Page 1 -
P. 1

Any l.er                                              Granollers, 26 de Novembre de 1916                     N.

                                                                                                             Preus de sotscrípció

                                                                                                               Un mes, 2 5 cents, liúmero solt, 1 5 cents.

                                                                                                             A n u n c i s (Preu per mensualitats)

                                                                                                               4."'plana,4ptes.: 6.',2pt8S.; 12.Mpla.

                                                                                                             Intercal lats i remitis, a preus convinguts

Periòdic quinzenal, portaveu de la Doveníuí Nacionalista Republicana Socialista (en constitució)

Els treballs se publiquen baix la sola i única        REDACCIÓ  ADMINISTRACIÓ                                Tots els treballs són de reproducció lliure, in-
         responsabilitat dels autors No's                                                                              dicant tant sols la procedència
                  retornen originals                  CLAVÈ, 3  PRIM, 60

                              II                      tant, en la llegitimitat d'un dret imposat per la      luta llibertat en son llenguatge, propi de l'arti-
                                                      força i contra la voluntat i lliure albir d'un po'     culista.
    Molts'ha debatut aquest principi que moder-       ble que té la desgracia d'ésser més petit i la
 nament se defineix: «Tota nació té dreta cons-       d'haver de lluitar, per a aconseguir la seva rei-      RAPIDA
 tituir un sol Estat, siguin els que vulguin els      vindicació, amb els esperits xorcs, migrats, que
 drets dels demés». Per una banda, sol demos'         per la seva dissort, no hi manquen mai.                    EL REI NO VÉ:—No sé quines dificultats
 trar se la seva necessitat, car és axiomàtica la                                                            hi deuen haver hagut, més, és lo cert, que s'han
 raó que diu que molt més bé poden governar-              Si d'aquests pessimistes conservadors no'n         ajornat les reials visites.
 se'ls pobles per ells mateixos, que no per uns       tinguéssim a Catalunya, pot-ser ja s'hauria
 altres, amb els quals hi han diferencies de          aconseguit la seva plena autonomia i estaria               Adéu, excursions! Adéu, muntanya de Mont-
 llengua i de caràcter moral i fisiològic que'ls      en possessió dels drets que injustament li arre-       tanya de MontJuicI Adéu, honors i prevendesl
 separen.                                             bassaren i pels quals els bons catalans lluitem,       Adéu, domaços i penjarellesl...
                                                      no desdmt fins a arrancar-los de les urpes cen-
     Per l'altre, volen aduir, els contraris d'a-     tralistes.                                                 Saben per qué no ve'l reiet?
 quest principi, que hi hauria necessitat de                                                                     Perquè sembla que encare no ha pogut apen-
 canviar l'ordre social existent, per a que les                                              ESTEVE SARROCA  dre allò dels «seti(e jutges, mengen fetge», etc.,
 nacionalitats actuals Constituíssiu els correspo-                                                           etc.
 nents Estats.                                        P e r a Ell Demòcrata                                      llQuina llàstimalí

     Nosaltres, som fervents defensors de l'es-           En el.nombre del diumenge passat de dit                     ASPECTES DE LA GUERRA
 mentat principi, perquè creiem que és més fà         periòlic hi vé estampat un judici crític(sic) de
 cil que'ls governants del pais coneixin millor       la nostra publicació, que vol semblar una orien        SERBIA
 les necessitats de llurs súbdits, si'ls lliga a      tació 0 guia per a la consecució dels nostres
 ells una completa afinitat psicològica íísica.       ideals.                                                     Aquests darrers dies hem rebut una noticia
                                                                                                             que als que, ensenyats de l'estat actual de nos
     No veiem manera de lligar l'autoritat polí-          Mercès per a l'autor del solt. Més, tingui         tra Pàtria, desitgem de cor el ressorgiment de
 tica dels governants atnb uns-súbdits (els go-       en compte, «El Demòcrata», que quan se volen           les nacionalitats que, com ella opreses, senten
 vernats), si no tenen en la seva naturalesa els      donar lliçons de qualque idea o assumpte, el           el pes dolorós de les cadenes subjectadores.
 ttjaieiXos caràcters essencials i, per lo tant,      primer que s'ha de tenir, és una perfecta noció
 són diferentes les seves necessitats.                de l'essència de l'aital idea o assumpte, puix, si          L'exèrcit de la nació serbia, després de la
                                                      bé a ells els sembla que «no Con escritos ni dis-      entrada que feu, dies enrera, a un petit troçde
      1 si escoltem el què'ns diuen els partidaris    cursos se haCen adeptos, hoydía,» a nosaltres          sa pàtria, acaba d'assolir una gran victorià so-
 de la teoria eoiiservadora, defensant la conti-      ens apar, semblant cosa, verdaderament utòpi-           bre'l séu opresor Acaba de conquerir, amb sa
 nuació de les Goses tal Com les hem trobat ï         ca, puix amb aquesta teoria se suprimiria'l            sang, üna part del terreny patri encadenat;
 negant possibilitat a la deslliuradora teoria au-    medi més valiós d'intercomunicació humana, la          acaba de netejar d'enemics, sedents de pobles
 tonomista, ens quedem boCi-badats al veure'is        premsa; i els que no som fabricants ni tenim           petits, Una de les seves més històriques ciutats,
 aduir, en apol del què volen dir-ne ideals llurs,    medis directes d'afavorir a l'obrer en les seves       la ciutat de Monastir.
 Insubstancials i Xorcs arguments que sols por-       necessitats Corporals, ens veuríem privats d'e-
 ten a la conclusió de convèncer'ns de la manca       Xercir l'influencia social a que tots venim obli-           El poble sérbi, amb la gran batuda que ha
 de criteri de llurs autors,                          gats per a procurar el millorament de l'esmen-          fet d'irnperialistes, ha trencat part de les cade-
                                                      tada classe. De manera, que nosaltres seguirem          nes que'l subjectaven; ha començat a treure de
      A ells, els fa por l'última part del principi   el nostre camí predicant les idees emancipado-         casa seva la maleida nissaga que en mal jorn
 que diu; «siguin els que vulguin els: drets dels     res del proletariat, excitant als obrers pera que      s'hi ficà per niedi de l'art més vergonyós de
 demés») creient-se que això vol dir un assalt a      amb llur esforç, ajudats de l'associació en totes       l'aCtual segle, i que li privaren de fruir de la
 la propietat; però entengui's que l'implantació      ses diferentes formes, assoleixin el què per dret       hermosa llibertat. '
 d'aquest principi, ha d'aconseguirse per la vo*      natural els pertoca, o sigui'l millorament de
 luntat unànim d'un poble que sent ànsies de          les seves condicions de vida moral i material,              Are, ja hi hà un troç de pàtria que respira.
 viure amb els seus propis medis i de deslliu-        p e r a q u e no sigui possible que'ls amos, que            Ja hi hà üna part de Serbia que és Serbia.
  rarfse d'unes lleis injustes, que ho són, perquè    han vist créixer desmesuradament Ics seves              El món ha donat un pias més endevant en el
  les hi han imposat sense prendre^li la mida, 1,     caixes, amb motiu de les presents Circumstan-           progrés, començant a trocejar el què ha sortit
  ésclar, li venen grans.                             cies mundials, no's recordin tant sols d'apujar         a son pàs, per a entorpir-lo. I la llibertat ha
                                                      un cèntim el jorrial alsíéus treballadors, veient       tornat a prendre possessió d'un lloc que la
      No vulguin dir-nos que s'han de respectar       còm veuen l'estat actual de penúria en que's
  el$ dfets dfils demés. Són ficticis, aquests drets  troben.                                                 reacció, per medi de l'imperialisme, l'havia
 que, per fets cireumslancials de l'historia, se                                                              tret.
 han concedit a ü n a nació, menyspfeuant els              I, respecte al criiièat article d'en Samblan^
 Vefdaders d'una altra. Sónifieticis, perquè es-       eat, ens sembla com un esCrúpol de monja;                  La reconquesta de Monastir, repeteixo, ens
 tin fonamentats en feterna aiilbició humana í         ademés de que en la capçalera de dit article hi        ha alegrat. Es el què'm ha fet veure, en mig
  etl les. lluites del més gran Contra'l més petit.    anà una nota en la qual se feia constar l'abso-
  1 són ficticis, perquè «dret» vol dir: «acció so-
; ,bre una persona o cosa», i no creiem, per lo
   1   2   3   4