Page 3 -
P. 3

w
                                                                                           RONSANA-3

                             feARTA A Ü N

                             b"pEIGSLTEI ÀI D E L

Per a una Església del pöble

Amie Lluci:                                            més ben preparats per a rebre l'anunci de la sal-
                                                       vació perqué la necessiten, perqué no tenen res
   Qui éreu els cristians d'Antioquia? Persones in-    per perdre. I malgrat tot continuem predicant
fluents? Gent del pöble? Abarcàveu totes les clas-     l'Evangeli a aquells que no són pobres i anem
ses socials o més aviat us concretàveu en una? Ja      mantenint una Església que sembla pensada i or-
sé que teníeu consciència de la Universalität de la    ganitzada pels burgesos. Una Església que eis per-
salvació i, per tant, procuràveu anunciar l'Evan-      met mantenir una sèrie de comportaments que no
geli a tots els estaments de la vostra societat.       tenen gaire relació amb eis de Jesús.
Però, qui eren els qui l'acceptaven? En una pa-
raula, la vostra comunitat de creients estava inte-       La problemàtica pastoral no consisteix en veure
grada per gent senzilla o per benestants? El vos-      com l'Església pot arribar al poblé, sinó com pot
tre testimoni, arribava al pöble o bé es quedava       ser del poblé, integrada per gent del poblé. És
entre els de més cultura, cosa que, generalment,       dir: com eis qui la integrem hem de ser gent del
va lligada amb les possibilitats économiques?          pöble. Com hem de deixar eis nostres clans tan-
                                                       cats, de nivell més o menys elevat, per sentir en
   Avui hem de dir que la nostra predicació arriba     la pròpia carn eis problèmes que té el pöble; no
al pöble d'una manera molt limitada i molt més         pas d'una manera paternalista, com aquell que
encara el testimoniatge de la nostra conducta. En      se'n fa el càrrec, sinó participant de Ies mateixes
la nieva darrera carta et parlava de la necessitat     estructures, vivint-los personalment i comprome-
que té la nostra Església d'ésser una resta mino-      tent-nos en la Iluita per l'alliberació del món. Per
ritària, però fidel i convençuda, disposada a viure    a ser cristià cal convertir-se, i això no ho farem
amb l'Evangeli als dits on sigui i com sigui. Més      mentre tinguem por de perdre eis criteris que
els criteris de selecció no poden ser les condicions   justifiquen les nostres actituds.
socials, culturáis o politiques, sino única i exclu-
sivament la fe viscuda d'una manera compromesa.           Amie, avui com sempre, ser cristià vol dir ser
Avui, la majoria quasi absoluta deis creients, al-     germà i m'adono que moites vegades no ho som.
menys d'aquells que més parlem de prendre-ho           1 no et pensis que és per mala voluntat, no
seriosament, som gent benestant, que ens movem         és que no volguem eis altres al nostre costat. Però
en un ambient cultural i econòmic concret. I per       ells no vénen. Potser és que som nosaltres eis qui
banda queda tot un mon proletari, de baix nivell       ens hauriem de moure perqué ells es trobessin bé
cultural, una gran massa que son la gent del pö-       al costat nostre. Se'm clava com una espina aque-
ble, que no rep la nostra predicació perqué la f e m   lla dita de Jesús en l'Evangeli: «Si presentes la
amb unes paraules i amb uns gestos que per ells        teva ofrena a l'aitar, i allí et recordes que el teu
deuen ser ininteHigibles. Ni amb una gran dosi         germà té alguna cosa contra tu, deixa allá la
de bona voluntat tampoc podrem arribar-hi per-         teva ofrena davant l'aitar, i ves primer a fer les
qué ens falta respirar el mateix aire, parlar el ma-   paus amb el teu germà, i després toma, i presen-
teix argot, valorar eis mateixos comportaments.        ta la teva ofrena» (Mt. 5, 23-24). N o quan tu esti-
                                                       guis renyit amb el teu germà, sinó quan eli tingui
   Eis cristians d'avui tenim massa coses per per-     alguna cosa contra tu. Hem pensât que si eis ger-
dre i no estem disposals a desprendre'ns de cap.       mans no es troben bé al nostre costat deu ser
Per això refusem de posar la nostra vida en joc.       perqué tenen alguna cosa contra nosaltres?
Tenim por de perdre-la. Tenim por de perdre els
nostres diners, el nostre prestigi, el nostre nivell,     Adéu, Lluci, que la pau del Crist sigui amb tu
els criteris que justifiquen les nostres actituds.     i a nosaltres ens meni a buscar la pau amb eis
Però no hem tingut por de perdre les persones, el      nostres germans.
poblé, aquells que per voluntat del Crist están
                                                                                                                Lluís Verrat

panadería                                                                       pastelería

  santa                                                eulalia

c a r r e t e r a * s . z&.                            saiiita* eula.liai d.e r o n s a z i a i
teléfono  54
   1   2   3   4   5   6   7   8