Page 7 -
P. 7

RONSANA - 7

        Diàleg amb un
objector de consciència

  Ens coneixem ja fa temps. Eil es un     sig. Per aconseguir-ho existeixen molts       Una de les paraules que més sovint-
noi inquiet, preocupat per la probie-     mitjans: visites personals, escrits, pe-   ment sentim i usem, és el verb APRE-
màtica sociai, responsable i bon com-     ticions, encartellats, manifestacions,     TAR. I encara que s'ha dit i repetit
pany. És cristià.                         mitings... De totes maneres, no sol        moites vegades que, en català no s'a-
                                          servir quan el conflicte ja ha esclatat;   preta res, es veu que tots plegats no
  La idea de fer-ii una «interviú» no     aleshores l'eficàcia no-violenta resi-     ens decidim a bandejar definitivament
li sorprèn. Està acostumat a aquesta      deix en els altres dos punts:              aquest mot del nostre vocabulari, i
mena de coses. Per altra banda, té                                                   l'utilitzem, a tort i a dret, sense posar-
interés en que es conegui millor el cas      La no-cooperació consisteix en refu-    hi gens de cura.
deis objectors, que molt sovint i de-     sar-se a cooperar amb la injusticia, per
gut a la manca d'informació, son des-     tant, amb l'injust. Avui dia podem veu-       Per això, avui, volem recordar que,
virtuats i ridicuiitzats:                 re accions d'aquest tipus. Fixa't amb      en català:
                                          Irlanda.
     Qué és l'objeccio de consciència?                                                  les portes, s'empenyen o es pitgen;
  —És la negació a fer una cosa de-          La desobediència civil és una acciò        les dents, s'estrenyen o es serren;
terminada per motius de consciència.      estremament poderosa que consisteix           les mans i els cinturons (alguns pu-
La forma més coneguda és la negació       en désobéir les liéis escrites que         ristes assenyalen que caldria dir
al servei d'armes.                        imposen els homes. És un refús total       cinyelis) s'estrenyen;
                                          a l'envaidor.                                 els botons, es premen;
  —Quina dimensió té en el mon ac-                                                      els acceleradors, es pitgen;
tual?                                        Cal, dones, perqué l'eficàcia sigui        els cargols, es collen;
                                          real, que organitzem aquesta defensa.         la llana del matalàs, s'atapeeix o es
  —Va èsser a la segona guerra mun-       És fonamental que ens preparem a re-       pitja;
dial quan, el fet de negar-se uns 30.000  bre cops. Aquest treball d'estudi, de         el pas, s'apressa o s'acuita;
homes a «anar a matar gent», l'objec-     formació, d'educació pot reali tzar-se        la feina, apressa;
cio va poiaritzar per uns moments l'a-    des d'ara. Només cal que fem una              el sol, pica;
tenció mundial. Però des de llavors,      elecció, cal que ens comprometem. La          el fred, és viu;
l'objecció ha esdevingut tot una cor-     no-violència pot deixar de ser una uto-       la calor, es fa sentir;
rent de pensament.                        pia.                                          la gana, empeny;
                                                                                        la frase el coli m'apreta, la substi-
  —Quin tipus de corrent de pensa-           —A Espanya, ¿com està la situació       tuirem per el coli em ve estret o bé
ment?                                     dels objectors?                            em tiba;
                                                                                        la d'anar apretat al tramvia, per anar
  —En realitat n'existeix més d'un,          —No massa bé. La qiiestió està en       estret o atapeït;
tenint en compte a més, que cada per-     que no existeix una legislació al res-        en Hoc d'apreta!, direm fort!, tiba!,
sona té una manera de pensar. Gene-       pecte. L'any passat es va discutir a       encara mési;
ralment, aquests corrents de pensa-       les Corta un projecte d'estatut per als       i en compte de dir no apreteu, di-
ment soien coincidir en el concepte       objectors, però va ser retirât pel Go-     rem no empenyeu.
d'universalitat contraposat al de nacio-  vern, ja que els procuradors varen            La dita, tan estesa, de trobar-se en
nalisme i en el refús de la violència.    desvirtuar-li tot sentit aprofitable. En   un aprieto o apuro, cal que la substi-
                                          aquest cas, el Govern va actuar posi-      tuím per trobar-se en un destret, en
  —Aquest sentiment d'universalitat       tivament. Ara estem en la incògnita de     un mal pas, passar angúnies o triful-
110 desiliga i'objector del seu servei    si es tornará a discutir un nou projec-    gues, etc.
al pais?                                  te 0 bé si sortirà un Decret-Llei que         Finalment, remarcarem que també
                                          ho reguli.                                 podem utilitzar, segons el sentit que
  —Per a I'objector, el servei militar                                               vulguem donar a la frase, els sinò-
no és un servei al pals, sino sovint tot     El que és evident és que hi ha una      nims de:
el contrari, i la majoria estarien dis-   extrema necessitat d'una regulació le-        comprimir, premsar, estrebar, ins-
posais a fer un servei que no tingués     gal, ja que hi ha uns 220 objectors a la   tar, ataconar, urgir, entre d'altres.
res a veure amb l'exèrcit, amb la guer-   presó I no amb una condena fixa, sino
ra o la seva preparado.                   que és continuada. És a dir, quan sur-                                                    lA.
                                          ten de la presó se'ls demana perqué
   Generalment està disposât a can-       facin el servei d'armes. Si s'hi tornen a   EDICIONES • FOLLETOS
viar el servei militar per un de civil,   negar, tornen a anar a la presó, i aixi     PROSPECTOS • CATALOGOS
enfocat cap a sectors marginats, sen-     fins que s'acaba l'edat militar, als 35     IMPRESOS EN GENERAL
se cap mena de retribució (ensenya-       anys.
ment, assistència mèdica, bombers,                                                                        STA.EULAUAh
tercer mon, etc.).                           —Qué demaneu en aquest estatut?
                                             —Primer, que hom pugui acollir-se a                                     INDUSTRIA flMHCA
  —Quin sentit té per a I'objector la     aquest dret tant per motius religiosos,
paraula patria?                           com ètics o filosòfics. Segon, que el       Teléfono 28
                                          servei civil equivalent tingui un caire     San Juan Bosco, s/n.
   —El qui sigui conscient d'aquesta      estrictament social, i que no depengui      STA. EULALIA DE RONSANA (Baicelona)
concepció universalista del mon, per      de i'exércit, sinó d'un organisme civil,
força ha de tendir a la supressió men-    public, nacional o internacional. I ter-
tal I real de separacions entre països.   cer, que la durada d'aquest servei ci-
Llavors no té sentit el defensar aques-   vil i de la pena de presó que s'imposi
ta patria, dones dintre seu no existeix.  als qui es declarin inclus oposats a
                                          fer-ho, no sobrepassi en cap cas, en
   —Suposa't que un grau elevat de la     un any, a la durada del servei militar
poblaciô d'un pais assoleix aquest sen-   ordinari.
timent d'universalitat i antinacionaiis-
me, i aquest pais és atacat, ¿qué pot           Un objector de consciència, ha de
passar?                                   ser sempre, necessàriament no-vio-
                                          lent?
   —L'efectivitat de la no-violència
consisteix en actuar abans no esclati        —No. Un no-violent és sempre un
el conflicte. Malgrat tot, si aquest es   objector, però no al revés. De fet. It
produeix, la «no-violència activa» ofe-   majoria ho són, però no pas tots. Pen-
reix unes peculiars formes de Iluita.     sa que els objectors per motius poli-
Principalment son tres: contacte-dià-     tics, poden refusar el fer el servei mi-
leg, no-cooperació i desobediència ci-    litar a, per exemple, Grècia o Portugal,
vil.                                      i en canvi, estar disposats a fer guer-
                                          rilles a Sudamèrica.
   Ei contacte-diàieg serveix per as-
senyalar la injusticia, per fer conèixer
la Verität, per expressar el nostre de-

                                          Ginesta
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12