Page 1 -
P. 1

REVISTA D'INFORMACIO I FORMACIO LOCAL

GENER 1970                                      STA. EULALIA DE R O N S A N A  N." 13

  EDITORIAL                                     jSetmana de J^te^àtla

   És important saber valorar les co-               La setmana del 18 al 25 de gener, l'Església católica i totes
ses. Pensar-Ies. No tot està ben f e t :        les Esglésies cristianes celebrem la «Setmana de Pregaría per
hi han coses que no es poden accep-             la Unitat deis cristians». Cada any dediquem tots els cristians
íar, és ciar. És important que sapi-            vuit dies per pregar junts a l'Ünic Senyor i Salvador deis ho-
guem veure-les.                                 mes: Jesucrist, perqué catòlics, protestants anglicans i orto-
                                                doxes, un dia, ens podem trobar en una perfecta comunió de
   No tot està malament. Hi ha qui mi-          fe i d'amor, sense cap mena de separació, com a veritable fa-
ra tot el que està al seu voltant, amb          milia deis filis de Déu.
ganes de tirar-ho per terra. Tot és do-
lent; el seu món no vai la pena; se'n               Quan en uíia familia eis germans (perqué som germans
rlu.                                            tots els que ens anomenem cristians) es discuteixen, la con-
                                                cordia no retoma a base d'acusacions i menyspreus. Aquell
   No podem creure això. Tant el tro-           germà que creu tenir la rao i n'està convengut, no convencerá
bar-ho tot bé com el trobar-ho tot              els altres imposant-se. No és aquesta la manera cristiana (su-
malament és fruit de no haver-se atu-           bratllo la paraula)ide fer-ho. Més aviat la seva actitud ha de
rat a pensar. Es diu perqué queda bé            ser d'humihtat, de respecte, d'estimació, perqué la unitat i la
o perqué ho diuen eis altres. Qui               germanor la constitueix el pare amb el seu carácter de proge-
s'atura a meditar cada cosa, sap valo-          nitor i d'animador de la familia. Eis fills s'agermanaran autèn-
 rar-Ies i en troba de bones i de do-           ticament si llurs mirades convergeixen en el pare, i si única-
 lentes.                                        ment és l'amor del pare el que mou eis fills.

   Si volem actuar en qualsevol Hoc                 Que un fill tingui tota la raó és molt difífcil i quasi impos-
 [en el nostre ambiant, pöble...) hem           sible, però, és ben cert que tots tenen el mateix pare, tenen la
 de tenir present aqüestes dues condi-          mateixa vida i el mateix fi.
 cions. Si ho trobem tot bé, farem co-
ses inútiis, que no valen la pena. En                Jesucrist ens va cridar a formar una sola familia, en la
canvi si ho trobem tot malament, no             que tots ens estiméssim com a germans; nosaltres, en canvi,
iarem res.                                      per culpa de la nostra condicio humana ens hem preocupat
                                                de mirar qui era el germà més liest, més bo o més fidel, i no
   Al nostre pöble és important de fer          ens hem adonat que en fer això judicàvem els altres i els des-
coses. Encara més: h! ha força gent             estimàvem. I prou sabem que no hi ha entre els cristians nin-
que en té ganes. 1 també hi han pos-            gú perfecte, ningú autènticament bo. La Perfecció, la Bondat,
sibìlitats, llocs on es pot actuar. En-         la Verität és Jesucrist; nosaltres el que cal és que procurem
cara que siguin pocs.                           ser fidels a Ell, ...i si ho aconseguim es realitzarà la seva vo-
                                                luntat: la total i perfecta unitat del Pöble de Déu.
   Devant d'aquest fet podem adoptar
tres actituds:

   Podem veure-ho des del punt de
vista ironie. Ens en podem rlure, per-
qué és poca cosa. Podem intentar des-
fer-ho. També podem ser derrotistes:
iicar-nos entre eis que volen actuar i
dir que no hi ha res a fer, que la gent
no es mou i que nosaltres som pocs,
etc. O bé, fins i tot, podem ficar-nos
en aqüestes coses amb la sola finali-
tat de destruir-Ies.

  La segona actitud que podem pren-
dre fora engrescar-nos î fer coses
sensé finalitat, sense sentit. Llavors
podem caure en un «fer per fer» que
no servirá per a res. A n i r e m f e n t fins
Cjue ens «cremem». Com que no hau-
fem seguit una línia, vindrà un mo-
ntent que les coses que f e m cauran.

  Aqüestes dues actituds creiem que
•)o valen. El que sí que val, en canvi,
és fer coses amb sentit: per la gent,
per educar, per formar e s p e r i i de po-
D'6. etc. D'aquesta manera e! qué
'Çm, tindrà força: hi veurem la conve-
niencia o la necessitat, si hi veiem un

fi.

  Hauriem de saber aprofitar el que
tenim. Per fer, no per desfer. Però
per fer amb sentit.
   1   2   3   4   5   6