Page 5 -
P. 5

LA PATRIA CATALANA                                                       93

diners y vostè ja sap (y no se 'm ofén) que,      La senyora Rita prangué P unsa y eixí
quan jo granejo, tinch un plaher en afavo-      de la cambra.
rir á M. Justin. Lo meu amich m* hi acom-
panyarà.                                          —Perquè la fas pertenir aixís?—digué '1
                                                rellotger quan la vejé fora.
   —Nó, home, no sigas boig...
  —Já ho pot dir si n' es... ja ho pot dir.       —Y cá, home; si es la criatura mes bona
Vegi ara meteix á que ha vingut aquell re-      del mon. N' hi faré cent per un pá sol y no
pleta de campanas que m' ha espantat de         se m* enfadará may.
mala manera. Ah, cap vert!... cap vert!...
—feu la despesera ab ayre que revelava            Y tot dihent això, V estudiant comensá á
tindré no menys simpatía per 1* estudiant       rentarse y empolaynarse, recorrent tots los
que son amich.                                  mobles de P habitació. Sc asseya en una ca-
   —Cóm, boig1?—replica aquell.—Ves si no       dira pera posarse las botinas; en un£ altre
ho refrescarían». La mare está bona, á casa     se ficava 4ls pantalons, y apoyava '1 peu en
tots están bons y 'm portan un* unsa, no es     lo tamboret del piano pera respailarse *ls;
veritat! Li sembla poch donya, (avuy no li      buscava la camisa y la trobava penjada en
diré senyora) donya Rita! Y qué *s peñsa        lo pom de la vidriera; la corbata, y tenia d'
vostè que no li vindrà de gust á en Batel       estirarla d* un cantó del mirall qu* estava
acompanya rme? No veu que també está á          penjat demunt de la calaixera; bojejava cer-
despesa, ja tindrà gana, ja... En sa vida s'    cant un puny escapat de la mànega per fal-
hi ha vist éü á casa *n Justin... Perqué '1     ta de botó y '1 trobava per fi barrejat entre
senyor, aquí hont lo veu, es un pobre fadrí     sls papers de la taula escriptori, y á mesu-
rellotger, un rellotger de pervindre demá       ra qu4 ell s* endressava, anavan quedant
que *s plante, com jo un advocat de pervin-     desembrassats los mobles de las innúmeras
dre. Tots dos estém encare en la closca de      penja rollas ab qu* estavan impròpiament
1' ou, pero ja veurà vostè quan anirem més      guarnits.
ben alimentats... Vaja, no s* enfade, no po-
se aquesta cara, qu' aquí tots som uns. De-        Quan queda llest de la toilette, se ficá á
vant de la gent seria, á casa meva per ec-      la butxaca duas pessetas que tenia esbar-
sempie, jo la poso á vostè 'Is núvols; pero     riadas per demunt de la calaixera, s' em-
no veu vostè meteixa que si jo digués al        butxacà també la carta de sa mare esperant
meu amich quf aquí menjo tan bé com al          á desclóurela més tart y eixí ab en Batet.
restaurant, me tindria per un mentider?
                                                   Al peu de la porta trova á la Sra. Rita,
   La pobra despesera, que sobre no tindrer     que li entrega '1 cambi de P unsa. Ell, sen-
fel, portava gran afició á son estudiant, se    se contarlo, P abrassá gayre bé fins á des-
posa á riure, y torna ab sa eterna y senzilla   conjuntarla, y baixà corrent cap al carrer
reconvenció:                                    tot cantant: «Allons enfants de la patrie, á
                                                esmorsar á ca *n Justin» mentres la despe-
   —Ah, cap vert!... cap vert...!               sera pe *I ull de P escala cridava —«ah,
   —Bé, senyora,... vull dir, donya Rita, jo    cap vert, cap vert!»—y en Batet lo seguia
ja tinch los mitjons y *ls calsotets posats y,  mort de riure.
si no se *n vá, salto del Hit fet un Comen-
dador de teatre d* aficionats; blanquet com       Acabat P esmorsá lo mosso presenta '1
un colom.                                       compte.
   —Uy...! feu la despesera apuntantse i'
índex al front y eixint del dormitori ab la     «Esmorsá   8 pessetas.
rialleta als llabis.
   —Nó, no se 'n vaje encare, escolte... Ba-    «Cigarros  2»
tet: dónali 1' unsa; cobres lo que li dech,
que ja no sé quan puja. Veu, també n' hi ha     «Café y plus café 2 »
pera vostè, dona!
                                                Total      12 pessetas.

                                                  L' estudiant dóna demé3 una pesseta de
                                                propina y després desclou la carta.
   1   2   3   4   5   6   7   8