Page 10 -
P. 10

10 - R O N S A N A -                                                                       FIGURES DE CATALUNYA            M[a.urí

  arribar a un tercer o quart curs de facultat! ¿De qué els hi                               Rosa.
  serveíxen aquests estudis si no han obtingut cap titol que
  els capaciti per a una professió determinada? Dones bé, amb                                        La bailarina més famosa del seu temps
  el nou sistema els que arribin a tercer, i no vulguin o no pu-
  guin prosseguir, obtindran el títol corresponent i almenys                                La célebre bailarina que alhora que el general Prim i el
  hauran acabat uns estudis honorablement!
 SOBRE EL CLASSISME                                                                         pintor Fortuny constituí, el segle passat, el trípode del legi-

     <En qualsevol societat que sigui classista també ho será                               t i m orgull reussenc, té prou títols per a figurar en una gale-
 l'Educació». «No podem demanar que s'acabi el Classisme»
  (J. Sampera). Enteses. Aleshores aqüestes afirmaclons no                                  ría de catalans iilustres? Hi ha en la valoractó de mèrits i
 van contra la Ilei, sino contra la societat, contra els homes
  (FACTOR H U M A ] . Per tant, la Ilei és bona, el que no és bona                          qualitats una infinita latitud, i no sorprendria que algú ar-
 és la societat, son els homes que no admeten la ¡gualtat de
 drets humans en l'Educació... i per això és rotundament revo-                              rufés el nas en topar amb aquesta «Rosita» de peus lleugers
 lucionaria la nova Ilei. El Classisme en l'Ensenyament no es
 pot desterrar (suposo que es deu referir a casa nostra quasi                               entre tants varons greus, herois i savis. Cal reconèixer que,
 exclusivament) pels següents motius: 1) Els milionaris no
 volen que els seus filis tinguin els mateixos estudis que                                  en el seu ram, Rosa o «Rosita»  com en realitat es va fer
 els seus treballadors. 2) Que els diners i la influéncia (això
 ho afegeixo jo) podran més que el somni idealista de la                                    dir tota la vida i per t o t h o m — fou una personalitat extraor-
 Igualtat d'oportunitats. Resumint: la Ilei no es portará a ter-
 me perqué a alguns homes no els hi convé. Perqué la ma-                                    dinària, i dins ¡a suposada f r i v o l i t a t del seu art, conservé
 joria la volem la igualtat d'oportunitats, ¿o no? Perqué el
 jovent principalment somnïa amb un auténtic socialisme, al-                                una Seriosität remarcable. D'altra banda, convé remarcar
 menys dins l'Educació... ¿o potser ara els joves es tornaran
 tradicionalistes? Per tant, aquesta és la nostra força: que                                constantment amb l'exemple, que son innombrables eis ca-
 no falli el FACTOR HUMA i sobretot la confiança absoluta
 en la Joventut que creix punyent darrera deis antiquats clas-                              mins que menen a la celebritat i a la i m m o r t a l i t a t , no sola-
 sistes. Els pares, els mestres, els educadors, tota la societat
 actual i sobretot futura —FACTOR HUMA INTEGRAMENT—                                         ment per als individus, sino per a Ies nacions que eis ha vist
 és la que té de quedar compromesa i acabar amb el Clas-
 sisme.                                                                                     néixer.

    ¿No és magnífica la Ilei antisegregacionista entre blancs                                   Rosita era de Reus; hi va néixer el 6 de desembre del 1885.
 i negres? I molt s'ha lograt posant-la en práctica, malgrat                                El ballar Ii venia de mena, puix que el seu pare era artista
 que els résultats encara ens diguin que blancs i negres se-                                coreografìe. Debuta als deu anys en un teatre de Mallorca.
 guelxen matant-se. ¿No va ser impressionant «l'aggiorna-                                   Compietà eis estudis, fins aleshores domèstics, a Paris, amb
 mento» del gran Joan XXIII i del Concili Vaticà II davant                                  Madame Oominique. Forma part del cos de ball de l'ópera.
 l'immobilisme de l'Església? I els résultats ¿quins son? Una                               Sembla que va actuar al Cire Barcelonés, on f o r m a parella
 profunda crisi provocada segons afirma un gran sector del                                  amb Ricard Moragas, i al teatre Principal, on els barcelonins
Catolicisme d'altura, pel mateix Concili Vaticà il (no cal que                              l'aclamaven per l'agilitat dels seus tronats, les seves voltes
recordem les pollémiques episcopais tan recents a conse-                                    sobre la punta del peu i la seva incu.îerable elegancia. Poe
qüéncia de la famosa «Assemblea Conjunta»). Potser posem                                    després, a la Scala de Milà, assoli ràpida notorietat; el mas-
exemples massa enlairats. Toquem de peus a terra. Les lleis                                 tre Gounod, que la hi descobri, la recomanà al director de
de trafic suposem que son bones, oi? Però si aqüestes lleis                                 l'Òpera de París, que la contractà perqué aparegués com a
de tràflc les jutjem pels seus «résultats concrets i palpa-                                 primera bailarina en el «Divertissement de Polyeucte», obra
bles» (J. Sampera) — m i l s i mils d'accidents de tràfic en                                del mateix Gounod ( 1 8 7 8 ) . L'exit fou clamorós i resta con-
un sol fi de setmana europeu— hauriem de creure que son                                     tractada per un pen'ode molt llarg, en el quai estrenà «La
dolentissimes. Aleshores els que «critiquen les ileis pels                                  Korrigane», «La Tempête», «Le Reve», «La Maladetta» i «Sil-
seus résultats», és a dir, els que tenen «el nas molt fi», deuen                            via». Era ja un astre de primera magnitud en el firmament
afirmar categòricament que no son bones ni la Ilei antisegre-                               parisienc. Amiga del politic Antoni Proust, ministre de Belles
gacionista, ni el Concili Vaticà II, ni les lleis de tràfic, ni...                          Arts, per ell fou presentada al gran pintor Manet, que li féu
ni potser tampoc — i perdoneu el sait gegant en la compa-                                   un retrat embolcallada en una bata rosa. Per cert que Rosita
r a c i ó — tota la Ilei evangèlica (amb el nou Manament de                                 no li concedi sino una curta sessió de posa, i el pintor hagué
l'Amor inclòs), perqué amb l'exemple de molts cristians                                     de deixar la seva obra sense acabar. En revenja, revenja be-
¡que mal parada queda tota la Ilei de Crist!                                                nigna, Edouard Manet escrivi aquest epigrama:

   No insistim més. «Seria tirar pilotes fora». Reconeixem                                            «Rosita, qui n'as pas voulu attendre á la pose.
que els que fallem som nosaltres, els homes, el FACTOR                                                Désormais, anonyme, tu resteras Femme en Rose».
HUMA. Hi ha lleis bones. La d'Educacló n'és una. De Ilei
perfecte no n'hi ha cap. Ara bé, totes son perfectibles. I                                      En general no li agradava deixar-se retratar i menys amb
això hem de procurar nosaltres. Posar-hi fermament el pit,                                  el classic tu-tu de ball. A j u t j a r per les imatges que en res-
tots, sense excepcions, a fi d'assolir un ferm; un veritable                                ten, Rosita M a u r i no era una bellesa ni era l'esbeltesa la seva
1 ben entés «socialisme» a nivell nacional, dins la gran pro-                               qualitat; apareix més aviat pleneta, bruna i d'expressió se-
blemàtica del nostre Ensenyament.                                                           vera. Una gracia que molts tractaren de descriure, però pro-
                                                                                            bablement indescriptible, comunicava als seus movimenta un
   I pensem que mentre no canvi'i la naturalesa humana, tota                                atractiu formidable i infaHrble. Triomfà arreu del món. A
proposició i dlsposlció dels homes será discutida, perqué no                                Berlin, l'emperador Guillem I volgué felicitar-la personalment.
és possible que encerti els gustos, desitjos i ¡nteressos de
tots.                                                                                           En retirar-se de l'escena fou nomenada professora de ball
                                                                                            del Conservatori de Paris.
                                                                                M. E. i P.
                                                                                               M o r i el 1923, i cai esperar que la terra, li hagi estât tan
                                                                                            lleugera com eis seus peus ho foren sobre la terra.

                                                                                                     LA VALL, 15 de maig del 1972

almacén de ventas

                                                                                            al servicio de la construcción

carretera de barcelona, s. n.  telefono 52                                                           santa eulalia de ronsana
   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15