Page 1 -
P. 1

Q

   PATRIA CATAL

REVISTA DE LITERATURA, CIENCIAS) ARTS E INTERESSOS LOCALS.

                    SURTIRÁ DOS VEGADAS AL MES.

  PREUS DE SUBSCRIPCIÓ.              ADVERTENCIA.                    PUNTS DE SUBSCRIPCIÓ.
VALLS: trimestre. rals 6.
Fora » » 6y*/t.            No ;s publicará cap escrit sense          VALLS: Administració carrer de
Un número sol. . . » 1.                                              Baldrich, 16. cantonada.
                           la firma del autor com tampoch            Bar  celo  na: Texidóy     ePnatrle4  ra,Pi,6  .
  ANY II.                  se  lrse  tornarán   los  originals  que              punta reme                impor    t
                           no        inserten.                                               t
                                                                     ili* la <nhsçripcjó en sellosde correu

                           VALLS 13 MARS DE 1881.                                               M. 6.

   LA PATRIA CATALANA, constant defenso-             en lo camí de las aventuras, sens preveu-
ra dels interessos morals y materials de tot         re r que V ensaig podria costar car, molt
quant se relaciona ab nostre benvolguda              car, ab conseqüencias mes fatals de lo que
terra, no pot rnénos en est moment, de do-           un pot imaginarse.
nar lo crit d' alerta. Es precís alsar nostra
veu pera que '1 poble enter vegi, si per                L' Espanya que, en lo que vá del present
desgracia s* arriban á plantejar las teorías         segle, ha sapigut reposa rs4 de las feridas
del lliure cambi, que no som los que desit-          causadas per las terribles guerras civils y
jem lo sistema proteccionista pera fomentar          estrangeras, ¿podria referse de las malas
lo travall nacional, los autors de la desgra-        conseqüencias d4 un ensaig lliure-cambista?
cia de la pàtria.
                                                        Nosaltres que considerem en nostra nació
   Los homes qu; estiman los sagrats inte-           fonts de riquesa, nosaltres que i4 havem
ressos de la nació; aquells que pera fer lo          vist sortir per si sola de grans apuros, des-
bé del país, prenent exemples práctichs, no          confiem de tot, plantejant lo sistema de nos-
volen cooperar en lo planteig de sistemas            tres moderns economistas. ¿Y perqué? Per-
basats en teorías utópicas; tots los que pera        qué si bé una guerra civil reporta perduas
realsar nostre crèdit volen acudir als medis         considerables d4 interessos, en cambi, 4ns
racionals y per consegüent als que la pru-           queda V esperança de que algun dia podrán
dencia dicta; los que allissonats per la ex-         renáixer las forgas vivas del país; y en la
periencia d* altres nacions, saben posposar          práctica de las teorías lliure-cambista,sfins
la política devant dels sagrats interessos,          hem de perdrer aquesta esperansa, perqué
del país; y en fi, tots los que 's precian de        1* industria, comers y agricultura en Uoch
proteccionistas, estan posant lo crit al cel         de tenir una suspensió rebrian indefectible-
contra 'Is que tractan de colocar á la nació         ment una ferida de mort.

                                                        Lo crit del país ha sigut unánim. Los pe-
                                                     riódichs, las publicacions de tota classe, las
                                                     societats que *s dedican al foment de la ri-
                                                     quesa nacional, en una paraula, tots los
                                                     medis que ofereix la prempsa, fins I1 in-
                                                     fluencia de personas elevadas, está en joch,
   1   2   3   4   5   6