Page 1 -
P. 1

REVISTA D'INFORMACIO I FORMACIO LOCAL

                                                                                                                                                                   I

OCTUBRE 1970         S A N T A E U L A L I A DE R O N S A N A                   N.°22

edito         ri  A

»Un fet passat: les eleccions de Barcelona.                             Vin. Manuel Sola

 Resultat pobre: un 20 % de participants.                                       Amb moiiu del desè aniveTsaù
                                                                                  de la seva mon (30-X-Í960)
 Interpretació: l'organisme està roveltat o malalt.
                                                                             Quan, acabada la guerra civil, el Bisbe-Administrador apostòlic
«Una perspectiva: Madrid.                                               di. Barcelona va demanar al sacerdot Manuel Solà a quin Hoc volia
 Simptomàtic: en eis moments d'escriure no Iii                          continuar-el seu treball pastoral, moites coses importants per a
 ha candidats dels més representatius, segons                           Santa Eulàlia depenien de la resposta.
 diuen, dels familiars.
                                                                             M n . M a n u e l era l l a v o r s un h o m e de 53 anys. fili d e T o r e l l o , q u e
I Un futur immédiat: Sta. Eulalia de Ronsana.                           tot just tres anys ab ans de la guerra havia estât encarregat de
 Ara comença la meditacló. El qui escriu, no sap                        regir la nostra parroquia. La coneixença amb Santa Eulàlia venia,
 res de res. No té partit pres. ni ha de votar (no                      però, de molts anys endarrera: de quan Mn. Manuel havia estât
 hi està empadronat), però voi el bé de tots, aju                       vicari aquí i a Granollers, i d'abans i tot.
 dan'i a pensar.
                                                                              La resposta que anava a ser donada a la pregunta del Bisbe,
I,' Punt: -Tots els cristians han de prendre cons-                      no era, dones, impremeditada ni feta sense coneixement del que
 ciència de ¡a seva vocació particular i propia din-                    s'escollia.
 tre la comunitat politica.» (Gaudium et Spes 75].
                                                                              « J o v o l d r i a t o r n a r al m e u Hoc d e Santa E u l à l i a » , digué el fili
ir Punt: Informació; crec que és deficitària. «Tot                      de Torello, trasplantat al Vallès. I el Bisbe, sorprès d'aquest
késser humà té el dret al respecte de la seva                           enamorament pel nostre pöble, accepta: «Gracies a Déu que trobo
ìpersona...; a la llibertat de cercar la veritat, de                    algú que vol tornar al seu Hoc d'abans».
[manifestar i difondre el seu pensament... i té si
'dret a l'objectivitat en la informació.» (Pacem in                           I la tasca, començada temps enllà entre nosaltres, no va trun-
 Terris n.° 10).                                                        car-se. Una petita tasca que havia d'acomplir-se amb la Iiumilitat
                                                                        d'un r e c t o r de p ö b l e autèntic, dia rera dia, fins ara f a 10 anys.
3," Punt: Bé comú i autoritat.
                                                                        * *. *
  «El bé comú comprèn el conjunt d'aquelles con-
  dicions de vida social que permeten als homes,                             Eis de Santa Eulàlia tenim un carni de bellesa suau i reposada
  a les families i a les associacions, perfeccionar-                    que porta al cementiri. És un cami una mica suspès entre la terra
  se més completament i més fàcilment... Per                            i el cel. Obert a la nostra bonica vali, i atenyent albora les petites
  tant s'imposa una autoritat capaç d'orientar totes                    m u n t a n y e s veines. Passant-hi, v e n e n ganes d ' a l l a r g a r la m à fins
  les energies cap al bé comú..., activant com una                      a k de Puiggraciós, i, mirant més amunt, et trobes amb un deves-
  força moral que es recolza en la llibertat i en el                    sall de blau que esclata. H o m pensa en la famosa poesia de Paul
  sentit de responsabilitat.» «Gaudium et Spes                          Valéry, « L e cimetière marin». De segur que el petit recés del nostre
  n.' 74).                                                              cementiri també ajudaria a saber dir coses molt profundes i
                                                                        belles.
4." Punt: Llibertat, servei i responsabilitat.
                                                                              En aquest petit recés hi reposen les despulles del nostre antic
  •Atnb tot, del fet que l'autoritat derivi de Déu,                     rector. Fixeu-vos-hi: està enmig dels seus feligreses, no pas en un
  no se'n seguelx que eis homes no tinguin la lli-                      Hoc de preferència, que eli no havia volgut mai, sino com un de
  bertat d'elegir les persones investides de la mis-                    niés. Fa pensar aquest ninxol n.® 154...
  siô d'exercir-la; com també de determinar les
  estructures dels poders públics i els àmbits^ dins                          Devia ser gran l'enamorament de Mn. Manuel pel nostre pöble,
  els quais i els mètodes segons els quais l'auto-                      quan hi va dedicar tota la vida, i ara hi resta per sempre...
  ritat és exercida,» (Pacem in Terris n.° 47).
                                                                        **      *
  •Aquest Evangeli anuncia i proclama la llibertat
  dels fills de Déu. refusa qualsevo! mena d'escla-                                    SEGUEIX A LA PÀG- 3
  vitud —que. en darrera instancia, deriva del pe-
  cat— respecta santament la dignitat de la cons-
  ciència i la seva Iliure decisió, adverteix conti-
. nuament que tots els talents humans han de
  fructificar al servei de Déu i pel bé dels homes,
  i finalment recomana a tots, l'amor a tothom.»
   (Gaudium et Spes n.° 41).

Cloenda: Pensar, encara que siguí un rise, és ne-
  cessari. Comprometre's. és una exigència, enca-
   ra que tingui les seves limitacions.
   Eis fets o els résultats imminents, com també
   els camíns que hi portin, serán un test que po-
   sará al descobert la veritat de la salut ciutada-
   na... ¡ de les possibllitats del pöble de Sta. Eu-
   lalia de Ronsana.

                                                              Mn. Joan

MEDITACIÓ CRISTIANA D A V A N T LES E L E C C I O N S MUNICIPALS
   1   2   3   4   5   6