Page 1 -
P. 1

Any l.er                                            Granollers, 29 d'Octubre de 1916                     N.° 2

                                                                                                         Preus de sotscripció
                                                                                                          Un mes, 2 5 cents. Número solt, 15 cents.

                                                                                                         A n u n c i s (Preu per mensualitats) |

                                                                                                           4.'"^'pl8na,4ptes.: B.',2pte8. :12.Mpta.

                                                                                                         Intercal lats i remitis, a preus convinguts

Periòdic quinzenal, poríaueu de la Doueníuí Nacionalista Republicana Socialista (en constitució)

Els treballs se publiquen baix la sola i única      REDACCIÓ  ADMINISTRACIÓ                              Tots els treballs són de reproducció lliure, in-
         responsabiütat dels autors. No's                                                                           dicant tant sols la procedència
                  retornen originals                CLAVÈ, 3  PRIM, 60

jlots per [atalunya!                                 nescudes al sol escalf del sagrat amor a la pà-          Més, ja que és aquest fet el que domina
                                                     tria i a Ics seves reivindicacions i aplegant a      avui en nostre actuar en defensa dels drets i
     Avui, que nosaltres, joves, hem començat        son entorn a tots els catalans, fossin quines        reivindicacions de la nostra pàtria catalana,
a entrar en la vida social activa i, no sols hem     fossin ses idees polítiques, religioses i socials.   fem que cada hú dintre dels seus, exerceixi el
decidit entrar-hi, sinó que'l nostre pensament       Baix aquest sol i únic objecte, s'aplegaren els      ilur apostolat. I ja que en l'actualitat, sembla
volem que sigui escoltat i discutit, puix que        catalanistes a Manresa, Reus, Balaguer, Olot i       que no's pugui éssser catalanista sense perte-
no hihà cap dupte que per la nostra jovenesa,        Girona, en quals assamblees sols s'hi del·libe-      néixer a la «Lliga», per la fútil raó de que és
 molt ens toca encare apendre, del què ha sigut,     raven les qüestions administratives interiors        aquesta l'organització patriòtica que compta
és i esdevindrà en el món, en el què toca als        de Catalunya i amb relació amb la contribució        amb més nombre d'afiliats, esíorcem-nos en
problemes que indubtablement han de rege-            de l'Estat espanyol, partint sempre de la base       propagar les idees lliberadores de l'humanitat,
nerar-lo, proclamem, per endevant, bo i dis-         autonòmica, proclamada inicialment en la cè-         assimilant les a l'essencia nacionalista; que per
cutint, l'intangibilitat de la nostra idea nacio-    lebre Assamblea de Manresa, l'any 1892.              aquest camí farem obrir els ulls a la classe tre-
nalista.                                                                                                  balladora, que jamai s'uniria am,b la gent reac-
                                                         Vingué tot seguit l'execució i pràctica de       cionaria, i privem, fent-li comprendre'l perquè
     Fa anys ja, que l'idea de Catalunya-Nació,      aquest ideals, nomenats, per a millor assimil-       de l'existència del nacionalisme, base de nostre
vibra i plasma en el pensament col·lectiu cata-      lar-se a la política general espanyola, regiona-     llibertat, de que falsos redemptors els enganyin
là; i, encar en fà més que's mantén cobejada         listes, i en l'Assamblea de Terrassa, l'any 1901,    miserablement, amb promeses que no poden
individualment i sense exterioritzar-se en cada      les del·liberacions s'acomodaren a ja forma i        complir i ni els mateixos redemptors han som-
un dels cervells catalans; més, com que els          manera que s'havien de fer les eleccions mu-         niat mai.
ideals tots, no poden deslligar-se de les cir-       nicipals, provincials i llegislatives. Foren a-
cumstancies de temps i acció en els diferents        quests temps els més moguts per la propagan-             Veus-aquí la feina a fer, començada en la
moments polítics, pels quals un poble forçosa-       da per Catalunya, de la nostra causa nacional,      Assamblea de Tarragona i admirablement
ment ha de romandre tal i com se trobi cons-         fins a la cèlebre declaració de l'Assamblea de       propagada per l'eminent mestre del naciona-
tituït en aquell respectiu moment històric que       Barcelona, l'any 1904, en que començà a dis-        lisme, el doctor Martí i Julià, definint i orien-
passa, és per això que'l moviment nacionalista       cutir-se la qüestió social, iniciant-se, d'ensà de  tant el nacionalisme «vers al món»; segons
de Catalunya, ha aparegut, unes voltes mort,        aquest fet; la diferenciació en la manera de         gràfica expresió d'ell, coordinant l'esforç que
que, més que mort, ha estat esmortuit; d'al-         pensar i sentir el nacionalisme, dels diferents     l'humanitat, a ben segur, farà, per la seva prò-
tres, indefinit, en raó de la diversificació de      pensadors i mestres del catalanisme. Malgrat 1      pia redempció, acabada que sigui aquesta gue-
Concepcions que cada agrupament o tendència         que la declaració de l'Assamblea de Barcelona,       rra gran, segadora de tantes precioses vides,
nacionalista ha cregut per ver nacionalisme; i,     en la que s'hi constatava que «tots els catalans     amb l'exaltació del sentiment pur i exclusiva-
per fi, que és com se troba en l'actualitat, des*   tenien el dret i deure de cooperar a l'obra de       ment català, orientat en les doctrines socialis-
orientat, en el sentit de que l'afitual naciona-    r«tJnió», qualsevulga que sigues llur pensar         tes -» que no cal confondre amb les anarquis-
lisme se troba estrictament lligat amb els im«      en matèries religioses, polítiques i socials»,       tes i ni tant sols sindicalistes. — úniques que's
portants problemes politic, social i religiós.      prompte s'iniciaren les divisions i subdivisions     poden prendre en serio en l'actualitat, si de la
                                                    en altres tantes Colles, totes definidores de        nostra regeneració espiritual, per a la perfecta
    Quan en temps de la cristallització del nos-    l'essencia del nacionalisme Català, pel vici,        harmonització amb les demés nacionalitats del
tre moviment nacional, en la vida pública es-       probablement, d'haver-se confós massa amb la         món, se tracta.
panyola, que s'escaigué evidentment amb l'a-        política general espanyola, corruptora dels
ssoliment de la llibertat dels Cubans, després      més bells ideals i aspiracions.                           Cal que, prenent exemple en les actuacions
de la brega amb els Estats Units d'Amèrica, ei                                                           dels altres pobles de la terra, enrobustim l'es-
pensament catalanista no era altre que'l d'aple-         D'aquí n'ha resultat tot l'espectacle que fa    sencia nacionalista de la nostra col·lectivitat,
gar tots els cors catalans vers a l'allistament en  uns quants anys està donant el catalanisme.          per a que comprengui que, siguin quines si-
les rengleres del catalanisme, aprofitant el des-   Per un cantó, la gent reaccionaria de Catalu-        guin ses idees, posin per devant l'aspiració su-
crèdit que l'Estat espanyol s'havia guanyat, de     nya, aplegant-se en gran part sota'ls plecs de       prema de la reivindicació de la Pàtria Catala-
resultes de la pèrdua de les colònies cubana i      la bandera que inicialment aixecà ben alta 1         na, constituïda en nacionalitat mundial, sense
filipina, i fins explotant el sentiment egoista     sola la «Lliga Regionalista», arrivant fins a        que hagin d'abdicar per res de les seves més
Col·lectiu que en l'industrialisme català s'havia   voltes a desvirtuar la seva verdadera acció pa-      heterogènees concepcions; ancs bé, conresant-
desvetllat amb motiu de la supresió i pèrdua        triòtica, claudicant en sos principis en llaor a     les amb amor i creixent entusiasme, puix que,
definitiva d'aquells mercats. Es d'allavors ensà    la conveniència política de quiscún influient        a la fi, tots hem de trobar-nos en el camí del
que també'l ressorgiment literari prengué ufa-      afiliat, i menyspreuant, moltes vegades, als         nostre total ressorgiment, no preocupant-nos
na esplendorosa, circumstancia que fou causa i      que, de soca-arrel nacionalistes, no varen te-       tant de combatre'ns, no gastant nostres ener-
efecte alhora del desvetllament de la concien-      nir a bé'l desfer-se de les seves idees lliberals.   gies amb llargues, inacabables lluites intesti-
cia catalana, fins allavors adormida.                                                                    nes, que no fan més que entrebancar el nostre
                                                        El cas de l'eminent patrici Tlldefons Suííol     viarany cap a la consecució de nostra aspiració
    Es d'ensà aquells temps, que després de ce*     i Casanovas, retirant-se del Congrés espanyol        nacional.
                                                    després de la rèplica d'en Cambó, en temps de
lebrades les assamblees, organitzades per l'en-     aquell moviment de Solidaritat Catalana, 1               Deixem que'ls regionalistes s'entretinguin
                                                    aquesta mateixa Solidaritat, són dos fets que
titat Capdal del Catalanisme, r«Unió Catala-        proven d'una manera evident, que fins amb el         en fer propaganda per les terres gallegues i as-
                                                    matei.t pensament patriòtic, no poden soldar-
nista», que nasqueren en els diferents indrets      se dugués tendències socials, Completament           turianes, talment com si a casa nostra tingués-
                                                    oc
(ie la pàtria catalana, les entitats catalanistes;                                                       sim acabada llur missió patriòtica i social.

                                                                                                         Deixetti·los també'l pas lliure en sa actuació

                                                                                                         tiadonal espanyola, que qualques vegades ha
   1   2   3   4