Page 9 -
P. 9

tressa » , «F esta anyal», «O r fi», etc. D e les p ec es corals re co rd e m a m b
plaer, p e r la seva bellesa, «Prim avera», «A lt E m p o rd à » , «E l torrent»,
«La violeta»...

     M oltes vegades el m estre Soler prengué part en concursos de com ­
posicions sardanistiques, o b tenint veritables èxits. E l m és ressonant,
l ’o b tin g u é e n u n c o n c u r s a G iro n a e n e l q u a l fo u d is tin g it a m b el
P r e m i d ’H o n o r p e r la se v a sa r d a n a «L a p a v o r d e s s a » . D ie m el m é s re s­
so n a n t p e r la và lu a d els m e s tr e s c o m p o sito rs q u e h i c o m p e tire n i p er
les rellevants personalitats que form aven el Jurat.

     F ou d ir e c to r d e la P rin c ip a l de l'a n y 1894 al 1912, cà rrec q u e d eixà
p e r a o c u p a r el d e m e s tr e d e l’E s c o la d e M ú sic a , lla v o r s d e n o v a c re a ­
ció en la n o str a ciu ta t. S o ta el seu m e stra tg e so rg iren n o m b ro so s p ro ­
fesso rs escam pats avui dia arreu de Catalunya.

     Jo sep M aria S o ler fo u el fu n d a d o r del cor E ls R o ssin yo ls de les
G a v a rre s. E n fo u d ir e c to r fin s q u e e l s e u e s ta t d e s a lu t l ’o b lig à a d e i­
x a r a q u e s t cà rrec . E l m a te ix e s ta t p r e c a r i l’a p a r ta ta m b é d e le s a c­
tivita ts m usicals.

     R essenyar els m èrits del m estre Soler no és tasca fàcil, p er ésser
tants.

     E l m estre S o ler ha enlairat la B isbal a m b la seva obra. La nostra
c i u ta t r e c o n e ix e ls m è r its d ’a q u e s t fi l l d ile c te . T o ts e ls c iu ta d a n s c o in ­
cid eixen en un p u n t: h o m en a tja r el m estre Soler. L es societats bisba-
le n q u es han de copsar a q u est a m b ien t i plasm ar-lo a la realitat. Fent-
h o , la B is b a l s ’h o n o ra rà .

                                                                                   M agne B o sc h i V ives

EL PRIMER HOMENATGE

     El va patrocinar la societat «Pena Bisbalense».

     Aquesta societat havia estat, antigam ent, la societat local dels «se­
nyors». Amb el temps va anar perdent la significació classista original,
fins a perdre-la totalm ent. Fou l’única e n tita t que subsistí després de
la g u erra civil, dedicada a l’esbargim ent, sense significació de cap al­
tra m ena. De l’antiga «Pena» estam ental no en quedava res m és que
el nom.

     La «Pena» de l’any 1950 va voler re c o rd a r Josep M aria Soler, i ho
féu d 'una m an era senzilla: am b u n a audició de sardanes d ’aquest
com positor bisbalenc, posada e n tre els actes variats que l’e n tita t h a­
via organitzat p e r la F esta M ajor d ’aquell any.

     Els núm eros de Festa M ajor no passen, sovint, de rutinaris. Per­
tot són sem blants. Però el que la «Pena» oferia am b aquella audició
de sardanes, tenia un sabor especial. Era, ben m irat, diferent, i ho
era més degut a les circum stàncies que es vivien. Sorgia al carrer, im­
pensadam ent, com un element que recordava la nostra continuïtat
h istòrica essencial, i, am b aq u est m atís, no s’aju stav a a la línia oficial
im perativa, que, sistem àticam ent, ignorava la venerable ascendència
que ens ha form at tal com som.

     P er atza r —pel fet de te n ir u n am ic e n tre els com ponents de la
J u n ta de la «Pena»— se’m va d em anar d ’escriure, en nom de l’en titat,
q u a tre ratlles, cosa breu, que ju stifiq u essin l’audició que s’anunciava.
   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14