Page 2 -
P. 2

2 : Renovació

a les més diverses expansions, puix que la dia-                SECCIÓ OBRERA                                      entre aquests, havem de comptar-hi, per a
da s'ho porta. A les adorables donzelles, per                                                                     dissort, a Granollers. Talment semblem eu-
                                                                                                                  nucs, els que habitem la nostra vila; som un
brindar-se'ls ocasió per a estrenar ses airosos                                                                   poble de gent sense estómac, que no'ns havem
                                                                                                                  donat compte encare de que patim gana; que
E l 1 8 de desembretrajos, i lluir-los en els extraordinaris saraus                                               ens manifestem talment com si fóssim una colla
que amb tota pompase celebren amb motiu de                                                                        de galifardeus mal-farts i que si no ens dignifi-
la gran festa. A les persones de sentiments re-                    Ja ha passat la data temuda pels governants    quem, ens excluiràn de Catalunya, pel bon
ligiosos perquè la gravetat de la festa del Nai-               espanyols. Novament aquests han tingut ocasió      nom de la regió.
xement del Redemptor, els condueix a rendir                    de fer-se mal veure amb les seves ridiculeses,
fervorós culte a les místiques funcions que                    filles únicament de la basarda que'ls suggereix        Som gent que no sentim; que tot ens escau
amb tota esplendidesa celebra la església catò-                sempre, en quant s'agiten les mases obreres,       bé, encare que'ns ofegui, aplastant-nos; que
lica...                                                        amb aire de protesta.                              volem tenir amo, perquè no havem après ni
                                                                                                                  pensat mai en ésser lliures, que no entenem en
    Més, com totes les coses tenen les seves ex-                   Va bastar que'ls obrers acordessin plegar se   progrés i que sols trovem joliua la terra, igau
cepcions, malgrat i ésser la diada més grossa de               de braços durant 24 hores, per a que esdevin-      dim el fruiment de la vida quan aquesta és
l'any, no hi manquen tampoc, en mig de tan-                    gués per la nació espanyola un dia d'aspecte       amenitzada per cacics o pels ensotanats, cab-
ta alegria i fastuositat, les notes negres, els ca-            bèl·lic. Un dia en que'ls carrers de les pobla-    dills d'aquells nuclis reaccionaris que'l com-
sos tristos de nostra perturbada existència;                   cions que senten més la fam, varen veure's in-     pany Sarroca va qualificar de caga-Jerro de la
puix no devem ni podem oblidar que mentres                     vadits de guardià civil, armada fins a les dents;  societat.
privil·legiatS de la vida estaran en llurs taules,             de guàrdies de seguretat, que han lluït altre
gaudint de tots els apetits quc'ls permet la                   vegada les odioses terceroles que estrenaren           Formem un poble que, per lo gran qu2 és,
seva opulència; mentres nostre jovent rendirà                  quan la tràgica i gloriosa setmana de juliol; de   deuria significar se en quelcom, i solament se
pleitesía a la deua bullanga, i en tant les sim-               forces de l'exèrcit, que patrullaven arreu, dis-   ens coneix per inverossímíls.
pàtiques donzelles se dellectaràn dançant al sò                posades a fer foc contra del poble; de guàrdies
de quisqun Jox-trot o tango argentí, hi hauran                 municipals, que ja per a tot son litils; i dels        Talment sembla que tots tirem per senyors
famílies en les quals hi regnarà la més espan                  policies amb garrots; d'aquells que contínua-      Estepes. Els de dalt, predicant la democràcia,
tosa misèria, on l'horrible tristesa deixarà veu-              ment mostren la seva habilitat per a descom-       assessorant-se amb el rector; i els de baix, no
re sa odiosa silueta i on per a celebrar la gran               pondre tantes aspiracions com per al bé propi      essent cuca ni aucell.
diada del Naixement del Senyor, no entrarà                     intentin portar a cap els obrers.
                                                                                                                  [Pobres granollerins! Ja ens comencen a
en llurs boques més que un rosegó de pa ni                         Varen mobilitzar-se totes les forces disponi-
mullarà llurs llabis altre líquid que l'aigua,                 bles: les tropes que no sortiren al carrer, esta-  conèixer Ja gairebé se'ns té llàstima, per po-f
més o menys cristal·lina, barrejada amb qual-                  ven acuarteladas per a córrer la pólvora al pri-
ques llàgrimes, que sens dubte els farà brollar                mer avís; les ametralladores i canons estaven a    bres d'esperiti...  •
l'observar els terribles contrasts de nostra mí-               punt per a anorrear les ciutats i el castell de
sera vida.                                                     Montjuïc deixava que'l poble de Barcelona              Per al bé de Granollers i per a que quan
                                                                                                                  torni a venir el moment de mostrar al govern
                                                               ovirès les negres i temudes boques de les peces    la nostra fe de vida, laborem tots pera aconse-
                                                               de la seva artilleria.                             guir l'emancipació dels obrers.

    Té raó d'ésser, això? ^Es lògica tal desi-                     Tot estava a punt per a combatre al poble          Treballem, els joves, per a que la corda del
gualtat?                                                       que, empès per la fam, s'aixecaba en sò de pro-    nostre poble vibrí fortament, i així, quan arri-
                                                               testa enèrgica i serena.                           vi l'hora de fer prevalèixer els nostres drets,
    Parlant de l'astre rei, s'acostuma a dir que                                                                  sabrem quins són, i emparant-nos en aquells,
quan surt a banyar-nos amb sos raigs re-                           Malgrat totes aquestes provocadores pre-       podrem portar-nos com a homes; farem culte i
fulgents, ho fa a tots per un igual. Per què,                  caucions, que'n diuen mides preventives els        gran el nostre poble, i no'ns trobarem, com
doncs, l'alegria no ha d'impregnar se alhora                   nostres governants, que significaven una greu      aquesta vegada, que amb el nostre covard pro-
dins el cor de tots els mortals, anc que fos tant              ferida a la personalitat digna de l'honrat treba-  cedir, havem greument desmerésCut del grat
sols en festes com la de Nadal, evocadora de                   llador, s'ha patentilzat la protesta i no ha pas-  record que deixaren els nostres abans-passats,
la pàgina més gran de la vida?                                 sat res.                                           d'esperit lluitador, com de bon català; els quals
                                                                                                                  ens maleiríen, segurament, si podessin heure
                                                          LI.                                                     esment de la nostra covardia.

                                                               Quan el dilluns, els corns i les sirenes dels

RÀPIDA                                                         centres industrials anunciaren que ja era arri-                        AMADEU B A R B A N Y
                                                               vada l'hora d'entrar al treball, l'obrer se mos-

                                                               trà sord davant la crida.

EL BELL GEST D'EN ROMANONES.                                   NingiJ hi acudí Tot-hom feu vaga, per a            Interviuant a un obrer

-"No Ja molls dies que l'enrevesat comte de Ro secondar aquell moviment amb que'l poble                           interessat en el miting

manones, únic títol que veig que iot-hom està de afrontava al govern, per a demostrar li la seva                  del diumenge passat

acord en aplicar-li, va tenir la gosadia de posar-             disconformitat, en la manera totalment xorca           — Còm va anar el miting?
se enjront de tota la gent clerical del Congrés de             amb que procedeix per a capejar les circums-           —- Se sospengué: millor dit; no's va poder
l'Estat espanyol, obligant a la seva majoria a                 tancies anormals que pesen sobre Europa.           fer.
rebutjar la demanda dels bisbes de que s'aug-                                                                         — Per ordre governativa?
mentés el sòu del clero rural. Va tenir un arran-                  La protesta fou ressonanta. El proletariat         — Si... i no. Segons noticies, més o menys
que- que fins va fer tremolar les barbes d'en                  demostrà que si no està perfectament organit-      verdaderes, crec que a l'anar a prendre bitllet
                                                               zat li resten sentits encare i amor propi; i ben   a l'estació de Barcelona, algun dels que havien
                                                               palesament s'hauràn convençut els buròcrates       de dirigir la paraula al públic i no havien sigut
                                                                                                                  agafats el dia abans, un agent de l'autoritat els
MaUra, representant, en aquells moments, del                   de l'oligarquia centralista, que si aquesta vega-  va detenir, entretenint-los fins que, havent-se
clericalisme espanyol. La gent lliberal el va sa-              da la pinya obrera s'ha format en forma co-        assegurat que'l tren ja era fóra, els va deixaren
ludar, Jent-li la mitja rialleta de satisjacció, con-          rrecta i silenciosa per a demanar el què és de     pau, privant així que pugessin a Granollers.
vençuda coni està'de.iue l'augment de sòu dels                 justícia, també esdevindrà un dia que, en cas
petits capellans l'haurien de resoldreUs mateixos              de que no se l'atengui, sabrà aixecar-se en re-        — Es vostè part interessada amb la classe
bisbes, acabant així amb l'indecorós espectacle                volta, anorreant lo existent i prenent se per la   obrera?
                                                               força el què bonament no se li haurà volgut
                                                                                                                      — Soc un explotat.
que ojereixen els palaus en que s'hostatgen, o.i donar.
                                                                                                                      — Creu que'l no efectuar-se el miting, pot
sempre s'hi veuen aquests clergues rurals, de-                     Quan són la raó i el dret a la vida'ls motius  perjudicar moral i materialment als obrera
manant una gràcia de caritat per l'amor de                     que inspiren a l'home, en la mateixa forma         granollerins?
Déu..                                                          que's plega de braços, empunya una eina per
                                                               a defensar sos drets en ple carrer.                    — Baix el punt de vista social i instructiu,
                                                                                                                  sí. Primer, perquè'l poble de Granollers té ne-
Doncs, bé; saben com pa retornar aquest sa                     Catalunya, especialment, va atendre, en            cessitat de saber en quina verdadera situació
                                                                                                                  econòmica's troba; i, segon, perquè a Grano-
lut, l'entremaliatcomteP Ananise'n a confessar                 forma admirable, als iniciadors del moviment.      llers 11 convé molt que algú's preocupi més de
al Senat, en la capelleta de l'arquebisbe de Tole              Gairebé totes les seves poblacions contribuïren    fomentar le§ entitats polítiques econòmiques i
do i desjent tot lo Jet en el Congrés, pér por,                totalment a l'èxit que significava per al prole-   tiienys de les societats recreatives.
sens dubte, a les pena eternes de l'injerti                    tariat espanyol la gloriosa jornada del 18 de
                                                               desembre.
    jjLos hombresÜ
                                                                   Pocs foren els pobles que restafefl quiets

               * * eníront de tant grandiosa i raonable pfotístaj
   1   2   3   4