Page 2 -
P. 2

90 LA PATRIA CATALANA.

pera mostrar al Gobern 1* inconvenien-           portan la vanguardia en casi tots los rams
cia del sistema iliure-cambista. Devant,         del saber son liiure-cambistas fins á cert
donchs, d* aytals demostracions; podia LA        punt, fins ai punt que 'Is hi convé.
PATRIA CATALANA quedar callada? Nostra
publicació encar que humil, si no té una            N' obstant y '1 véurens amenassats per
importancia absoluta al menys la té rela-        figurar en lo nou ministeri personas adietes
tiva, per esser eco d' un centre industrial      al lliure-cambi, de las resoostas poch satis-
com es la vila de Valls.                         factorias que han rebut las distintas comis-
                                                 sions de industrials que han enviat exposi-
   Per això no pot de cap manera deixar d'       cions á Madrit y la circolar-programa del
ajudar ab sa veu, que es la veu d* una po-        Gobern, com també la del Ministre de Fo-
blació important, als germans d' ideas y de       ment als Gobernadors, nosaltres confiem
interessos, quals ab tanta valentia saben         que 4s despertarán los sentiments patrió-
defendrer lo que constitueix la vida de nos-      tichs y lleals de nostres representants, in-
tra terra.                                        clinantse en pró de la causa justa, com ho
                                                  es la dels proteccionistas. Per altre part, si
   Sembla mentida com homes de talent, re-        surten fustrats tots los plans posats en cam-
putáis economistas, vulguin tenir los ulls       •panya, no tardará dia en que veurem las
tancats devant del camí que han seguit na-        fábricas plenas de telaranyas, las máquinas
cions, avny poderosas qual poderio han al-        roveiladas y 'Is treballadors demanan cari-
cansat per medi d4 un ben entès sistema           tat pe 'Is carrers. Aliavors, no doneu la
económich proteccionista. Y lo seu cega-          culpa ais proteccionistas, nó, que no la te-
ment es tant que no temen cáurer en lo ri-        nen, sino als que han volgut plantejar un
dícul en sas peroracions.                         sistema que avuy pera avuy, es impossible
                                                  pera 'l bé dels interessos materials de la
   No fá molt temps que un dels capdills dÉ       nació.
aquest sistema, en una reunió que tingué
lloen en lo Teatre Real de Madrit, s' ex-               PRIMARENCA.
pressava d' un modo que pareixia desconèi-
xer lo sentit comú. Per éll lo remey no con-                Ja las flors de farigola,
sistia en fomentar nostras fonts de.produc-              maresseiva y romaní,
ció, en facilitar treball productiu á las clas-          enflayran colíets y serras
ses menesterosas y ocupacions dignas y                    de part y altre del riu.
profítosas á las intel-ligencias del país, en
evitar la creixent emigració dels que viuhen                Ja *ls aucells ab sas passadas
de sos brassos, etc. sino en convertir lo ter-           nos envían cants jolius,
reno espanyol en una inmensa vinya y en                  tot guaytant una branqueta
exportar cent ó mes milions d* hectólitres                apropósit per fé *1 niu.
de vi, deixant, per consegüent, tota altre
classe de treball. Tal es l* idea dels princi-              Ja 'ls vellets se reviscolan
pals liiure-cambistas para que molts agri-                y desat tenen l6 abrich;
cultors, ab teorías absurdas, se deixin en-              ja P alegre fadrinalla
ganyar y vagin á engrossar sas filas. ¿Lo                 sas cançons nos fan oir.
terreno espanyol es tot susceptible del cul-
tiu de la vinya? ¿Tenim tots los medis ne-
cessaris pera ferho? ¿Som tant richs pera
omplir las indispensables necessitats fins
que las vinyas donguin producte? ¿Es pos-
sible que %ls alts preus del vi sian duraders?
Contestin los líiure-cambistas á aquestas
 quatre preguntas.

    Las nacions mes adelantadas, las que 'ns
   1   2   3   4   5   6   7