'he refermât encara més en la meva particular opinio           escolarització deis econòmicament forts. Ells —eis mestres—
que la Liei d'Educació és bona, rotundament revolucionà-            van ser eis primers en no fer distincions, en treballar en
ria perqué intenta acabar amb la DiSCRilVIlNACIÓ i amb el           tots intensament, logrant la recuperació atenta i delicada
CLASSlSiVlE.                                                        dels endarrerits. (Lògicament que tota aquesta intensa dedi-
                                                                    cació a la tasca educativa, segons els nous métodes, ha de
   Sí... PERÒ NO TANT. Ni DE BON TROS...                            ser compensada amb una autèntica millora econòmica i amb
   Ara bé, si aquesta necessària revolució no es porta a ter-       una preparació professional més adequada).
me, tenim la convicció que la falla será absolutament de
tipús huma. Defallirem nosaltres —els homes— que ens re-               Si tots eis mestres i educadors actuessin així —exit del
sistirem a portar a terme els avantatges pedagogics i la igual-     FACTOR H U M A — fins el vuité curs d ' E . G . B . ¡dltxosa SELEC-
tat d'oportunitats que transpira tota la ilei. Perqué si certa-     TIVITAT la que es faria en arribar als 13 anys! Sí ¡ditxosal
ment existeix una etapa preescolar no obiigatòria, però Sí          Perqué sabríem amb certesa moral molt ferma (rellegiu
GRATUITA, que pot desembocar en una nova discriminació,             l'abans citat art. 11-3) que els que aconseguissin el títol de
será perqué fallaran els mestres, els educadora i els pares         «Graduado Escolar» serán una garantia de continuïtat en els
—FACTOR H U M A — . Llegim l'art. 11-3. En eli es demana ais        seus estudis de B. U.P. (Batxillerat unificat i polivalent). No
mestres i educadors un estudi constant i profund de l'alum-         com abans que començaven eis estudis de Batxillerat els
ne: ffsic, psicologie, d'aptituds i aficions, ambiental, familiar,  capacitats i. el més greu, també els NO capacitats. I això
etc., amb ¡a col-laboració deis pares, l en quant a l'aprofita-     socialment era i és antieconomie. Perqué si mirem al nostre
meiit escolar (art. 11-4), es verificará una avaluació conti-       entorn o rellegim estadístiques restarem esgarrifats de veu-
nuada del desenvolupament de l'alumne durant els v u i t anys       re quantíssims ingressaven en el Batxillerat i que pocs
d'E. G. B. I en l'article 19-3, hi llegim: «Aquellos alumnos que,   l'acabaven honrosament.
sin requerir una educación especial, no alcanzasen una eva-
luación satisfactoria... deberán seguir enseñanzas comple-              Des d'ara eis alumnes que després de 8 anys d'E.G.B.,
mentarias de recuperación». És a dir, procurar refer els as-        estudiat profundament el seu llarg i espès expedient escolar,
pecíes entorn d'una àrea, no assimilais degudament per l'es-        (si s'ha portât amb serietat —factor huma—) i malgrat les
tudiant.                                                            repetides recuperacions. no demostrin capacitat, vcluntat i
   Per tant, si els mestres 1 educadors —FACTOR HUMA tor-           estar en condicions d'aprofitar uns posteriors estudis, se'ls
no a repetir— prenen consclència que una part de la                 hi donará el Certificat d'Escolaritat que eis facultará i eis
mainada que ingressa a l'È. G. B. als sis anys, no ha estât         OBLIGARÁ (art. 40-2-a} a Iniciar estudis i practiques d'ini-
preescolaritzada, posaran tot el seu esforç per a observar i        ciació professional de primer grau. És més, sí aquest alum-
estudiar el cas particular de cada alumne i, mitjançant clas-       ne prosseguís amb estudis complementaris, un segon curs
ses paral-leles de recuperació, intentaran incloure a tots els      de Formado Professional î demostrés una autèntica recupe-
alumnes capacitats, dins els fonaments basics, almenys, de          ració (Art. 40-2-b) podría automàticament ingressar en el
cada nivell. A més a més a l'art. 13-3 es diu respecte a            C. O. U. (art. 32-2), malgrat haver obtíngut el «trist» Certi-
l'Educació Preescolar: «En los Centros estatales la educa-          ficat d'Escolaritat. (Tot això no ens ho delà J. Sampera. Una
ción preescolar será GRATUITA y podrá serlo también en              llàstima. Perqué tractar eis temes socials, els temes que
los centros no estatales que soliciten voluntariamente el           Interessen al pöble, sense la deguda ¡nformació i serietat
concierto (con el Estado}». Conseqüentment si els pares vo-         semblarla fer demagogia).
len Î les escoles privades hi coHaboren — t o r n e m al FACTOR
HUMA— la gran majoria deis infants de 2 a 5 anys podran                 Reflexionem ara. ¿És aquest sistema introduir una nova
ser escolaritzats encara que siguin econòmica o culturalment        discriminació? O és més bé —si els mestres i educadors,
febles. Per tant no hi haurà una discriminació als sis anys,        repeteixo, hi cooperen— una veritable i meditada selecció?
almenys. generalitzada. (Cree que J. Sampera afirmava tot           Perqué, aquesta selecció ben portada —tal com l'exposa la
el contrari. No devia haver llegit aquest article 13-3).            Ilei, i amb les ajudes économiques que aniran incrementant-
   Permeteu-me sobre aquest tema —l'exposició breu d'una vi-        se continuadament (beques salari, beques col-laboració, etc.),
vència que potser aciarirà aquest cas particular de la suposa-      és una autèntica i racional igualtat d'oportunitats. Perqué la
da discriminació provocada indirectament per la Ilei. Mestres       selectivitat és obra de Déu. Mireu la naturalesa. No tots eis
consultats —algun d'ells, fili de Sta. Eulàlia— que el curs         arbres creixen fins a la mateixa altura i malgrat tot complei-
passat dirigien el cinqué d'Ensenyament Primari (segons la          xen el seu desti vegetal a la perfeccìó. Ni s'admiren eis
Ilei antiga) han constatât que dels alumnes de quart només          mateixos paisatges des dels multitudinaris cims de les nos-
van ingressar a cinque per a prosseguir aquest Ensenyament          tres cordilleres. 1 llurs diferències fan que la natura siguí
una part: els fills dels «pobres». Els dels «ries» van començar     encara més formosa. A algú pot semblar-li tot això poesia.
el primer de Batxillerat. En el present curs, en el que el          Anem, dones, a l'economia practica: orientar vers un ofici
cinqué nivell ha entrât dintre la normativa de I'EG.B. (nova         l'alumne que no té capacitat o voluntat per a uns estudis
Ilei), constaten que tots els nens i nenes de 10 anys —«ries        superiors, ¿no és un formidable estalvì de diners i una inte-
i pobres»— (¡que repugnant és parlar d'aquesta distincló de          ressantissima projecció del seu futur? 1 més o menys po-
classes, oi?l) han omplert socialment, igualitàrìament l'aula       driem dir respecte als tres cicles (art. 31-2) de l'Educació
d'estudi. Aquests mestres confessen, passats sis mesos de            Universitaria. Tornem a revisar estadístiques. ¡Quants joves
                                                                    han deixat —pels motius que siguin, però bastants per can-
                                                                    sament. per incapacitat— eis seus estudis universitaris en

Restaurant                                                          LUXOSOS SALONS

      r. a. V a l i                                                 PER A

                                                                    BATEIGS
                                                                    PRIMERES COMUNIONS
                                                                    CASAMENTS
                                                                    I
                                                                    BANQUETS

                                                                    Fácil aparcament

                                                                    Obert tot I'any

                                                                    Espaiós pare infantil

Can Maspons de La Vail - Tel. 99                                    Tel. 87 - SANTA EULALIA DE RONSANA
                Km. 3.500 de la Carretera de Caldes a Granollers
   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14