Page 10 -
P. 10

tò ric s I entranyables: Bretanya, O ccitània, Provença, Francònia... L’e sta t to ta lita ri
ha passat avall.

       I ara parlem clar: els liberals espanyojs del segle passat im itaven — m alam ent—■
to t allò que feien els francesos. Varen quadricular Espanya amb una divisió provin­
cial a rtific ia l i forçada. La capacitat creadora dels Principats, de les Regions, en
va p a tir i anàrem rodolant pel pendent de la decadència.

       Ara com ara, les més nobles i assenyades veus del Govern espanyol demanen
un regionalism e po ssib ilista . Cada dia s ’escolten propostes de mancomunar dipu­
tacions per arribar a la con stitució d'uns organism es que podrien anomenar-se Di­
putació de G alícia, D iputació de Castella, Diputació de Catalunya... Aquesta és la
tradició autèntica de l'im peri.

       Sigui com sigui, l’Europa que està sorgint del Tractat de Roma — im portant do­
cum ent!— es mou per aquests viaranys.

                            ***

       i ara digueu: la Bisbal es troba a l'alçada que li cal per assum ir el paper de
capital que haurà de representar en el nostre esperançat futur? Perquè estructura­
da la Regió, cau la província a rtific ia l i ressorgeix la comarca histò rica . La Bisbal
com pta amb una sòlida tradició i unes òptim es condicions per a ser la vila e s p iri­
tual volguda per Gaziel. Però m algrat m eritòries tem ptatives i esporàdiques activi­
ta ts l’onada de provincianism e és envaïdora, de vegades asfixiant.

       Se’ns demanarà: «Llavors, què caldria fer?

       M oltes coses: Editar una publicació mensual que recollís el batec ciutadà i co­
m arcal. Una Casa de C ultura amb un Centre d'Estudis Comarcals. Posar en fun cio­
nament una Escola de Belles A rts. Una altra Escola d’Idiomes Moderns. Promoure
un estudi seriós i exhaustiu del potencial econòm ic de la comarca. El Museu de
Ceràmica del Castell encara està per fer. I ja que parlem de ceràmica, no hi hauria
manera d'endegar un centre com el de Sant Vicens de Perpinyà, on acullen artistes
vinguts d ’arreu per tal que puguin incorporar-se a les a ctivita ts a rtístiqu es i ar­
tesanes locals? 1 un Sindicat d ’in icia tives i de defensa del paisatge? La riquesa ar­
tís tic a i m onumental de la comarca és im portantíssim a. Alguns monuments es tro ­
ben en un e sta t d'incúria i abandonament que fan caure la cara de vergonya. I una
capital, no ha de te n ir un Teatre-A uditòrium M unicipal per a vetllades, funcions i
concerts? I si parlàvem d'una guarderia in fa ntil? I de les m igrades p o ssib ilita ts
de sanitós esbargim ent de la joventut?

       Què us diré? Cal rom pre la crosta de provincianism e i posar-se a tre b a lla r de
valen t. Si continua l ’atonia actual la ca p ita lita t ens fug irà de les mans i la gent del
país només ens reverenciarà perquè tind rem com a pedra de toc el Registre de
la Propietat.

       Ja se sap que el treball creador i il·lusionat és feina de tothom . Però ara i
sem pre cal que es posi al davant amb to ta te n a cita t l'estam ent que la bona gent
— amb ingènua ironia— anomena la llopada, però que, siguem respectuosos, que la
cortesia no costa res, hem de dir-ne les classes dirigents.

                                                                                          JORDI PUJOL COFAN
   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15