Page 9 -
P. 9

VILA ESPIRITUAL

       Ja fa v in t anys que Gaziel, el gran i malaguanyat e scriptor de Sant Feliu de
Guíxols, va publicar les planes que hem copiat més amunt. Cada cop que m ’encaro
amb aquest paper del gran prosista guixolenc, penso en la Bisbal. Què us diré?
La lectura d ’aquesta narració em posa, amb recança, una pregunta: «És la ciu ta t
de la Bisbal una vila e sp iritu a l frustrada?».

       La pregunta és comprom esa i m'adono que com porta un ce rt risc. Però l’exa­
men de la re a lita t em porta a creure que to t allò que Gaziel volia i dolia per a les
viles espirituals, fogars i sup ort de la nostra m e n ta lita t col·lectiva, a la Bisbal, en
m olts aspectes, no s ’hi entreveu.

       La Bisbal fa l’efecte que s ’ha em barcat en una nau que es troba a punt d'en­
callar en els perillosos esculls del provincianism e. El provincianism e és l'abdicació,
la negació de les més nobles arrels de la nostra personalitat, l ’enfonsam ent de fi­
nitiu de la manera d'ésser del país.

       M ’adono que seré acusat d'e sp e rit m align e.i pertorbador, Tantseval. Com a mo­
desta defensa hauré d ’invocar l’opinió dels bisbalencs — vull d ir els bisbalencs cons­
cients i constructius, perquè amb els esperits regressius i repatanis no cal pas
perdre-hi el temps. I aspiro a que em donaran — encara que sigui condicionada—
la raó Invito la gent d ’aquest rodal a lle g ir i m editar les paraules de Gaziel que
hem publicat i a tre u re ’n les conseqüències que vulguin.

                                                                  ** *

       La Bisbal hauria d ’ésser la vila esp iritu al que li pertoca. És la capital del Baix
Empordà. Ara i aquí no cal pas divulgar que és una de les com arques més p riv ile ­
giades del país: riquesa agrícola, ramadera, pesquera, industrial, portuària, turística
(l'arc del lito ra l baix empordanès és el pinyol de la Costa Brava).

       1 una capital de comarca està destinada a fe r un gran paper en el futur.

       M entre conjum ino aquesta divagació tin c a sobre la taula una publicació que
acabo de rebre de les O ficines del M erca t Comú de Brusel·les. És un treba ll dedicat
a Espanya i que parla de regionalism e. Les persones de la C om unitat europea que
malden per fo rja r una Europa unida però lliure i diversa asseguren que només serà
possible l ’am biciós projecte si s'assenta sobre les bases del regionalism e. Els Es­
tats seran sobirans dins d'una gran Unió federativa, im pulsant i afavorint els regio­
nalismes respectius. S'enrobustiran les particularitats històriques, econòmiques,
forals, idiom àtiques... de les regions. El Federalisme dem ocràtic de la nova Europa
comportarà un gran respecte al dret de gents. Velis noms de països il·lustres que
havien quedat gairebé oblidats sota l'un iform ism e seran restaurats. Prenem un
exemple: França. El jacobinism e un iform ista , reaccionari i poc respectuós amb el
fe t diferencial de les regions es bat en retirada. El centralism e francès ha passat
de moda. I l’actitud de França és una de les claus de la p o lítica — de la h istò ria —
d'Europa. Els nostres veïns s'afanyen a dibuixar un mapa nou del seu país. Esbor­
ren les províncies (els departaments) i apareixen les regions amb els noms his­
   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14