Page 4 -
P. 4

92 LA PATRIA CATALANA.

   L¿ orde del desorde era lo que regnava       brassos, guardava la inmovilitat dc una ca-
allí; tot estava á la rná, tot á punt de fer    riátide.
son servey á un amo generós, expléndit pe-
ro viu de geni, que no vol perdre temps ni         L' amich sentia com cert remordiment
pararse en cosetas. Cap calaix beu tancat;      de despertarlo; mes á la fl 's determina á
lo piano overt y ab la roroansa de barítono     ferho.
del Trovador posada en lo faristol á punt d'
esser cantada; las vidrieras déla llibrerieta     —Ola, Batet! tú per aquí?... Quin£ hora
(propietat de la despesera) mitj badadas        és?—exclama 1' estudiant ab los ulis encare
també y dins á* aquella no pochs llibres aje-   com unas taronjas.
guis ó posats del revés. Cap cadira arren-
glerada ni desembrassada, totas ellas ser-        —Vaja, vaja, queja ès hora, home... ¿En-
vant encara la posa en que las havia deixat     care ets tan mandrós?... Qué potser has vet-
en Lluis. Aixís i4 un deya: «Aquí va seure      llat algun amich avuy?—digué ab benévola
'$ pera tráurer uns mitjons del últim calaix,   riatlleta <n Batet.
encare mitj overt, de la calaixera.» Uu' al-
tra: «Jo vaig servirli d* escambell per' arri-    —Cá, home, cá! Lo qu' es, que tinch una
var á la sombrerera que hi ha dalt de la        desgracia molt gran: que visch fora de la
llibreria ab la tapa penjant,» ó si ho voleu    meva patria... No has sentit parlar may deis
més clar, «en Lluis no l'usa gayre Él som-      antípodas, d* aquells que tenen lluna nien-
brero de copa.» Altras duas, posadas, cara      tres nosaltres tenim sol? Donchs jo só un
á cara, al costat de la taula, revelavan qu'    antípoda trasplantat que, com segueixo las
aquell havia estat llegint, y gronxantse en     costums de la meva terra, soch malmirat
l' una y estirant las camas damunt de 1* al-    en aquesta. Si jo visqués allí com aquí
tra. Lo llibre restava overt com si esperés     visch, fóra P home mes matiner de tots: me
un' altra tanda de lectura, y en la meteixa     llevo á la una. Tot es relatiu en aquest
taula £s veyan barrejats ab la major confu-     mon, tot es relatiu!
sió, periódichs satírichs com lo «Gil Blas» y
«El Cascabel,» obras de Paul de Koc, llibres      —Ja! ja! ja! Sempre 'n tens una pera
de texts de la facultat de Dret, «El Criterio»  dir—... Mare de Deu y que cn ets de felís,
de Balmes, «Las baladas» de Víctor Hugo,        tu no envelliràs may.
«La Divina Comedia», «París en América»
de Laboulaye, un tractat del joch de Caram-       —Nó, per are y tant que dure això del
bolas y, en ñ, un totum revolutum de pa-        estudiar, no tindria de que queixarme si
pers y llibres tan oposats entre sí, que no     granagés un xich més. Es la gran vida noy
podían pas concebirse amistosament afila-       si durés més y un no anés tant curtet de
rais en una biblioteca, sino apilotats en un    pistrinchs, com te dich.
desorde com aquell.
                                                  —Bé, que no vols lo que *t porto?
   ¿Qué no deya del cervell de 'n Lluis sem-       —Qué potser arrivas de Sabadell?—cridà
blant barreja? ¿Qni no veya allí al estudiant   V estudiant incorporantse desopte.
alegre, bullanguer que, com la papallona,         —Sí, home, sí. He vist á la teva mare y
flayra aquí, flayará allá, á tot arreu trova    m* ha donat una carta y...
aromas y en lloch la flor que '1 fixse y re-       —Y qué més?—Corre, digas.
tinga per sempre més?                              —Y una unsa.
                                                   —Un* unsa? calla per Deu, calla que per-
   La Sra. Rita indica al foraster lo Hit hont  do 4l mon de vista.
dormia en Lluis y eixí afora. Aquell resta         Y no bé vá dir aixó, comensá á estirar
una estona contemplant somrisent á son bon      ab grans estrevadas lo cordó de la campa-
amich qui, poch menys que feixat ab los         neta, alarmant tota la casa y mésqu'á nin-
abrichs, gicat de boca terrosa y estés de       gú á la Sra. Rita qu* entra corrents, mitj
                                                temerosa de que 1* estudiant fos víctima d'
                                                aquell desconegut á qui havia tant fàcil-
                                                ment franquejat ella la porta.

                                                  —Sra. Rita, no 'm pose plat á taula, ho
                                                sent? no *m pose plat á taula! Han arrivat
   1   2   3   4   5   6   7   8