Page 3 -
P. 3

Enguany fa vin t anys de la celebració del prim er Aplec de la Sardana a la Bis­
bal. El número rodó de v in t anys de subsistència convida, certam ent, a fe r un re­
pàs del camí recorregut i un esbós del que esperem que sigui el pervindre. Però
d’ençà de l ’Aplec de l’any passat hi ha hagut la m ort de Conrad Saló, director de
la Principal, succés que, per tota la gent de les sardanes i pels bisbalencs en par­
ticular, ha estat un fe t de prou magnitud com per deixar de banda de les pàgines
que en aquest programa dediquem a comentaris, assaigs i petites històries, to t
altre tema que no versi sobre la sensible dissort. EI nostre cap d'any queda, doncs,
només recordat en les anteriors ratlles. Ja el commemorarem, si Déu vol, en una
altra avinentesa.

       Pel degut homenatge al bisbalenc entranyable i notabilíssim a figura de la nos­
tra música genuïna, desaparegut, hem demanat als nostres habituals i competents
col·laboradors que ens en parlessin. I, a més, a bisbalencs de pro dels que sempre
responen volenterosament a totes les crides d ’interès local que els són fetes.
A ix í m ateix ho hem sol·licitat a l ’honorable president de la Generalitat, la nostra
institució màxima de la qual la cobla que dirigia Conrad Saló ostenta l'o fic ia lita t.
1 tenim l ’honor de poder incloure en les pàgines de la modesta publicació que
teniu a les mans, un a lt testim oni d'afecte que el President de Catalunya dedica
a Saló i la seva cobla.

      A les interessants i valuoses impressions i opinions abans esmentades nosal­
tres només hem d’afegir una breu i emotiva notícia, que qualificarem de fam iliar. És
aquesta: l'A plec d’enguany és el prim er al qual no pot a ssistir Conrad Saló. Hi
havia estat sempre, bé en el seu lloc d'honor de la cobla o quan, ja ju b ila t de la
professió, la seguia en les actuacions properes; i, indefectiblem ent, al nostre
Aplec. Fins i to t va venir a la nostra festa l ’any passat, fa tiga t i abatut per la ma­
laltia. Pressentia el que, malauradament, va succeir i volgué, posant a prova les
darreres forces que li quedaven, respirar l ’ambient que li era consubstancial i
escoltar, per darrera vegada en el nostre marc im m illorable, la cobla que havia
construït amb tanta il·lusió i encert. No s ’hi pogué estar gaire i fou el defin itiu i
patètic adéu a to ts nosaltres.

       Altram ent, en l ’Aplec d’enguany les ballades seran les de sempre, m u ltitu d i­
nàries i optim istes; les cobles de les m illors del país; i el paratge de l ’aplegada el
nostre magnífic Passeig, com cada any. És la santa continuïtat de la festa, sense
cap dubte el m illo r homenatge que podem trib u ta r a Conrad Saló i a to ts els qui
han contribuït i contribueixen al prestigi i enaltim ent de la nostra dansa.

              Us hi esperem cordialm ent,

                                                                                               LA COMISSIÓ
   1   2   3   4   5   6   7   8