Page 1 -
P. 1

Any 1."                                             Granollers, 10 de Desembre de 1916                                        N." 6

                                                                                                        Preus de sotscrlpció

                                                                                                         Un mes, 5 0 cents, ilúmero solt, 1 0 cents.

                                                                                                        A n u n c i s (Preu per mensualitats)

                                                                                                          4.'"^'plana, ptes.8:6.', 4 ptes.: 12.', 2 pta.^

                                                                                                        Intercàl lats i remitis, a preus convinguts.

Periòdic setmanal, portapeu de la Jopeníuí Nacionalista Republicana Socialista (en consllMó^^l

Els treballs se publiquen baix la sola i única      REDACCIÓ  ADMINISTRACIÓ                             Tots els treballs són de reproducció lliure, in-
         responsabilitat dels autors. No's                                                                        dicant tant sols la procedència
                  retornen originals                CLAVÉ, 3  PRIM, 6 0

La socliíiltzacii de l'iiunitat                     tallitzcn en les classes humils i, per mal nom, blicans, posant-los a la pràctica en els seus

    Tots els llustres, tots els centenars de llus-  dites baixes de l'humanitai? No té res d'estrany pa'íssos respectius, debilitant així l'ideal repu-
tres, tenen llur fesomia i pròpia característica.
L'esperit de l'home, coníinuadament cerca ex-       que així passi. Les classes humils, per les se- blicà i fent-lo aparèixer com a pertorbador de
pansió cap a un dolç benestar, que una vega-
da té per finalitat el conqueriment d'una nece-     ves mateixes necessitats materials, esíàn sem- la societat i dels fonaments de la mateixa. D'a-
ssitat purament material i egoïsta, tal com
s'expressava aïllada i col·lectivament en els       pre propenses a trencar l'equil·Iibri de lo exis- quí devé la paradoxal realitat de raparició de
temps en que'l materialisme i àdhuc l'indivi-
dualisme arreu imperava i fins s'imposava           tent, per la raó quasi supèrflua de que en llaor l'anarquisme, visió social que, per a la seva
com a idea ultra-civilitzadora del món social;
i d'altres, com en l'acfualitat, en que aquest      a son benestar rés hi han de perdre. I com que implantació, és indispensable que la naturale-
mateix cos social se n'ha cxpremut tota la se-
va essència lògica i racional, se tracta de l'or-   la norma general de Ics classes acomodades, sa humana perdi sos defectes capitals i sigur
ganització perfecta dels drets individuals, ja
en gran part conquerits, de tots i cada un dels     és la de tenir cl sentiment altruista atrofiat, com un cos simple immaculat i sens alcació
individuus que foi-men el món, assimilant-los
als deures que indefectiblement se'n despre-        també per la raó de sa tranquilitat material, ni afinitat de cap classe.
nen, per natural i forçosa conseqüència.
                                                    n'esdevé d'aquest estat de coses, que l'idea        Heus-aquí com, per entremig d'aquest es-
    Quan en temps, ja sortosament passats,
en que regnava arreu del món cl despotisme          renovadora, guanyant, de dia en dia, volun- tany tèrbol com és, en l'actualitat, l'idea de
en tots els ordres socials i quan la realitat       tats, fa néixer un estat d'opinió que fins em- llibertat, surgeix potentment i amb empenta,
col·lectiva cncar estava com un ou dins sa es-
clofoUa; quan les penses dels grans precursors      broma l'aire que's respira i sobrevcnen els • coincidint amb els començaments del segle que
de l'avenç de l'humanitat encar estaven en em-      grans cataclismes revolucionaris, que en apa- vivim, el socialisme. EI socialisme, que no és la
brió; quan no sobressortíen del nivell social
sino'ls rotnàntics i els poetes, extassianí als     riencia venen fonamentats per la conseqüència lliberttat concrctíssima de l'home, tal com la
8éus Gonícmporanis amb sa inspiració i poesia:      d'una petita, insignificant del'lectació material; somniaren els homes de la gran Revolució; que
varen eixir, com per encant, els primers des-
tells de regeneració humana i varen eixir en        però que, en cl fons, no és més que l'inquietut, no és la llibertat individual, despresa de l'escla-
forma d'idees revolucionaries, talment com          que la vibració de l'ànima col·lectiva, que cla- vatge del feudalisme; sinó que és la llibertat
han de sorgir totes les idees renovadores i que
tinguin per objecte'l írasmudar la manera d'és-     ma ardentment per la regeneració de l'huma-         de l'home dintre de l'humanitat. Es la lliberació
ser de la societat tota. Sempre l'ego'i'sme ha      nitat, esperonada per l'indestructible progre-      de la societat, formant un conjunt harmònic.
estat, és i serà un entrebanc per a la trans-       ssió biològica que l'empeny cap a la consecu-       Ja no's tracta deVDieu et mon droit, així, a se-
formació de les coses i dels homes, i, baix         ció de la més pura i assequible perfecció.          ques, sinó que aquest dret, inherent a la per-
aquest punt d'ovir, aquest entrebanc, que'Is
que l'interposen amb més braó sempre són els        Això es cl què ha passat durant tot el trans- sonalitat de quiscún, ha d'estar subjectat al
que l'estat consuetudinari els afavoreix mate-
rialment, i, en aquest cas particular de que's      curs del segle xix, per al conqueriment dels compliment dels deures que la mateixa essèn-
tracta, sempre són les classes de la societat
que viuen amb menys necessitats; aquest en-         drets de l'home. Totes les col·lectivitats ulíra- cia de la llibertat dicta amb respecte als de-
trebanc, Gom hem dit, fa aparèixer als cervells
precursors i reveladors com mahcats de sa           civil·litzades, afanyoses d'aconseguir un bocí més consemblants, i, per tant, també, com no-
perfecta estructura. Les idees renovadores
sempre són qualificades de disolvcnts i esga-       de llibertat, sedentcs de trencar qualques ar- saltres, homes lliures.
rriades, puix atenien, eh primer lloc, a l'statu
 guo imperant (que, de passada va tatit bé als      golles de la cadena que'Is oprimia, alçaren la          L'humanitat no està formada de compo-
amos i senyors de l'humanitat), i és per això       bandera de les llibertats individuals i esclatà'l   nents individuals completament deslligats, en
Ctae en iotes les edaís, els precursors, els pen-   gran cataclisme en terres franceses, cataclisme     sos drets i deures, sinó que és un conjunt
sadors que's posen al servei de l'humanitat.        personificat en ei guillotlnament del rel Lluís     d'individualitats, d'àtoms, que's deuen a ella i
Són follament perseguits per les classes direc-     XlV, com a representant del poder oprcsor, de       ella mateixa té la ncccssiíatde tots, de pobres,.
 tores d'aquesta mateixa humanitat, per qual        l'oligarquia representativa de toies les vexa-      de rics, de menestrals; en una paraula; de tot
 avenç i regeneració sospiren í hardidahient        cions i csclaviíuts.                                el poble; poble que no'l forma pas, noj un sol' •
treballen,
                                                        La revolució francesa, doncs, marca una         estament de la societat, l'estament obrer* com
     ^jQuè ho fa —me deia un amic, éil certa        fita en el camí de la lliberació de l'humanitat i,  erradament se propaga i's predica, sinó que ;
 pcaSió,— que les idees avençadgs settipre crís-    alhora, és un espill pels pobles oprimits o que     cl formen tots i cada un dels homes que cons-
                                                    cncar tenen reminiscències de l'ancestral es-       tituixen la nació. D'aquesta faisó, és com s'ha • '
                                                    clavatge. Més, tot l'esforç se produí per a l'a-    produït, d'ensà de tant temps, el fals concepte •;
                                                    ssoliment de la llibertat de l'home, llibertat      de que la idea de llibertat era del monopoli ex-
                                                    que, en el sentit purament individual, tal com      clussiu de la gent obrera de tot cl món; i hem -
                                                    avui se comprèn i es predica, està exposada a       poguí contemplar l'espectacle de veure retrets -
                                                    caure en cl llibertinatge més desenfrenat, ano-     de manifestar públicament llurs idees progre-
                                                    rreador — Ja no cal dir-ho — d'aquesta mateixa      ssives a molts homes que, degut al fals con-
                                                    llibertat tant preuada, Es per això que l'ideal     cepte que s'ha tingut de la paraula obret, no
                                                    republicà -^ pres del mirall de la revolta fran-    han gosat sumar-se a l'exèrcit lliberador de
                                                    cesa — ha sofert tant fortes sotragades. Es         l'humanitat.

                                                    per aquest concepte individualista de la lliber-    No és tant sols obrer el que materialmenf

                                                    tat, que aVui contemplem aquestes Repúbliques       desgasta els seus muscles en el feixuc treball
                                                    tant buides de llibertat i -^ pel contrari — pla-
                                                    gades de la lleVor del llibertinatge. Es per        quotidià; tampoc ho és tant sols aquell que viu
                                                    això, també, que degut al desprestigi dé l'ac-
                                                    tuació repubhcana de certs pobles, ha passat        d'un-esquifit jornal. Són molts individuus que,
                                                    un temps en que'Is homes lliures i d'ànima          sense treballar en aquestes circumstancies,
                                                    essencialment lliberal, no's gosaven dir repu-      viuen missèrrimament d'un petit comerç, viuen
                                                    blicans,                                            també molt poc sobrerament d'un sòíi que no
                                                                                                        abasta de bon troç les llurs necessitats. I
                                                        EI fals concepte dé llibertat, ha fet qUe lis   aquest estament anomenat classe mitja de la
                                                                                                        societat 1 que tants beneficis porta a la matei-

                                                    ÍTionarquíes s'assitnll·lesèin els principia repu- xa, ha vinguí sofrint la tortura moral ds nç
   1   2   3   4