Page 10 -
P. 10

Vaig atendre la petició amb gust —altram ent era ben poca cosa i em
p erm etia una estona d ’expansió sentim ental re c o n fo rta n t— nom és ad ­
vertint que ho faria en català; llengua aleshores bandejada de totes
les m anifestacions públiques. Cal dir que el petit com entari del qual
vaig ésser, casualm ent, autor, fou acceptat i publicat sense retocs de
cap mena. En aquest cas, la censura local va deixar-lo passar benè­
volam ent. Deia així:

     E l p r im e r d ia d e la F e s ta M a jo r, e n l’a u d ic ió d e s a r d a n e s d e les
vu it del vespre, es tributarà un cordial hom enatge als m èrits m usicals
del co m p o sito r bisbalenc Josep M aria Soler. Serà u n h om enatge m o ­
d est, no el q u e es m ereix la fig u ra destacada de q u i va donar, du ra n t
m o lts a n y s , v ita lita t i p r e s tig i a l’a m b ie n t c u ltu r a l i a r tís tic d e la n o s ­
tra ciutat.

     L ’a u d ic ió se rà e x e c u ta d a , n a tu r a lm e n t, p e r la n o s tr a c o b la P r in c i­
pal, d e la q u a l e l m e s t r e S o le r fo u , d u r a n t 18 a n y s , d ir e c to r .

     E sc o lta r la m ú sic a creada a la B isb a l i escoltar-la en els m a teixo s
carrers i am b les m ateixes ressonàncies que van inspirar-la, ens p en ­
sem que p o t proporcionar un goig i una certa em oció íntim a, saluda­
b le s. E s tr a c ta d ’u n a m ú s ic a d e s c r ip tiv a , s itu a d a a la m a te ix a lín ia d e
les sardanes que han assolit categoria clàssica. I les sardanes escolli­
d e s se r a n les d e l’èp o c a r e n a ix e n t, e s c r ite s p e r S o le r e n la s e v a p le n i­
tu d creadora, exp ressives co m ell, co m ho eren el seu g est i el seu
lle n g u a tg e . E s c o lta r e m , p e r ú ltim , la m ú s ic a d ’u n b is b a le n c to ta l q u e
res, n i la m a jo r i m és p ro fito sa glòria que se li oferia fora de casa,
no el va fe r m oure del seu a m b ien t entranyable.

     E l r e c o r d q u e a v u i d e d iq u e m al m e s tr e S o le r e n m ig d e l’a le g ria so ­
rollosa i fràgil de la n o stra diada m à xim a , p o tse r c o n stitu e ix i una evo­
cació d e va lo r esp iritu a l i b isb a len c su p e rio r a la sim p le apariència.

     E n t o t cas, *P e n a B isb a le n se » e n r e c o llir la in ic ia tiv a d ’a lg u n s d e ls
seu s socis, es com plau a oferir-la a to ts els bisbalencs i a donar-li
u n relleu especial d in tr e el se u p ro g ra m a de la Festa.

    Hi han altres precedents, a m és dels esm entats, en la relació d’ac­
tes que h an reco rd a t els m èrits del n o stre personatge. Un d ’ells —que
cal citar en prim er lloc per la seva im portància form al i repercussió
ad m in istra tiv a — és l’acord que va p re n d re l’A juntam ent en la sessió
del dia 23 de juliol de 1969, de d o n ar el nom de Josep M aria Soler a
un dels nous ca rre rs que s’havien fo rm at en la U rbanització Llovet,
en els terren y s coneguts p er l’H o rta d ’en Salam ó.

    Tam poc no s’h an d ’o blidar les nom broses publicacions sobre te­
m es sardanistes o d ’h istò ria local contem porània que parlen del m es­
tre Soler am b els elogis i l'extensió deguts .

    Així, am b diverses form es i circum stàncies, isoladam ent, s’han anat
m an ifestan t els sentim ents d ’agraïm ent p erd u rab le envers l’obra ar­
tística i social d ’un dels bisbalencs m és re p resen tatiu s del seu tem ps.
Fins a rrib a r a la diada d ’enguany, en la qual l’hom enatge tin d rà una
expressió col·lectiva i franca, p o p u lar i solem ne alhora, tal com l’ha­
via im aginat Magne Bosch en la seva re m o ta p ro p o sta de l’any 1935.

                                                                                P. Lloberas
   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15