Page 1 -
P. 1

<? $                      / 4. ¿c/*44

                                    /                         Valls 25 de Juliol de 1914                                                                                    Número 31

Any III

                                                SETMANARI CATALÀ

             REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ, BALDRICH, 35, 2n.                                                    Preus de suscripció: V50 ptas trimesire.
                                                                                                                             Pago a la bestreta.
Dels trevails publicats ne son responsables sos autors                                                                                         Anuncis, remitils i esqueles mortuòries a preus cenvencionals.
No 's tornen los originals encar que no 's publiquin.

EL SEXO DEL CERVELL cunstancies els porten cap a la carrera lite- aqueixa'conclusió, no semblen pas inexactes                                                en el mes célebre cuadro del pintor, U /;//-
                                                  raria.                                                    i no contradiuen, molt al contrari, la psiolo-         iment del Compte d' Orgaz. En la part

                                                  Les innovacions sempre han sigut obra gia dels dos sexes. Rellegiu-la. Veureu com                          baixa 'Is retrats dels assistents al sepeli son
                                                                                                                                                             prodigis d' expressió i bon gust en la com-
                                                  dels homes més que de les dones. Però cal s' aplica molí bé als homes i a les dones                        posició. Les figures están quelcom allarga-
                                                                                                                                                             des, però sens exageració. En camvi en la
PER REMY DE GAURMONT                              dir que una vegada 1' impuls és donat les escriptores de professió.                                        part alta, de la mateixa época, se manifesta
                                                                                                                                                             ja més exaltat, com si al tractar assumí
                                                                  dones se llancen a voltes cap al nou amb   PERE LLOBERA, traductor.                        sobrenaturals donés més amples facultats a
Ja que vam parlar una mica del cervell, una furia que no coneixen els homes. Dupío                                                                           la seva fantasia.
orgue creador del pensament estudiem-ne que la poesia dels adolescents sigui bastant
algunes manifestacions psíquiques. Seria característica per a fer resaltar ben clara-
ben estrany que I' home i la dona, tan dife- ment aquestes diferencies; però com que
                                                                                                                                                                Tota la seva obra presenta aquestes du
LA CONFERENCIA MARTINELLrents biològicament i social, tinguessin un elles concorden amb 1' observació general,                                               gues fases.
cervell idèntic. Llurs diferencies sexuals se les Heu aceptar. Per altra parí, en la pro-
deuen esbrinar-se també en l'orgue del pen- sa s' hi constaten fets anàlegs. «L'esculli-
sament. Una dona te necessitat d'un cervell ment dels temes descubreix els interesos,                       EL GRECO I SES PINTURES                            Els retrats més comedits, menys allargats,
                                                                                                                                                             però amb aquella movilitat tan propia d'
de dona, com un home te necessitat d ' un         les tendències, les preferències dels adoles-                                                              aquest pintor i que dona als seus personat-
cervell d'home. Es en els Archives de Socio-                                                                                                                 ges un aspecte de vida inusitada. Te retrats
logie del ric institut Solvay, ric baix tots      cents. Els nois escriuen sobre tres punts; la Vejem lleugerament la teoría óptica del                      el Greco en que no hi ha cap facció al seu
conceptes, però principalment ric d' activi-                                                                                                                 puesto just; però tant ben posades fora de
tat científica, que hi trobo un curiós estudi     filosofia, la naturalesa i 1' amor. La part in- Dr. Berilens, encara que suposi un cert de-                puesto que es un dels atractius més apre-
sobre aquestes diferencies fonamentals. No-                                                                                                                  ciables que tenen i que revelan un refinadis-
més que un sol punt hi és estudiat, les apti-     tel·lectual, el pensament domina junt amb 1' sencant per a 'Is que tenim arrelada la idea                  sim sentiment artístic en qui 'Is practica.
tuts literàries dels nois i de les noies i enca-
ra s* ha de tenir en compte que 's refereix       intuïció i 1' emoció. La noia está més aven- del misticisme del Greco. Val la pena de
al jovent d'Alemanya. Se tracta de la facul-
tat de creació literaria en els adolescents dels  çada en e h gustos preferits que són la na- considerar-la puig te algun punt de vista
dos sexes i no de la facultat d ' apendre, la
qual cosa és bastant diferent. L' autor,          turalesa, 1' amor i 1' rel·ligió! Es més emo- molt verosímil i sobre tot son curiosos els
M. P. Menzeraíh, que s'apoia en documents
alemanys, te la precaució de fer remarcar que     cionable, per dir-ho aixi, sempre emociona- experiments fotogràfics obtinguts per aquest                   Fins la mateixa Arquitectura, la més se-
'Is resultats d'aquesta enquesta són tal vol-
ta valedors sobretot per una raça determi-        ble. La naturalesa I' impresiona pregona- Dr., que comproven les seues raons cien-                         rena i equilibrada delies Belles Arts, i 1' Art
nada. N o obstant sembla que coincideixin
bastant amb les observacions que 's poden         ment. L' amor i l'rel·ligió, la rel·ligió enco- tífiques.                                                  Grec, el més perfecte tipo de bellesa, ha fet
fer a França. «Les noies, diu, escriuen enor-
mement. Cada una te 'I seu diari. Prenen          brint moltes vegades l4 amor, són els temes               El Dr. Berilens diu, i pretén demostrar          us d* aqi.     So#Htes«      la desi»
part en els concursos de periòdics i de re-
                                                  que presenten el máximum d'emocions, per científicament, que '1 Greco no pintava les                       com algú altre ja ha fet notar. Perquè no sé

                                                  ella. Mes que res descriu aconteixaments figures allargades pera donar-lis aixis una                       si sabeu que 'I Partenon, que en apariencia

                                                  personals* E l noi crea '1 conjunt de sa pro- expressió mes mística sinó perquè patia un                   no te més linia curva que la del equino del

                                                  ducció artística, ell sol és verament crea- astigmatisme, que l'hi ana aumentant a mi-                     capitell, i les columnes semblen verticals,

                                                  dor». Crec que cal entendre aquets termes da que envellia i que l'hi feia veure tots els                   en realitat totes les línies son lleugerament

                                                  com a tendències generals i no donar-les-hi objectes estirats verticalment; i observa                      ondulades, i les columnes no están a plom,

                                                  llur sentit esíricte/Cal recordar-se'bé que 'Is aquest Dr. que 'Is cuadros ont hi ha figu-                 sinó imperceptiblement inclinades, donant

                                                  pas3atges que cito resumeixen un treball res ajegudes 1' allargament no segueix la                         al total un conjunt apiramidat que 'I fa pro-

                                                  alemany i que 'Is alemanys escriuen més direcció de la figura sinó la direcció vertical,                   digi d' armonía i delicada expressió. 1 en el

                                                  aviat amb ènfasi que amb precició. Amb quins exemples ja veurem al parlar del Sant                         temple d' Apolo, a Delfos, hi ha una colum-

                                                  aquestes reserves continuem.                              Maurici, el Canciller de la ma al pit i altres.  nata, la que corre al llarg de la montanya,

vistes. El noi se'n absté per propia voluntat.                                                              Es aquesta teoria veritat? no ho sé. A           que no está colocada en un pla geomètric,

                                                  El judici; ens diu, encara, I' apreciació no voltes ho sembla i a voltes nó. La teoria es                  sinó lleugerament covèxe, que permet mirar
Només que rarament té 1 seu diari». De la és pas 1' afer de la noia. Ella explica sense atraienta quant se mira 1' art fredament; pe-
qual cosa se 'n dedueix una aptitut elemen- criticar, sense decidir-se per un partit o al- rò quant un el considera com un artista ena-                      les columnes com vv areixení una de-

tal per la literatura més desentroíllada en la tre, no perqué 'n sigui incapaç, sinó perquè morat de la bellesa feta linia, voldríem no                      rrera 1' altre en una sucec                       I co-

noia. Des d ' aquest moment elles escriuen no és la seva manera de fer. Al contrari, el sapiguer aquestes coses d' óptica per a se-                          municatativa. També 1' Arquitectura de 1'

sobre tots els assumptes amb una igual fa- noi és rialler, satíric, irònic, també i va, dlun guir veïent en el Greco a un místic exaltat                     Edat Mitja, d' un gust artístic tant refinat,

cilitat. En canvi els nois se recullen, se con- costat, fins a la parodia, de I' altre, fins a 1' que sacrificava la forma corpórea a la idea                está plena d ' aquestes irregularitats que re-

centran i es deixen emportar amb més gust entusiasme. Res d' això passa a la noia, a soptil i enlairada, puig hem de convenir en                             percuteixen a 1* Alambra de Granada, ont

per la poesia que és una parlería més dis- la qui tota cosa se li apareix sots una llum que si'Is desdibuixos eran deguts al defecte                         les columnes del Patí dels Lleons no guar-

creta i més ardida. No's tracta pas d'esbar- més aviat agradable però sense esclat. Es dels seus ulls, aquest defecte ajudava molt                           dan perfecta alineació ni paralième. No

jar els sentiments, de primer les impresions, neutre amb una tendencia optimista. El noi al resultat final dels temas que represen-                          això molí significatiu? No hi ha moiiu ¡

així que un les experimenta o té l'il·lusió d' és agressiu, bulliciós; la noia és passiva, tava.                                                             creurer que molts dels desdibuixos i di

experiment-les; hi ha qualque tendencia a tranquil·la.                                                                                                       cions del Greco no son físics, sinó psicolo

la concenlració i a la tria. M. Menzeraht                                                                   El Greco se separava de la realitat al           gics? )a veurem en alguns dels si                 rals

                                                  La conclusió d' aquest estudi és que la representar ses figures, efectivament; però                        aquestes particularitats tant exquisides.
continua marcant les diferencies de la forma literatura jovenil presenta caràcters fona- d'aquesta manera ens dona a nosaltres una
poética en els dos sexes: La manera del noi mentalment diferenciats: El noi escriu més emoció més intensa d ' un misticisme mai                              Ademés, observarem que 'I Greco coi

és mes subjectiva, el seu estil és més indi- aviat en vers, la noia se contenta amb la mes igualat.                                                          retratista es un podk;i à* expressió i verü.ií

vidual, mentres que la poesia de la dona prosa, que representa lo menor esforç. El                                                                           Sap posar en els seus retrats, un resum dí

                                                                                                            Perqué la pintura, senyors, es el Ilenguai-      la vida del personatje; no copia com una
resta impersonal, contemplativa. La seva noi és filosop, lògic, racionalista, amb una je suprem de línies i colors, i aquest art fo-
sensació present és mes feble que en el noi, tendencia cap a 1' ironia, la sátira, la crítica ra molt migrat si no tingués altra funció que                  máquina fotográfica. Una fotografía, per b^

el qual s' esforça en trobar idees originals i i el pessimisme, la noia és impressionable, la de reproduir amb fidelitat les formes i 'Is                    que estés, no podría mal presentar mes qu

en donar-les-hi una forma personal, d' onf romántica i optimista, El noi, finalment, és objectes; per demunt del pinzell que copia                           '1 moment ps¡. ¡c present. Un reíivtt de

se 'n deriva molt sovint una actituí sátira i original, la noia convencional; ell produeix fredament hi ha '1 sentiment que dona                             Greco resumeix rota la complexitat psicoló

d'ironia. La noia resta conservadora, à d - potser creacions literàries menys agrada- ánima a les coses i fonda significació a tol                           gica del individuo. Que hi fa que aquest re

huc en I' expressió els seus versos són uni- bles i també menys simpàtiques, mentres lo que tocan els pinzells; per això '1 Greco                            sultat el logri desdibuixant, si *ls desdilmi

formes, tradicionals; el noi s' inclina vers que ella 'ns dona troços ben presentats, mi- viu aínb nosaltres, i s' identifica en el sentir                   xos estan ben

certes llibertats ensemps que és més audaç llor treballats, però certament, menys sentits. de qui I' entén, perquè de la seva obra ne                        Aquestes desigualtats que en els ivi

d' expressió i menys convencional. Aques- Ella és emocionable, però la seva emoció surt a raudals i' emoció que 'ns fa perdo-                                usa molí parcamebt en les composición

tes observacions encaixen bastant bé en la no es profonda, el veritable sentiment no 's nar-li tots els defectes i desdibuixos incom-                        místiques i sobrenaturals arriban ai i

pscíología general de I' home i de 1' dona; troba sinó en el noi. La noia escriu, sola- presos.                                                              deixant, com he dit [a abans, ia forma

tal com són literàriament en els bancs del ment el noi ès poeta. Ella i ell consíitxeixen                                                                                                 amenl

col·legi, de la mateixa manera serán en el dos móns oposats.                                                En tota la gran obra del Greco, dins les                 en el valor decoratiu de la compe

curs de la vida, si la llur vocació o les cir-                                                              característiques que la unifica, hi ha d<        sició.

                                                  Per exagerats que siguin els termes d' aspectes diferents que venen representats                           Vejem alguns dels cuadros m              ací
   1   2   3   4