Page 3 -
P. 3

LA PATRIA CATALANA.                             91

         Ja las llars no fumarejan              s4 estacionava tot lo matí en aquell balco-
      com avans de dia y nit;
      ja tot vessa poesia                       net acá lenta nt lo roser y la clavellina que
      pe 'Is entorns del Francolí.              hi tenia la noya de la despesera; prou s4

         Ja las nenas de la terra               enmirallava en los vidres y enmareperlava
      corren pe 'i camp ab johí,                i4 estuc'h del frontis; prou s* enpenyava en
      mostrant sas senziílas galas...
       ¡ditxós temps que tot somriu!            entrará dins, tan sols fos ctarejant per la

         Cada jora ¡ay! quan jo surto           prima fonadura dels porticons ó deixant es-
      y 'm passejo prop del riu,
      cada fulla té una perla                   corre algun qu' alíre de sos lluminosos
      qu' ha caigut durant la nit.              raigs per 1* escletxa d4 un galze mal ajustat;
                                                mes lo pobre no passava d4 aquí; aquell
         Ja no #s veu neu en la serra,          camp l4 hi era vedat.
      ja no 's jelan los plantius,
      ja tot respira alegría                       Valga per la befa lo ben rebut qu4 en
      pe 4Is entorns del Francolí.
                                                cambi era per la cosidoreta que traballava
         Ja las fultetas dels arbres
      á poch á poch van sortint,                ab sa máquina al peu raeteix del baleó del
      com dientnos: ¡molt bon dia!
      ¿la Primavera es aquí?                    costat. De bon matí, quan éll tot just aguay-
                                                tava per 1* horisó de la mar com si s4 aixe-
         Ja catifas d4 esmeragdas               qués solemnement d4 un inmens llit sobre-
       estesas á prop del riu
       van seguint enmirallantse                cobsrt de satí blau y brodat de brilladoras
       tot posantse 41 nou vestit.              estrellas, aquella ja l4 anyorava, y tan bon

          ¡Benvinguda Primavera!                punt lo veya vindré, treya joyosa á fora la
       Missatjera del estiu...                  cadarnera y 41 canari, perquè ab llurs cants
       ¡Benhaja aucells y floretas              li fessen més deleytosa l4 estada.
       dels entorns del Francolí!
                                                   Mes deixantnos de poesía y de valla nt al-
                                 -"•«VVV/W/W*-
                                                tra volta á la prosa, deya jo, y si nó ho dich
     UN ESTUDIANT.                              are, que '1 dia á que 4m refereixo y en
                                                aquell4 hora, se presenta á la despesa de-
  Era ja raitj dia qu4 encare no s4 havia
obert lo balcó de la cambra que 4n Lluis        manant á en Lluis un jove senzillament
ocupava en la despesa de la senyora Rita.
                                                vestit. La senyora Rita que com despesera
   Lo sol, sempre expléadit y manyagó, prou
                                                modelo tenia ja fetas á motilo las respostas

                                                convenients á consemblants casos, digué ab
                                                aplom digne de meilor causa, que 41 senyo-

                                                ret per qui demanava, no hi era; mes lo jo-

                                                ve ab no menor serenitat, interposà que
                                                «ja 41 podia despertar ja; qu4 eran amichs y

                                                li duya una bona nova, que li duya diners.»

                                                   —Jocreya tot lo contrari...—replicà la

                                                despesera, rient.—Essent aixís, entre, en-

                                                tre.

                                                   Y com una vera estranyesa no ocorregu-
                                                da en molt de temps, s4 obriren los porti-
                                                cons d4 aquell balcó ans de la una del mitj

                                                dia y un doll de sol, queja no més traspa-

                                                sava un triángul del vidre més alt, penetrà

                                                en la sala escampanthi llum y alegría.

                                                   Calia sols entrar en aquella cambra y fle-

                                                sarse un xich en los objectes, pera conèixer

                                                tot seguit ja no lo físich, mes també lo ca-

                                                rácter, la il·lustració, las costums, las afl-
                                                cions, l4 etat, lo cor de 'n Lluis.
   1   2   3   4   5   6   7   8