Page 1 -
P. 1

S3;T^EVÏSTA DE' FORNfíCION E INFOR                                                       SEPTIEMBRE DE 1969

SANTA EULALIA DE RONSANA

                                              ¿ES POT CRITICAR?

   Un periodic, en un pöble, és expo-             La missió de la critica es va valent cada vegada més necessàna
nent de la seva vida. En eli e s              en la societat moderila. Hem d'admetre que davant de la crítica
reflexen eis diversos fets, actituds,         hi ha encara una actitud de reserva i temor. Però cal sostreure s
punts de vista sobre les questions            aquesta posició: la crítica es justifica i es necessita perque te
que Interessen. É s el mirali de la vida      una funció eminentment educadora.
d'un pöble. Per això é s difícil que
la imatge representada agradi a tot-          NO CONFONGUEM
hom. Per això é s difícil captar-hi el             No confonguem crítica i crítiquejar. Fer crítica és estudiar la
que de m é s positiu hi hagi en el pö-
ble, i per això é s també difícil filtrar     realitat d'un pensament, d'una accio, d'una actitud i ressaltar-hi
el que pugui causar un destorb a la           eis valors positius i eis desvalors: és fer veure a tothom el que
vida del pöble.                               no es veuria sense l'ajuda de la crítica; el bé i el mal que hi ha
                                              en una acciò concreta.
   Som conscients que el periodic
ha de assimilar i captar e i s elements            El crítiquejar és la cosa vulgar de posar en solfa la manera de
que serveixin a la formació a través          ser deis altres, simplement perqué no ens ha agradat el que diuen
d'una millor informació. Aquesta sera         o fan. No és una actitud neta, ni positiva.
sempre limitada a aconteixements lo-
cals. Però malgrat sigui aixi, deurà          ÉS FÄCIL FER CRÍTICA?
ensenyar el que de bo s e ' n pugui                ÉS fácil crítiquejar. No és fácil fer crítica. Hi ha qui confon el
treure de la vida del pöble per a mi-
norar criteris, o per ajudar a canviar        fer crítica amb el dir coses sense fonament i sense proves, creient
actituds.                                     que ja seis contradirà i així ressaltarà més la veritat.

   I com que en un pöble, per petit                Criticar exigeix un aprofondir en la realitat. Exigeix una sin-
que sigui, a diversitat d'habitants hi        ceritat envers un mateix; \m no deixar-se endur ni per prejudicis,
 correspondrà diversitat de criteris,         ni apassionaments, sinò per l'exclussiu amor a la veritat.
 caldrà aprerìdre a respectar-los. Cada
 criteri és fruit d'una persona que té             I per amor a la veritat hem d'admetre eis valors positius que
 tots els drets per a ser respectada.         porta tota actitud humana. No hi ha cap acte humà exempt d'eie-
 El que é s personal, mentre no siguí         ments bons. El crític no podrá deixar de veure eis aspectes bons,
 res antisocial, mereix el respecte de        com" també veure eis aspectes no bons. Que tampoc existeix cap
 tots.                                        actitud humana que sigui perfecte i. per tant, no criticable.

    Cal afegir, dones, respecte d'aíxó,       LA SOCIETAT NECESSITA LA CRÍTICA
 que el P L U R A L I S M E é s un fet i per
 tant cal respectar-lo c o m a conseqüén-     L'exercici de la crítica és necessari a tota societat. Podem ^ r
 cia de la riquesa plural de persones.        que la crítica desinfecta eis actes humans treient d'ells el v e n i
 Mitjançant aquest pluralisme e n s po-       requívoc que hi pugui haver-hi i posant a la llum pública el que
 dem enriquir tots. Però el pluralisme        de millor o pitjor tinguin.  , ..
 d'opinions, criteris í actituds té rao       Les societats són més fortes, quan mes sigum capaces d accep-
 d'ésser i de ser respectât, si és social     tar sense que tot trontolli, l'exercici de la crítica. Això vol dir
 i constructiu.                               que la crítica, no solament té una funció de vigilancia en les fun-
                                              cions socials. sino que ensenya a no tancar-se en eis límits de
    Hem de bandejar tot el que no sigui       coneixements individuáis, a l'hora de realitzar actes que tenen
 constructiu; el que sigui crítica s e n s e  una repercusió més enilà de l'individu. L'adagi: «Hi veuen mes
 ponderació; fill de la immaduresa, del       quatre ulls que dos», demana l'acceptació de la crítica deis nostres
 preludici, de l'apassionament. El que        actes, sobretot deis pública. És així com coneixem millor aquests
 sigui conseqüéncia d'això, no té dret        mateíxos actes i les seves conseqüéncies.
 a demanar cap respecte i atenció. No
 cap en una societat ben formada. Q u e       La crítica exerceix una funció social imprescindible. Cal que
 se'n facin càrrec els que s e n'hagin
  de fer càrrec.                              l'acceptem. Això ajudarà a tots: a crítics i a criticats.

                                              Però deixem en bon Hoc l'art de la crítica. No confonguem cri-

                                              ticar i crítiquejar. I fem crítica aprofondint en l'estudi sincer de

                                              la realitat.                               Tomás Vergés
   1   2   3   4   5   6