Page 1 -
P. 1

A n y 2.ón                                      Granollers, 21 de Gener de 1917                 N.° 12

                                                                                                Preus de sotsçrípció
                                                                                                  Un mes, 5 0 cents. Número solt, l o cents.

                                                                                                Anuncis (Preu per mensualitats)

                                                                                                  4."* plana, ptes. 8: e.',4ptes.: lZ.',Zpta
                                                                                                Intercal lats i remitis, a preus convinguts

Periòdic setmanal, portaveu de la Douentut Nacionalista Repul)licana Socialista (en constitució]

Els treballs se publiquen baix la sola i única  REDACCIÓ  ADMINISTRACIÓ                         Tots els treballs són de reproducció lliure, in-
        responsabilitat dels autors No's                                                                 dicant tant sols la procedència
                retornen originals              CLAVÉ, 3  PRIM, 60

                                                                                                II F A F À S T I C 1!

A.ls martres del 1*7                                    ABANS MARLET                               Vcrdadcrament fa fàstic el quadro que pre-
 de gener de 1 8 "7 5                                                                           senta actualment Espanya. Governada per
                                                Carrer d'en Prim, 7 firanollerii                un govern que's diu lliberal, presenta raspecte
    El prop passat dimecres, compli-                                                            de l'Espanya del segle xvi, en temps de l'ab-
ren quaranta dos anys que les turbes             ••••••aBHan·a···i • • • • • • • • • • • • • •  solutisme i l'inquisició, de jou i d'esclavatge.
carlines assaltaren, de la manera                                                               Ningú pot parlar clarament al país, perquè és
més ignominiosa, la nostra aimada               civilitat, demostrés fins a quin punt           empresonat, el que tal cosa fa. 1 tots els qae
vila.                                           sabi'a despreciar la vida, quan de de-          senten el séu cap escalfat per una idea noble,
                                                fensar la llibertat se tracíava, írepií-        se Febellen contra l'absolutisme del segle xx.
    Quaranta dos anys que'ls nostres            jada en aquells èpics moments per               Els obrers, són mcnaçats per la força bruta,
antecessors, agens a tota escomesa,             monstres sedents de sang i d'honres;            quan aixequen la seva veu contra alguna de les
estaven gaudint de les delícies del             per éssers incivils que, invocant el            moltes injustícies que pateixen i els fusells
ball, en celebració de la clàssica fes-         nom de coses sagrades, desbordaren              dels civils surten a relluir, a la més petita pro-
ta de Saní Antoni, quan de prompte              íoíes les males passions i comeíeren            testa. La por, governa, i mides tiràniques són
els sorprengué oir crits, amb veu               els feís més viíuperables, deshonrant           preses contra'ls ciutadans que protesten d'a-
agitada per l'esglai, poc més o menys           el paríií, en nom del qual deien llui-          quests últims esbufecs d'un règim corromput.
en aquests termes : «jEls carlinshan            tar, per tota l'eternitat.
cntratt», «jja són aquí, a les nostres                                                              Un dia, l'Urzàiz — un dels seus —r va dir
portes!» «jSe'ns han venut!»; se-                   RENOVACIÓ, que amb gran honor               que'ls séüs companys d'altres dies prcvarica-
guint als esmentats crits la natural            blassona de defensora de les causes             ven en els valors d'altri, a ells confiats, i el
desesperació, acompanyada de co-                justes, creuria fer traició als ideals          soroll de panderetes i postizos, ofegà la veu
rredices, plors, blasfèmies i impro-            que sustenía des de llurs columnes,             de l'home honrat. (Pobre pafs!,..
peris de tota mena; puix la gravetat            si en aquesta data remembradora del
de l'aconteixemení ho justificava tot.          feí més culminaní de l'hisíoria de                  Un valent caíalà, un esforçat diputat, re-
                                                nosíra vila, no dediqués un seníit re-          presentant a tota la Catalunya que aspira a re-
    Era cert; les turbes d'en Savalls,          cord als martres de la llibertat, a             cobrar les llibertats robades, parla clarament,
Tristany i demés santons de la bar-                                                             des dels escons del Congrés, dient que la
bàrie carlinesca, acabaven de posar             nostres abanspassats que, amb llur              guerra del Marroc és solament un dels més
els peus en nostra desprevinguda vi-                                                            escandalosos negocis, una de les pàgines
la, en aquesta lliberal població on els         sang, escrigueren una pàgina imbo-              més tràgiques de l'historia de vergor\yes del
fanatismes i l'absolutisme no han               rrable en els anals de l'historia de            règim i sols a Calalanya troben ressò les se-
poguí prendre mai increment.                    Granollers.                                     ves paraules i un sentiment d'ira mou a tota la
                                                                                                joventut catalana, que no vol deixar-se sacri-
    Lo que feren els exercits mono-                 Siguin, doncs, aquestes ratlles             ficar per a quc'n gaudeixin tant sols quatre
políízadors del Déu, Pàtria í Rei, no           com ofrena d'admiració als defen-               sangoneres.
hem pas de descriure-ho. Tots hem               sors de la Llibertat i de la Pàtria;
seníií coníar-ho difereníes vegades.            puix si bé sos cossos gloriosos per-                Això ens anima i ens encoratja. Ens dóna
                                                maneixen entre la terra, son esperit            fortalesa, veure'ls esperits esforçats que llui-
    Sols volem repeíir que la seva              perdura impregnat en el pensament               ten contra l'Espanya negra, contra l'Espartya
entrada en nostra pacifica vila, fou            de llurs successora, com ufanosa                del «tant-sc-me'n-dóna>, contra l'Espanya ofl^
prou per a que'l pànic I la desolació,          corona de semprevives.
en son grau màxim, s'ensenyorfs a                                                               cial, contra l'Espanya que sent el séu cap Jbuid
l'instaní de iots els cors, fent que
rius de llàgrimes brollessin en toies                                                           d'idees i calla, convertint al país en un im-
les llars.                                                                                      mens cemeniiri, on els cadàvers s^aixeqüen
                                                                                                automàticament, í's passegen silenciosos pel
    Emperò, diem-ho amb orgull, feU                                                             roillo que'ls hari assenyalat.
íambé que*l nosíre poble, donant
proves d'heroisme exemplar i de gran                                                                País migrat; de titelles, d'arnes i de mortl,..
                                                                                                El que pensa, ha de callar; i d'aquell que par-
                                                                                                la, ningú'n fà cas.

                                                                                                    Arc's diu que aviat tornaran a obrir-se les
                                                                                                Corts — el safreig nacional.— Els ministres, hi
                                                                                                aniran carregats de projectes i d'esperances,
                                                                                                prometent l'o/tJ i QI moro; però cap a l'istiu,
                                                                                                encare estarem de la mateixa manera. Cap pro-
                                                                                                blema s'haurà resolt, i els senyors de dalt se
                                                                                                n'aniràn a les platjes del Nord a gaudir de la
                                                                                                frescor de l'aigua, completament néts de con-
                                                                                                clcncia, com els homes més honrats del món.
                                                                                                1 np's recordaran que mentrcs ells han gover"
   1   2   3   4