Page 1 -
P. 1

& ^/y                                                                  >

Any III                                                                         5t Valls H d\ Agost de 1914                                                                                 Número 134

                                                                                SETMANARI CATALÀ

              REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ, BALDRICH, 3 3 , 2n.                                                                     Preus de suscripció: 1*50 ptas trimestre.
                                                                                                                                                  Pago a la bestreta.
Dels trevalls publicats ne son responsables sos autors                                                                                                               Anuncis, remitits i esqueles mortuòries a preus convencionals.
No 's tornen los originals encar que no ' • publiquin.

                                                                                                                                llaria a I' entorn dels seus favoreixedors. que s' interessés per aqueixa tasca excep-

                                                                                                                                Quan la vida sofreix un trasbalsament ex- cional i honrosa, se podria invitar d' una

                                                                                                                                traordinari i la cultura perilla i no 's fa cas manera més senyalada als pensadors, ca-

                                                                                                                                de la civilització, els intel·lectuals, els espe- tedràtics, educadors, periodistes, etz., de

                                                                          m~&»                                                  ritualitzats tenen 1' ineludible deure de reac- tot arreu.

      LO                                                                                                                        cionar. Per coses que 's diguin de la cultu- Els acords o conclusions que s* aprobes-

   ¿Barcelona davant la guerra europea? Sí.                                                                                     ra no pot negar-se que és un decoros refu- sin, amb les mides que s' haurien pres per
La Barcelona intel·lectual, la Barcelona que
treballa, la Barcelona culta i progressiva                                                                                      gi dels homes del nostre temps. Quan se a fer-los lo més fèrtils possibles, serien
pot pendre una posició digne del seu cos-
mopolitisme i del seu valer. Cal només que                                                                                      ens insulta o se 'ns fa una mala jugada ho aplicats i divulgats per fofes les nacions.
els seus homes se decideixin i escampin la
nova a tots els vents. No és que hagi d'es-                                     manera d' ésser del món, d* obtenir la pau      aíribuim a la miseria cultural. ¡Pobres de Moltes altres coses hi ha que podrien
ser precisament ara, si el moment se con-                                       universal.
sidera poc oportú, però sí en un temps pro-                                                                                     nosaltres si la freguéssim de la nostra es- completar i millorar I' idea iniciada si tin-
per. De totes maneres, lo que ja 's podria                                        Aquest acoblament no '1 veiem possible
fer és formar ambient i anar preparant la co-                                   si no és mitjansaní un congrés o reunió.        peritualitat! Defensem-la doncs, els idealis- gués la benovolencia i 1' ajuda dels qui po-
sa per quan sigui hora de realitzar-la.                                         No reunió de diplomàtics ni de determina-
                                                                                des classes de la societat, sinó de tothom      tes, els sedejants de perfecció, els que drien dur-la a la pràctica amb llur entusias-
   La conflagració actual, per la seva tras-                                    que tingui un gran cor i cregui en la cultu-
cendencia en tots els ordres de la vida, dei-                                   ra i en la civilització. Barcelona, aprofitant  creiem en una humanitat més bona, en un me i amb llur col·laboració.
xarà una estela de records que no s' esbo-                                      1' excel·lent ocasió de realitzar en 1917 la
                                                                                Exposició Internacional d* Industries Elèc-     pervindre millor.                               Encara que de moment sembla una fanta-
   zan tan fàcilment. Uns parlaran d* episo-                                    triques, podria també procurar que en dita
dis de la campanya, altres, de conseqüèn-                                       época, en mig de la fastuositat de les fes-     L' objecte del Congrés seria, doncs, cer- sia d' utopista—al començar totes fantasia
cies desgraciades, i tots, de rancúnies i de-                                   tes de l'avenç material, s' hi celebrés aquest
solacions. Les èpoques futures no trobaran                                      congrés ennoblidor, Y acte més gran sens        car medis, maneres o lo que sigui per a que —creiem que ben preparada 's podria dur a
en el període actual una espurna gloriosa de                                    dupte, de la cultura esperitual.
un bell amor,... Ben al contrari, hi veuran                                                                                     no 's poguessin reproduir les guerres inter- terme. El seu objecte, o siguin els medis
palesament demostrada una trista reve-                                             Després dels innumerables desastres i
lació, çò és: que són inútils per evitar                                        trastorns de totes menes que forçosament la     nacionals. Podria ésser com una pauta per per obtenir la pau universal, malgrat l'escep-
                                                                                actual lluita reportarà, 1' ocasió fóra opor-
                                                                                tuníssima ja que s' aprofitaria '1 moment en    a les seves tasques 1' estudiar les causes de ticisme predominant, estem convençuts, tam-
                                                                                que 'I món s' escruixirà de les misèries i
                                                                                devastacions de 1' any deshonrat. Segura-       tots els ordres que determinen les guerres, bé, que més tard o d'hora's podran trobar.
                                                                                ment que tindria un èxit assombrós, i espe-
                                                                                ritualment parlant, una auriola gloriosa bri-   d' aquestes causes, els medis de fer de- No hi vol dir res que no 'Is descobreixi un

                                                                                                                                saparèixer les passades i presents i les sol cervell. En 1' humanitat hi ha molts cer-

                                                                                                                                maneres de impedir les futures. Així i tot,     vells i en l'enteniment de l'home hi ha fonts
                                                                                                                                <:om que un objecte tan trascendental neces-    meravellats de p^netr^'
                                                                                                                                sàriament ha de tocar moltes coses i el         límit de les quals no podem capir els mor-
                                                                                                                                camp d' exploració '1 té infinitament gran,     tals. El que no s' hagi lograt una cosa no
                                                                                                                                els ponents haurien de tenir absoluta lliver-   vol dir que no 's pugui atènyer més enda-
                                                                                                                                tat de tema amb tal que llur únic fi fos, sen-  vant. S ' ha de tenir, doncs, esperança i
                                                                                                                                se cap classe de partidismes, mantenir la       convicció i sobre tot s' ha d' empendre una
                                                                                                                                pau del món.                                    valenta decissió. L'eficacia d'aquesta depèn
                                                                                                                                                                                de la fe que hi posem tots. Pensem que '1
                                                                                                                                   A més a més de tenir-hi entrada tothom

guerres, partits internacionals, llibres paci-

fistes, premis Nobel, articles de periòdic,

llistes de protesta, voluntats sobiranes,

meetings monstruosos, discursos ardents i

altres bones intencions. Solament ens resta,

als que sentim Y importancia venidora de la                                          8 PATRIA                                                                               PATRIA
nostra responsabilitat, una vaga esperança
en una possible actuació. Mentres una for-                                         fressaren el cami d' avui, del noucents,                        aquesta trascendental revisió de valors que
ça superior, arbitraria i inconscienta, s' im-                                     amb llurs petjades doloroses. Musset com                        'Is demés homes acostumem a fer més tard.
posa als homes fent-los reviure èpoques de                                         Bayrón, son admirat i predilecte poeta «sa-
barbarie i d* estupor, les ànimes cultes se                                        crificaren als mateixos deus oferint-los per                      Vivint sa familia relacionada amb la bona
recullen i en protesten íntimament, enforti-                                       encens dolor, amor i harmonia, i per victi-                     societat parisenca, assistia ell al centre on
des per Y adhesió moral, no expressada pe-                                         ma son cór».                                                    se forjava el Romanticisme, aparescut bre-
rò sentida, de l* immensa majoria dels ci-                                                                                                         gant allavors. La reunió feta al entorn de
vilitzats. 1 és aquesta disposició d* esperit,                                       Malgrat el que en ses darrers anys veges                      Vicfor Hugo, apellada després el Cenen
serena i lluminosa, que 'ns fa pensar, da-                                         el revers de totes les medalles que 1' havian                   enardí al jovincel que llegia poesies tot pas-
vant el fracàs de les velles teories i del dret                                    encisat en sa joventut, fent-se lector del po-                  seijant pels boscos propers a Paris. Vol-
internacional, en un probable canvi d'orien-                                       bre Leopardi i del colós Miguel Àngel, Mus-                     guení contribuir al triomf de ses amics los hi
íacions. Humanament obrant és necessari ja                                         set trobava encare en cada cosa, en cada                        feu descobrir son geni amb ses dos prime-
que no'ns serveix la trama artificiosa i desa-                                     petit viu, prous sers a qui adresar 1' intens                   res composicions, una balada i un drama
creditada en que basàvem la pau actual.                                            amor que sent vers l'infantesa, l'ignocencia                    quina acció ocorria a Espanya.
Manca que 'ns sabem entendre per a po-                                             i la joventut. Encare sap dir en sá Nit d'
guer-lo assolir.                                                                   Agost: Estima i renaixerás: fes-te flor per a                     Festejat per son públic no 'I cegaren els
                                                                                   desclourer.                                                     el·logis. Deia com Chenier que sentia que
   Que 'ns sabem entendre hem dit, perquè                                                                                                          en son cap hi havia quelcom, però se guar-
una cosa tan trascendent no pot ser obra d*                                           Esmersant son temps, fora dels moments                       dava de la follia orgullosa o de l'infafuació,
un sol home. Necessita la col·laboració de                                         d' inspiració productora entre ses visites,                     escull vulgar ahont s' esfonsen els més
molts, principalment dels esperits més se-                                         ses lectures i son joc d* escacs, quan sapi-                    grans esperits.
lectes de tot el món. Però aquesta col·labo-                                       gué els inicis del moviment Iliberador de Y
ració no será segura si ans no 'ns posem                                           Italia irredent impulsat per Cavour profetisa                     Rós i bell com un pafje no li fou feréstec
d' acord. La tasca primaria, doncs, és la                                          i digué això que 'Is catalans poden tenir per                   amor i tasta la vida elegant i agitada del
d* acoblament, de posar-nos en contacte, de                                        per nostre: «L' Intel·ligència du per la ma                     Paris de 1' época. Tenia una admiració d*
unir-nos els pacifistes, sense cap classe de                                       als pobles que volen ser lliures».                              infant pel luxe.
distincions, en estreta germanor. Però no
unir-nos per a dir que som pacifistes ni per                                          Apassionat de 1' art, de la pintura anava                      Als 25 anys empren en companyia d' uns
a fer discursos més o menys sentimentals,                                          V any 59, ferit d' amor, al Louvre a plorar                     amics un viatge a Italia. Georges Sand sa-
sinó per a treballar, per estudiar, per a veu-                                     devant la faç somrient de la Gioconda. AI                       pigué bé prou com a Venècia caigué maldi!
re el mode com pot ser factible, donada la                                         56 conseguí passar-hi una nit admirant a                        pel primer desengany amorós que per sem-
                                                                                   Rafael i a Lleonart, autors de qui deia hau-                    pre més li ombrejá la vida, al fer-lo víctima
                                                                                   ria sigut feliç en preparar als colors i tallar                 de la perversitat humana.

                                                                                                                                                     Retornat a Paris, aprop dels seus, sols
   1   2   3   4