Page 1 -
P. 1

REVISIA D'INFORMACIO 1 FORMACIO LOCAL

FEBRER 1971  S A N T A EULALIA DE R O N S A N A                                   N," 2 5

 SOBRE EL CONCORDAT                                                               Ball de Gitanes

Qué és un Concordat?                                                                 Es celebra el dia 28 de Febrer la festa d'aquest ball,
                                                                                  tipie de la nostra comarca del Vallès. Enguany a Santa
     «Es el Concordato una convención hecha entre dos auto-                       Eulalia s'ha trencat la tradició de poder fer una festa tan
ridades, la eclesiástica y la civil, por la que se ordenan las                    Iluì'da com en anys anteriors, no per manca d'esforços.
relaciones entre la Iglesia y el Estado en materia concerniente                   al contrari, que han estât méritons, sino degut ais incon-
por alguna razón a ambos poderes.» (Eloy Montero)                                 vénients que ha causai el mal temps.

    Aquesta definició és absolutament assèptica. La realitat,                        Si! Una festa que tothom l'esperava solejada i es torna
segons la historia, n'ha fet un reconeixement parcial de drets                    aiguaiida, principalment pels organitzadors. Però deixem-
i una cessió més o menys per força d'alguns privilegis.                           nos del matérialisme i analitzem l'altre aspeóte, i veurem
                                                                                  com no es va perdre tant: En moites cases es celebra
     Reconèixer objectivament uns drets és bo. L'assumpte                         la festa com un dia de Festa Major, convidaren a familiars
deis privilegis és més punxagut. Ens deia un bon autor i pro-                     i amistats, és a dir, visqueren una diada de germanor î
fessor de Dret Canónic que de fet la historia deis concordats                     això és molt intéressant i bonic.
és la historia de les llàgrimes de l'Església. (Aixó ens ho
deien entre l'any 1950 1 el 1951).                                                   Tornant a l'altra part de la festa, per culpa de la
                                                                                  pluja no es pogué celebrar en el Camp d'Esports tal com
Breu nota histórica deis concordats                                               estava programat, i es tingué d'anar al Saló Royal, malgrat
                                                                                  les incomoditats que això representava, dones el Hoc és
     L'apòstol Pau, abans de la persecució, demanà ais cris-                      petit per una diada així, ni estava preparai, ì molta gent
tians de Roma (Rom 13) que es sotmetessin a l'autoritat i pa-                     tingué d'anar-s'en perqué no s'hi cabia.
guessin els impostos. Sembla que no veia massa convenient
fer un concordat a l'estil dels que l'Imperi acostumava fer                          Una vegada instal-lats allà els que hi capigueren i de la
amb les altres religions. Veia d a r la necessitat superior de                    manera que pogueren, i amb la presidència de les Magni-
la llibertat de l'Evangeli. Deu anys més tard, quan ja havien                     fiques Autoritats, es començaren les ballades, partici-
tastai la persecució, té un altre aire i els demana pregàries                     pant-hi les colles de L'AmetlIa, Cerdanyola i Santa Eula-
(1 Tim. 2). Roma va anant perseguint els cristians fins els                       lia, els tres pobles amb representació de grans i de xics.
temps de Constanti. L'Església progressava, es mantenía pura                      Malgrat el disposar de poc Hoc per a ballar, tots ho feren
i ferma. Amb la pau de l'edicte de Milà, encara que tàcita-                       molt bé i els aplaudiren molt. Després es feu ball de
ment, es va fer el primer concordat. Les coses varen canviar.                     tarda a càrrec de l'Orquestra Bofills de Torello.
Durant segles l'Església va haver d'aguantar les injusticies
de les investidures i del regalisme que intentaven suprimir-li                       Ens conforté molt el veure que tot hi fent mal temps
la llibertat.                                                                     vingué tanta gent amb ganes de veure ballar les colles;
                                                                                  plovent i amb paraigües o sense, tothom esperava el mo-
     Un bisbe ens deia, fa temps, que l'Església tenia dos cons-                  ment de poder començar la festa, i això és molt d'agrair.
tants enamorats: l'Estat i la Revolució...
                                                                                     La Comissió organitzadora dona, des d'aquestes ratlles,
     El primer concordat ibèric es va fer a Catalunya el 1379.                    moites gracies a tothom per la magnífica coHaboració i
 El 13 de maig de 1418 es féu amb Castella. La historia és                        a la vegada demana disculpes per les incomoditats i tam-
llarga i a voltes desgraciada. Els concordats, que originària-                    bé pels errors d'organització ocorreguts, degut al tras-
ment volien dir concòrdies o pau, procedien, i sovint pro-                         balsament que se'ns presenta.
duïen discòrdies. Molts estats medievals i modems han tin-
gut la trista gracia de firmar concordats i oblidar-se'n de-                          El proper dissabte. dia 6 de Març, es torna a fer una
pressa. Alguns pactes concordataris es van fer per evitar                          bailada, però sols les colles de Santa Eulalia (grans i
mais majors i sense masses opcions per part de l'Església.                         xics). L'hora sera a les 8 i no a les 7 tal com s'anuncia
                                                                                   en el programa. La part musical de les gitanes sera
     Al nostre país el darrer que es va pactar entre la Santa                      interpretada pel prestigios Mestre i bon amie nostre.
 Seu i el Govern Espanyol, en un pia amistós, data del 27                          Sr. Ramon Vila, al quai li agraïm molt la seva coHabora-
 d'Agost de 1953. El mon i l'Església han caminat molt. L'he                       ció i l'atenció que sempre ens ha tingut. A continuaeió
 llegit i sembla una peça de museu. Sigui com sigui, han pas-                      gran ball a càrrec del famós conjunt «Andrés Castel».
 sat moites coses.                                                                 Esperem que no plogui.

                                                                    (Continuará)                                                          LA COMISSIÓ
   1   2   3   4   5   6